S’ESDEVÉ, PER EXEMPLE...

S’esdevé, per exemple, que estem molt malalts,
Que hem de superar una operació dificultosa,
I que és possible que no ens tornem a alçar de la blanca taula.
Bé que siga impossible no sentir la tristesa
De partir abans d’hora,
Riurem encara amb l’últim acudit
I mirarem per la finestra per veure si està rúfol
I esperarem impacients les últimes notícies del diari.
S’esdevé, per exemple, que som al front
Per una causa, posem per cas, que fa que valga la pena de lluitar.
En començar l’atac, al primer moviment,
Podem caure de bocaterrosa i morir.
Tot això hem d’acceptar-ho amb coratge
I malgrat tot, sentir-nos neguitosos per aqueixa guerra
que pot durar anys i panys.
S’esdevé que som a la presó
S’esdevé que estem vora els cinquanta anys
I encara en falten divuit més per a veure obrir-se les portes de ferro.
Tanmateix, hem de seguir vivint amb els de fora,
Amb els homes, els animals, els conflictes i els vents,
És a dir, amb tot el món exterior
Que hi ha darrere del mur del nostre patiment,
És a dir: onsevulla que estem hem de viure
Com si mai no haguéssem de morir.
S’enfredarà aquest món, una estrela entre les estreles,
Per altra banda una de les més petites de l’univers,
És a dir, una gota brillant enmig del vellut blau,
És a dir, aquest immens món nostre.
S’enfredarà aquest món algun dia,
Algun dia lliscarà dins la freda tenebra infinita,
No com una bola de neu, no com un núvol mort:
Com una nou buida.
Des d’ara mateix cal patir per tot això,
Cal que en sentim des d’ara la tristesa,
Que tant cal estimar el món en tot instant;
Cal estimar-lo tan conscientment
Que puguem dir: he viscut.