LA XIQUETA MORTA

Sóc jo qui truca a la teua porta,
A totes les portes, a totes les portes
Però vosaltres no em podeu veure
Un xiquet mort no es veu

Ja fa més de deu anys
Vaig morir a Hirosima
Però continue tenint set anys
Els xiquets morts no creixen

Se’m van cremar de primer els cabells
Després les mans i els ulls
Em vaig tornar un grapat de cendra
Que el vent va dispersar

Per a mi no demane res
Volent i tot, no em podeu amanyagar
Una xiqueta que ha cremat com un paper
No menja caramels

Jo truque i truque a cada porta:
Signeu-me aquí, signeu
Perquè els xiquets no siguen assassinats
i que mengen caramels.

1955