POTSER JO...

Potser jo
Molt abans d’aquell dia
En engrunsar-se en un pont la meua ombra
La deixaré damunt l’asfalt
Una alba qualsevol.
Potser jo
Molt després
d’aquell dia
seré viu
amb indicis de barba blanca
en el mentó afaitat.

I jo,
Molt després d’aquell dia,
Si encara visc,
Em recolzaré a les parets
A cada cantonada de les places de la ciutat
I tocaré el violí
Les vesprades de festa
Per als vells
Que hi romandran vius com jo
Després de l’última batalla.

Als voltants,
els paviments il·luminats
d’una nit perfecta.
I els passos
De gent nova
Que canta noves cançons.