Estrofa

 1 1 |   serres desiguals, que allí en la pàtria mia ~dels núvols
 2 2 |       neu ~guaites per un forat la tomba del Jueu, ~e al mig
 3 2 |         e al mig del mar immens la mallorquina nau. ~
 4 3 |         so de tos torrents ~com la veu de ma mare, o de mon
 5 5 |       cant del trobador no sent la mia orella ~ni desperta
 6 6 | transport ~e veig del Llobregat la platja serpentina, ~que
 7 7 |           Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis ~
 8 7 |         llurs costums e lleis, ~la llengua d’aquells forts
 9 8 |          ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. ~
10 9 |    vagit ~quan del mugró matern la dolça llet bevia. ~En llemosí
11 11|       puga d’home en cor gravar la mà del cel, ~oh llengua
12 11|       mos sentits més dolça que la mel ~que em tornes les virtuts
13 12|  cessarà de cantar de mon patró la glòria ~e passe per ta veu
14 12|         propis, als estranys, a la posteritat. ~  ~1833~