SÓC DINS LA LLUM QUE ARRIBA...

Sóc dins la llum que arriba
Les meues mans són totes plenes de desig
El món és bell
Els meus ulls mai no es cansen de mirar els arbres
Els arbres tan verds, els arbres tan plens d’esperança
Un sender s’allunya entre les moreres
Jo sóc a la finestra de la infermeria
No sent l’olor dels medicaments
En algun lloc deuen haver esclatat els clavells
La qüestió no és que estic empresonat
La qüestió és no rendir-se
Vet ací.