Estrofa

 1 1 |    pàtria mia ~dels núvols e del cel de lluny vos distingia ~
 2 2 |   vigilant cobert de boira e neu ~guaites per un forat
 3 2 |  forat la tomba del Jueu, ~e al mig del mar immens la
 4 4 | son gust perden los fruits e son perfum les flors. ~
 5 6 |   en ales jo em transport ~e veig del Llobregat la platja
 6 7 |   univers de llurs costums e lleis, ~la llengua d’aquells
 7 9 |   Senyor pregava cada dia ~e càntics llemosins somiava
 8 10|    llengua altra no sent; ~e ma boca llavors no sap mentir
 9 12|                        Ix, e crida pel món, que mai mon
10 12|    de mon patró la glòria ~e passe per ta veu son nom
11 12|   passe per ta veu son nom e sa memòria ~als propis,