Part, Estrofa
1 LaXiq, 5 | i que mengen caramels. ~1955 ~ ~
2 SEsdev | i morir. ~Tot això hem d’acceptar-ho amb coratge ~I malgrat tot,
3 Viure, 1 | terra ~han creat tals déus d’acer amb ulls de foc ~que poden
4 SocDins | qüestió és no rendir-se ~Vet ací.~ ~
5 SEsdev | Riurem encara amb l’últim acudit ~I mirarem per la finestra
6 Potser, 1 | barba blanca ~en el mentó afaitat. ~
7 ElNog, 2 | com un mocador de seda ~Agafa’n, estimada, per a eixugar
8 Potser, 1 | deixaré damunt l’asfalt ~Una alba qualsevol. ~Potser jo ~Molt
9 SEsdev | possible que no ens tornem a alçar de la blanca taula. ~Bé
10 Viure, 5 | aquesta cosa inefablement alegre ~siga tan dura avui ~tan
11 AvuiEs | Jo estava allí completament immòbil. ~Llavors
12 SocDins | d’esperança ~Un sender s’allunya entre les moreres ~Jo sóc
13 Viure, 2 | gitant-nos l’un al costat de l’altre ~damunt l’arena d’or cantar
14 LaXiq, 4 | Volent i tot, no em podeu amanyagar ~Una xiqueta que ha cremat
15 ElNog, 1 | Sóc amerat de mar, núvols d’escuma
16 Viure, 3 | sentint-lo com un cant d’amor, ~sorprenent-se com un infant. ~
17 AvuiEs | tan blau ~ tan ample ~
18 AvuiEs | mateix les onades que el meu anhel navega, ~Què la disputa
19 SEsdev | fora, ~Amb els homes, els animals, els conflictes i els vents, ~
20 Viure, 2 | dóna magranes una vegada l’any ~pot donar-ne mil vegades
21 SEsdev | sentir-nos neguitosos per aqueixa guerra que pot durar anys
22 LaXiq, 5 | a cada porta: ~Signeu-me aquí, signeu ~Perquè els xiquets
23 Viure, 2 | L’arbre que dóna magranes una vegada
24 Viure, 2 | costat de l’altre ~damunt l’arena d’or cantar l’aigua estelada. ~
25 Viure, 1 | amb ulls de foc ~que poden arrasar la terra ~d’una punyada. ~
26 Potser, 1 | ombra ~La deixaré damunt l’asfalt ~Una alba qualsevol. ~Potser
27 LaXiq, 5 | Perquè els xiquets no siguen assassinats ~i que mengen caramels. ~
28 AvuiEs | completament immòbil. ~Llavors m’he assegut en la terra amb una devoció
29 SEsdev | lluitar. ~En començar l’atac, al primer moviment, ~Podem
30 SEsdev | les estreles, ~Per altra banda una de les més petites de
31 Potser, 1 | seré viu ~amb indicis de barba blanca ~en el mentó afaitat. ~
32 Potser, 2 | jo ~Després de l’última batalla. ~
33 SEsdev | alçar de la blanca taula. ~Bé que siga impossible no sentir
34 Viure, 5 | aquesta cosa increïblement bella, ~que aquesta cosa inefablement
35 SEsdev | moviment, ~Podem caure de bocaterrosa i morir. ~Tot això hem d’
36 SEsdev | tenebra infinita, ~No com una bola de neu, no com un núvol
37 Viure, 1 | el cor ~el cap ~i els braços de l’home ~furgant les entranyes
38 SEsdev | univers, ~És a dir, una gota brillant enmig del vellut blau, ~
39 SEsdev | núvol mort: ~Com una nou buida. ~Des d’ara mateix cal patir
40 LaXiq, 3 | van cremar de primer els cabells ~Després les mans i els
41 SobreVi, 2| O en un laboratori ~En camisa blanca i amb unes grans
42 Potser, 3 | gent nova ~Que canta noves cançons. ~ ~
43 SocDins | Els meus ulls mai no es cansen de mirar els arbres ~Els
44 Viure, 3 | llibre, ~sentint-lo com un cant d’amor, ~sorprenent-se com
45 Viure, 2 | altre ~damunt l’arena d’or cantar l’aigua estelada. ~
46 Potser, 2 | recolzaré a les parets ~A cada cantonada de les places de la ciutat ~
47 SEsdev | primer moviment, ~Podem caure de bocaterrosa i morir. ~
48 SEsdev | que som al front ~Per una causa, posem per cas, que fa que
49 AvuiEs | colpit ~ que el cel fos tan distant ~
50 LaXiq, 3 | vaig tornar un grapat de cendra ~Que el vent va dispersar ~
51 SEsdev | esdevé que estem vora els cinquanta anys ~I encara en falten
52 Potser, 2 | cantonada de les places de la ciutat ~I tocaré el violí ~Les
53 SocDins | deuen haver esclatat els clavells ~La qüestió no és que estic
54 AvuiEs | primera vegada en la vida m’ha colpit ~ que el cel
55 SEsdev | la pena de lluitar. ~En començar l’atac, al primer moviment, ~
56 AvuiEs | Jo estava allí completament immòbil. ~Llavors m’he assegut
57 SEsdev | homes, els animals, els conflictes i els vents, ~És a dir,
58 SEsdev | instant; ~Cal estimar-lo tan conscientment ~Que puguem dir: he viscut. ~ ~
59 LaXiq, 2 | Vaig morir a Hirosima ~Però continue tenint set anys ~Els xiquets
60 SobreVi, 2| exemple, amb les mans lligades contra el paredó ~O en un laboratori ~
61 SEsdev | això hem d’acceptar-ho amb coratge ~I malgrat tot, sentir-nos
62 ElNog, 2 | glateixen com cent mil cors ~
63 Viure, 2 | nit ~gitant-nos l’un al costat de l’altre ~damunt l’arena
64 Viure, 1 | entranyes de la terra ~han creat tals déus d’acer amb ulls
65 LaXiq, 2 | anys ~Els xiquets morts no creixen ~
66 LaXiq, 3 | Se’m van cremar de primer els cabells ~Després
67 LaXiq, 4 | amanyagar ~Una xiqueta que ha cremat com un paper ~No menja caramels ~
68 SobreVi, 2| perquè, tot i témer-la, no creuràs en la mort ~Sinó perquè
69 SEsdev | món exterior ~Que hi ha darrere del mur del nostre patiment, ~
70 Potser, 1 | un pont la meua ombra ~La deixaré damunt l’asfalt ~Una alba
71 LaXiq, 4 | Per a mi no demane res Volent i tot, no em
72 SocDins | mans són totes plenes de desig ~El món és bell ~Els meus
73 LaXiq, 2 | Ja fa més de deu anys ~Vaig morir a Hirosima ~
74 SocDins | medicaments ~En algun lloc deuen haver esclatat els clavells ~
75 Viure, 1 | la terra ~han creat tals déus d’acer amb ulls de foc ~
76 AvuiEs | assegut en la terra amb una devoció respectuosa, ~I he recolzat
77 SEsdev | les últimes notícies del diari. ~S’esdevé, per exemple,
78 SEsdev | de superar una operació dificultosa, ~I que és possible que
79 LaXiq, 3 | de cendra ~Que el vent va dispersar ~
80 SobreVi, 2| grans ulleres ~Has d’estar disposat a morir perquè visquen els
81 AvuiEs | meu anhel navega, ~Què la disputa o què la llibertat o la
82 AvuiEs | que el cel fos tan distant ~ tan blau ~
83 SEsdev | anys ~I encara en falten divuit més per a veure obrir-se
84 AvuiEs | què la llibertat o la meua dona ara mateix. ~La terra, el
85 Viure, 2 | L’arbre que dóna magranes una vegada l’any ~
86 Viure, 2 | magranes una vegada l’any ~pot donar-ne mil vegades més. ~Tan gran,
87 Viure, 5 | inefablement alegre ~siga tan dura avui ~tan sagnant ~tan fastigosa.~
88 SEsdev | aqueixa guerra que pot durar anys i panys. ~S’esdevé
89 ElNog, 2 | Agafa’n, estimada, per a eixugar les teues llàgrimes ~Les
90 SocDins | qüestió no és que estic empresonat ~La qüestió és no rendir-se ~
91 ElNog, 2 | són els meus ulls, mire encisat ~Contemple amb cent mil
92 Potser, 1 | Molt abans d’aquell dia ~En engrunsar-se en un pont la meua ombra ~
93 SobreVi, 1| esperar res de fora o de més enllà ~No has de tenir cap altra
94 SEsdev | a dir, una gota brillant enmig del vellut blau, ~És a dir,
95 SEsdev | I que és possible que no ens tornem a alçar de la blanca
96 Viure, 4 | Viure cada un ~i tots a l’ensems ~com es teixeix una tela
97 Viure, 3 | Babu, ~que bell és viure ~entenent el món com un llibre, ~sentint-lo
98 Viure, 1 | braços de l’home ~furgant les entranyes de la terra ~han creat tals
99 SocDins | En algun lloc deuen haver esclatat els clavells ~La qüestió
100 ElNog, 1 | amerat de mar, núvols d’escuma per damunt del meu cap ~
101 SocDins | els arbres tan plens d’esperança ~Un sender s’allunya entre
102 SobreVi, 1| esquirol, per exemple ~Sense esperar res de fora o de més enllà ~
103 SEsdev | per veure si està rúfol ~I esperarem impacients les últimes notícies
104 AvuiEs | respectuosa, ~I he recolzat l’esquena en la blanca paret. ~Què
105 SobreVi, 1| seriosament ~Com ho fa un esquirol, per exemple ~Sense esperar
106 SEsdev | la finestra per veure si està rúfol ~I esperarem impacients
107 SobreVi, 2| unes grans ulleres ~Has d’estar disposat a morir perquè
108 AvuiEs | Jo estava allí completament immòbil. ~
109 Viure, 2 | arena d’or cantar l’aigua estelada. ~
110 SocDins | clavells ~La qüestió no és que estic empresonat ~La qüestió és
111 ElNog, 2 | mocador de seda ~Agafa’n, estimada, per a eixugar les teues
112 SEsdev | tristesa, ~Que tant cal estimar el món en tot instant; ~
113 SEsdev | món en tot instant; ~Cal estimar-lo tan conscientment ~Que puguem
114 Viure, 5 | I tanmateix quin estrany cas, Taranta Babu, ~quina
115 Viure, 5 | Babu, ~quina història més estranya ~que aquesta cosa increïblement
116 SEsdev | enfredarà aquest món, una estrela entre les estreles, ~Per
117 SEsdev | món, una estrela entre les estreles, ~Per altra banda una de
118 ElNog, 2 | Gulhane ~Les meues fulles s’estremeixen, com els peixos en l’aigua ~
119 SEsdev | És a dir, amb tot el món exterior ~Que hi ha darrere del mur
120 SEsdev | cinquanta anys ~I encara en falten divuit més per a veure obrir-se
121 Viure, 5 | dura avui ~tan sagnant ~tan fastigosa.~
122 SEsdev | veure obrir-se les portes de ferro. ~Tanmateix, hem de seguir
123 Potser, 2 | violí ~Les vesprades de festa ~Per als vells ~Que hi romandran
124 SobreVi, 2| hagen de ser per als teus fills ~Ni perquè, tot i témer-la,
125 Viure, 1 | déus d’acer amb ulls de foc ~que poden arrasar la terra ~
126 AvuiEs | que el cel fos tan distant ~
127 SEsdev | Algun dia lliscarà dins la freda tenebra infinita, ~No com
128 SEsdev | per exemple, que som al front ~Per una causa, posem per
129 Viure, 1 | i els braços de l’home ~furgant les entranyes de la terra ~
130 Potser, 3 | perfecta. ~I els passos ~De gent nova ~Que canta noves cançons. ~ ~
131 Viure, 2 | que podríem tots cada nit ~gitant-nos l’un al costat de l’altre ~
132 SEsdev | univers, ~És a dir, una gota brillant enmig del vellut
133 Viure, 2 | donar-ne mil vegades més. ~Tan gran, tan bell és el nostre món, ~
134 SobreVi, 2| camisa blanca i amb unes grans ulleres ~Has d’estar disposat
135 LaXiq, 3 | ulls ~Em vaig tornar un grapat de cendra ~Que el vent va
136 SEsdev | sentir-nos neguitosos per aqueixa guerra que pot durar anys i panys. ~
137 SobreVi, 2| plantaràs oliveres ~No perquè hagen de ser per als teus fills ~
138 SEsdev | de viure ~Com si mai no haguéssem de morir. ~S’enfredarà aquest
139 SobreVi, 2| Els homes a qui mai no els hauràs vist el rostre ~I a morir
140 SocDins | medicaments ~En algun lloc deuen haver esclatat els clavells ~La
141 Viure, 4 | Viure com es canta a cor ~un himne a la joia. ~Viure! ~
142 LaXiq, 2 | de deu anys ~Vaig morir a Hirosima ~Però continue tenint set
143 Viure, 5 | cas, Taranta Babu, ~quina història més estranya ~que aquesta
144 Viure, 1 | el cap ~i els braços de l’home ~furgant les entranyes de
145 SEsdev | tristesa ~De partir abans d’hora, ~Riurem encara amb l’últim
146 Potser, 3 | voltants, ~els paviments il·luminats ~d’una nit perfecta. ~
147 SEsdev | blau, ~És a dir, aquest immens món nostre. ~S’enfredarà
148 AvuiEs | estava allí completament immòbil. ~Llavors m’he assegut en
149 SEsdev | està rúfol ~I esperarem impacients les últimes notícies del
150 AvuiEs | en la blanca paret. ~Què importen ara mateix les onades que
151 SEsdev | blanca taula. ~Bé que siga impossible no sentir la tristesa ~De
152 Viure, 5 | estranya ~que aquesta cosa increïblement bella, ~que aquesta cosa
153 Potser, 1 | aquell dia ~seré viu ~amb indicis de barba blanca ~en el mentó
154 Viure, 5 | bella, ~que aquesta cosa inefablement alegre ~siga tan dura avui ~
155 Viure, 3 | amor, ~sorprenent-se com un infant. ~
156 SocDins | sóc a la finestra de la infermeria ~No sent l’olor dels medicaments ~
157 SEsdev | lliscarà dins la freda tenebra infinita, ~No com una bola de neu,
158 SEsdev | cal estimar el món en tot instant; ~Cal estimar-lo tan conscientment ~
159 LaXiq, 2 | Ja fa més de deu anys ~Vaig
160 Viure, 4 | canta a cor ~un himne a la joia. ~Viure! ~
161 AvuiEs | terra, el sol, i jo ~Tot jubilós. ~ ~
162 SobreVi, 2| contra el paredó ~O en un laboratori ~En camisa blanca i amb
163 ElNog, 2 | per a eixugar les teues llàgrimes ~Les meues fulles són les
164 AvuiEs | allí completament immòbil. ~Llavors m’he assegut en la terra
165 AvuiEs | Què la disputa o què la llibertat o la meua dona ara mateix. ~
166 Viure, 3 | entenent el món com un llibre, ~sentint-lo com un cant
167 SobreVi, 2| per exemple, amb les mans lligades contra el paredó ~O en
168 SEsdev | món algun dia, Algun dia lliscarà dins la freda tenebra infinita, ~
169 SocDins | dels medicaments ~En algun lloc deuen haver esclatat els
170 SEsdev | fa que valga la pena de lluitar. ~En començar l’atac, al
171 Potser, 3 | voltants, ~els paviments il·luminats ~d’una nit perfecta. ~I
172 Viure, 2 | L’arbre que dóna magranes una vegada l’any ~pot donar-ne
173 SEsdev | exemple, que estem molt malalts, ~Que hem de superar una
174 SEsdev | acceptar-ho amb coratge ~I malgrat tot, sentir-nos neguitosos
175 ElNog, 1 | Sóc amerat de mar, núvols d’escuma per damunt
176 Viure, 2 | tan vasta, la vora dels mars ~que podríem tots cada nit ~
177 SocDins | infermeria ~No sent l’olor dels medicaments ~En algun lloc deuen haver
178 LaXiq, 5 | siguen assassinats ~i que mengen caramels. ~1955 ~ ~
179 LaXiq, 4 | cremat com un paper ~No menja caramels ~
180 Potser, 1 | indicis de barba blanca ~en el mentó afaitat. ~
181 LaXiq, 4 | Per a mi no demane res Volent i
182 SocDins | ulls mai no es cansen de mirar els arbres ~Els arbres tan
183 SEsdev | encara amb l’últim acudit ~I mirarem per la finestra per veure
184 ElNog, 2 | fulles són els meus ulls, mire encisat ~Contemple amb cent
185 ElNog, 2 | fulles són suaus com un mocador de seda ~Agafa’n, estimada,
186 SocDins | sender s’allunya entre les moreres ~Jo sóc a la finestra de
187 LaXiq | LA XIQUETA MORTA~ ~
188 LaXiq, 2 | tenint set anys ~Els xiquets morts no creixen ~
189 SEsdev | començar l’atac, al primer moviment, ~Podem caure de bocaterrosa
190 SEsdev | exterior ~Que hi ha darrere del mur del nostre patiment, ~És
191 ElNog, 2 | un mocador de seda ~Agafa’n, estimada, per a eixugar
192 AvuiEs | onades que el meu anhel navega, ~Què la disputa o què la
193 SEsdev | malgrat tot, sentir-nos neguitosos per aqueixa guerra que
194 SEsdev | infinita, ~No com una bola de neu, no com un núvol mort: ~
195 SEsdev | esperarem impacients les últimes notícies del diari. ~S’esdevé, per
196 SEsdev | un núvol mort: ~Com una nou buida. ~Des d’ara mateix
197 Potser, 3 | I els passos ~De gent nova ~Que canta noves cançons. ~ ~
198 Potser, 3 | De gent nova ~Que canta noves cançons. ~ ~
199 SEsdev | una bola de neu, no com un núvol mort: ~Com una nou buida. ~
200 ElNog, 1 | Sóc amerat de mar, núvols d’escuma per damunt del
201 SEsdev | falten divuit més per a veure obrir-se les portes de ferro. ~Tanmateix,
202 SobreVi, 2| als setanta anys plantaràs oliveres ~No perquè hagen de ser
203 SocDins | la infermeria ~No sent l’olor dels medicaments ~En algun
204 Potser, 1 | engrunsar-se en un pont la meua ombra ~La deixaré damunt l’asfalt ~
205 AvuiEs | importen ara mateix les onades que el meu anhel navega, ~
206 SEsdev | nostre patiment, ~És a dir: onsevulla que estem hem de viure ~
207 SEsdev | Que hem de superar una operació dificultosa, ~I que és possible
208 Viure, 2 | altre ~damunt l’arena d’or cantar l’aigua estelada. ~
209 SEsdev | guerra que pot durar anys i panys. ~S’esdevé que som a la
210 LaXiq, 4 | xiqueta que ha cremat com un paper ~No menja caramels ~
211 SobreVi, 2| mans lligades contra el paredó ~O en un laboratori ~En
212 AvuiEs | recolzat l’esquena en la blanca paret. ~Què importen ara mateix
213 Potser, 2 | visc, ~Em recolzaré a les parets ~A cada cantonada de les
214 SEsdev | no sentir la tristesa ~De partir abans d’hora, ~Riurem encara
215 Potser, 3 | una nit perfecta. ~I els passos ~De gent nova ~Que canta
216 SEsdev | darrere del mur del nostre patiment, ~És a dir: onsevulla que
217 SEsdev | buida. ~Des d’ara mateix cal patir per tot això, ~Cal que en
218 Potser, 3 | Als voltants, ~els paviments il·luminats ~d’una nit perfecta. ~
219 ElNog, 2 | fulles s’estremeixen, com els peixos en l’aigua ~Les meues fulles
220 SEsdev | cas, que fa que valga la pena de lluitar. ~En començar
221 Viure, 1 | Pensa, Taranta Babu: ~el cor ~
222 Potser, 3 | paviments il·luminats ~d’una nit perfecta. ~I els passos ~De gent
223 SEsdev | altra banda una de les més petites de l’univers, ~És a dir,
224 Potser, 2 | A cada cantonada de les places de la ciutat ~I tocaré el
225 SobreVi, 2| exemple, als setanta anys plantaràs oliveres ~No perquè hagen
226 SocDins | Les meues mans són totes plenes de desig ~El món és bell ~
227 SocDins | tan verds, els arbres tan plens d’esperança ~Un sender s’
228 SEsdev | atac, al primer moviment, ~Podem caure de bocaterrosa i morir. ~
229 Viure, 1 | acer amb ulls de foc ~que poden arrasar la terra ~d’una
230 Viure, 2 | la vora dels mars ~que podríem tots cada nit ~gitant-nos
231 Potser, 1 | dia ~En engrunsar-se en un pont la meua ombra ~La deixaré
232 SEsdev | al front ~Per una causa, posem per cas, que fa que valga
233 SEsdev | operació dificultosa, ~I que és possible que no ens tornem a alçar
234 SEsdev | S’esdevé que som a la presó ~S’esdevé que estem vora
235 SEsdev | estimar-lo tan conscientment ~Que puguem dir: he viscut. ~ ~
236 Viure, 1 | arrasar la terra ~d’una punyada. ~
237 Potser, 1 | damunt l’asfalt ~Una alba qualsevol. ~Potser jo ~Molt després ~
238 Viure, 5 | I tanmateix quin estrany cas, Taranta Babu, ~
239 Viure, 5 | estrany cas, Taranta Babu, ~quina història més estranya ~que
240 Potser, 2 | dia, ~Si encara visc, ~Em recolzaré a les parets ~A cada cantonada
241 AvuiEs | devoció respectuosa, ~I he recolzat l’esquena en la blanca paret. ~
242 SocDins | empresonat ~La qüestió és no rendir-se ~Vet ací.~ ~
243 AvuiEs | la terra amb una devoció respectuosa, ~I he recolzat l’esquena
244 SEsdev | De partir abans d’hora, ~Riurem encara amb l’últim acudit ~
245 Potser, 2 | festa ~Per als vells ~Que hi romandran vius com jo ~Després de
246 SobreVi, 2| mai no els hauràs vist el rostre ~I a morir tot sabent ~Que
247 SEsdev | finestra per veure si està rúfol ~I esperarem impacients
248 SobreVi, 2| el rostre ~I a morir tot sabent ~Que no hi ha res més bell
249 Viure, 5 | siga tan dura avui ~tan sagnant ~tan fastigosa.~
250 LaXiq, 3 | Se’m van cremar de primer els
251 SEsdev | ferro. ~Tanmateix, hem de seguir vivint amb els de fora, ~
252 SocDins | tan plens d’esperança ~Un sender s’allunya entre les moreres ~
253 SobreVi, 1| un esquirol, per exemple ~Sense esperar res de fora o de
254 SocDins | finestra de la infermeria ~No sent l’olor dels medicaments ~
255 SEsdev | per tot això, ~Cal que en sentim des d’ara la tristesa, ~
256 Viure, 3 | entenent el món com un llibre, ~sentint-lo com un cant d’amor, ~sorprenent-se
257 SEsdev | Bé que siga impossible no sentir la tristesa ~De partir abans
258 SEsdev | coratge ~I malgrat tot, sentir-nos neguitosos per aqueixa guerra
259 SobreVi, 2| oliveres ~No perquè hagen de ser per als teus fills ~Ni perquè,
260 Potser, 1 | Molt després ~d’aquell dia ~seré viu ~amb indicis de barba
261 LaXiq, 2 | Hirosima ~Però continue tenint set anys ~Els xiquets morts
262 SobreVi, 2| extrem ~Que, per exemple, als setanta anys plantaràs oliveres ~
263 LaXiq, 5 | porta: ~Signeu-me aquí, signeu ~Perquè els xiquets no siguen
264 LaXiq, 5 | i truque a cada porta: ~Signeu-me aquí, signeu ~Perquè els
265 LaXiq, 5 | signeu ~Perquè els xiquets no siguen assassinats ~i que mengen
266 SobreVi, 2| no creuràs en la mort ~Sinó perquè no tens cap altra
267 SobreVi | SOBRE LA VIDA~ ~
268 Viure, 3 | sentint-lo com un cant d’amor, ~sorprenent-se com un infant. ~
269 ElNog, 2 | aigua ~Les meues fulles són suaus com un mocador de seda ~
270 SEsdev | molt malalts, ~Que hem de superar una operació dificultosa, ~
271 Viure, 1 | entranyes de la terra ~han creat tals déus d’acer amb ulls de
272 SEsdev | d’ara la tristesa, ~Que tant cal estimar el món en tot
273 SEsdev | tornem a alçar de la blanca taula. ~Bé que siga impossible
274 Viure, 4 | tots a l’ensems ~com es teixeix una tela de seda. Viure
275 Viure, 4 | ensems ~com es teixeix una tela de seda. Viure com es canta
276 SobreVi, 2| fills ~Ni perquè, tot i témer-la, no creuràs en la mort ~
277 SEsdev | dia lliscarà dins la freda tenebra infinita, ~No com una bola
278 LaXiq, 2 | Hirosima ~Però continue tenint set anys ~Els xiquets morts
279 SobreVi, 1| de més enllà ~No has de tenir cap altra cosa a fer excepte
280 SobreVi, 2| la mort ~Sinó perquè no tens cap altra cosa a fer excepte
281 LaXiq, 1 | Sóc jo qui truca a la teua porta, ~A totes les portes,
282 ElNog, 2 | estimada, per a eixugar les teues llàgrimes ~Les meues fulles
283 SobreVi, 2| perquè hagen de ser per als teus fills ~Ni perquè, tot i
284 ElNog, 2 | fulles són les meues mans, tinc cent mil mans ~Jo toque
285 Potser, 2 | les places de la ciutat ~I tocaré el violí ~Les vesprades
286 LaXiq, 3 | mans i els ulls ~Em vaig tornar un grapat de cendra ~Que
287 SEsdev | que és possible que no ens tornem a alçar de la blanca taula. ~
288 AvuiEs | Per primera vegada m’han tret al sol avui ~I per primera
289 LaXiq, 1 | Sóc jo qui truca a la teua porta, ~A totes
290 SobreVi, 2| blanca i amb unes grans ulleres ~Has d’estar disposat a
291 SEsdev | hora, ~Riurem encara amb l’últim acudit ~I mirarem per la
292 Potser, 2 | vius com jo ~Després de l’última batalla. ~
293 SEsdev | esperarem impacients les últimes notícies del diari. ~S’esdevé,
294 SobreVi, 2| En camisa blanca i amb unes grans ulleres ~Has d’estar
295 SEsdev | de les més petites de l’univers, ~És a dir, una gota brillant
296 LaXiq, 3 | grapat de cendra ~Que el vent va dispersar ~
297 SEsdev | posem per cas, que fa que valga la pena de lluitar. ~En
298 LaXiq, 3 | Se’m van cremar de primer els cabells ~
299 Viure, 2 | l’any ~pot donar-ne mil vegades més. ~Tan gran, tan bell
300 ElNog, 1 | en el parc de Gulhane ~Un vell noguer, nuc a nuc, veta
301 Potser, 2 | vesprades de festa ~Per als vells ~Que hi romandran vius com
302 SEsdev | gota brillant enmig del vellut blau, ~És a dir, aquest
303 LaXiq, 3 | grapat de cendra ~Que el vent va dispersar ~
304 SEsdev | animals, els conflictes i els vents, ~És a dir, amb tot el món
305 SobreVi, 2| hi ha res més bell ni més ver que la vida ~Te l’has de
306 SocDins | els arbres ~Els arbres tan verds, els arbres tan plens d’
307 Potser, 2 | I tocaré el violí ~Les vesprades de festa ~Per als vells ~
308 SocDins | qüestió és no rendir-se ~Vet ací.~ ~
309 LaXiq, 1 | veure ~Un xiquet mort no es veu ~
310 Potser, 2 | de la ciutat ~I tocaré el violí ~Les vesprades de festa ~
311 Potser, 2 | d’aquell dia, ~Si encara visc, ~Em recolzaré a les parets ~
312 SEsdev | conscientment ~Que puguem dir: he viscut. ~ ~
313 SobreVi, 2| disposat a morir perquè visquen els homes ~Els homes a qui
314 SobreVi, 2| a qui mai no els hauràs vist el rostre ~I a morir tot
315 Potser, 1 | després ~d’aquell dia ~seré viu ~amb indicis de barba blanca ~
316 Potser, 2 | vells ~Que hi romandran vius com jo ~Després de l’última
317 SEsdev | Tanmateix, hem de seguir vivint amb els de fora, ~Amb els
318 LaXiq, 4 | Per a mi no demane res Volent i tot, no em podeu amanyagar ~
319 Potser, 3 | Als voltants, ~els paviments il·luminats ~
320 LaXiq, 1 | a totes les portes ~Però vosaltres no em podeu veure ~Un xiquet
321 LaXiq, 1 | vosaltres no em podeu veure ~Un xiquet mort no es veu ~
|