Estrofa

 1 1 | adéu-siau, ~oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia ~dels
 2 2 |          Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau ~com guarda
 3 5 |                          Què val que m’haja tret una enganyosa
 4 6 | Llobregat la platja serpentina, ~que fora de cantar en llengua
 5 7 |         llengua d’aquells savis ~que ompliren l’univers de llurs
 6 7 |          llengua d’aquells forts que acataren los reis, ~defengueren
 7 8 |            Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis ~
 8 8 |         accent nadiu, no plora; ~que en pensar en sos llars,
 9 10|    esperit, ~en llemosí li parl, que llengua altra no sent; ~
10 11|   expressar l’afecte més sagrat ~que puga d’home en cor gravar
11 11|          a mos sentits més dolça que la mel ~que em tornes les
12 11|    sentits més dolça que la mel ~que em tornes les virtuts de
13 12|             Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat ~cessarà