Estrofa
1 12| estranys, a la posteritat. ~ ~1833~
2 10| Si quan me trobo sol parl ab mon esperit, ~en llemosí
3 7 | llengua d’aquells forts que acataren los reis, ~defengueren llurs
4 8 | llavis ~per estranya regió l’accent nadiu, no plora; ~que en
5 2 | Adéu tu, vell Montseny, que des
6 11| doncs, per a expressar l’afecte més sagrat ~que puga d’home
7 7 | llurs drets, venjaren llurs agravis. ~
8 4 | com en millors vegades; ~així d’arbre migrat a terres
9 6 | En va a mon dolç país en ales jo em transport ~e veig
10 1 | oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia ~dels núvols
11 2 | vell Montseny, que des ton alt palau ~com guarda vigilant
12 10| llemosí li parl, que llengua altra no sent; ~e ma boca llavors
13 6 | queda més plaer, no tinc altre conhort. ~
14 4 | d’arbre migrat a terres apartades ~son gust perden los fruits
15 4 | millors vegades; ~així d’arbre migrat a terres apartades ~
16 4 | Mes arrencat després per fats perseguidors, ~
17 8 | sagrat la lira dels seus avis. ~
18 9 | mugró matern la dolça llet bevia. ~En llemosí al Senyor pregava
19 1 | etern, per lo color més blau. ~
20 10| llengua altra no sent; ~e ma boca llavors no sap mentir ni
21 2 | guarda vigilant cobert de boira e neu ~guaites per un forat
22 5 | torres de Castella, ~si el cant del trobador no sent la
23 9 | Senyor pregava cada dia ~e càntics llemosins somiava cada nit. ~
24 5 | de més prop les torres de Castella, ~si el cant del trobador
25 10| puix surten mes raons del centre de mon pit. ~
26 12| que mai mon cor ingrat ~cessarà de cantar de mon patró la
27 2 | palau ~com guarda vigilant cobert de boira e neu ~guaites
28 1 | per lo repòs etern, per lo color més blau. ~
29 4 | fats perseguidors, ~ja no conec ni sent com en millors vegades; ~
30 3 | front coneixia llavors ~com conèixer pogués lo front de mos parents, ~
31 6 | més plaer, no tinc altre conhort. ~
32 8 | pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora, ~ni cull del
33 7 | ompliren l’univers de llurs costums e lleis, ~la llengua d’aquells
34 12| Ix, e crida pel món, que mai mon cor
35 8 | consum ni s’enyora, ~ni cull del mur sagrat la lira dels
36 7 | que acataren los reis, ~defengueren llurs drets, venjaren llurs
37 2 | Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau ~com guarda
38 1 | sempre adéu-siau, ~oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia ~
39 5 | no sent la mia orella ~ni desperta en mon pit un generós record? ~
40 4 | Mes arrencat després per fats perseguidors, ~
41 9 | llemosí al Senyor pregava cada dia ~e càntics llemosins somiava
42 1 | núvols e del cel de lluny vos distingia ~per lo repòs etern, per
43 6 | En va a mon dolç país en ales jo em transport ~
44 11| Ix, doncs, per a expressar l’afecte
45 7 | reis, ~defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. ~
46 11| virtuts de ma innocenta edat. ~
47 5 | torres de Castella, ~si el cant del trobador no sent
48 7 | Plau-me encara parlar la llengua d’aquells
49 5 | val que m’haja tret una enganyosa sort ~a veure de més prop
50 8 | llars, no es consum ni s’enyora, ~ni cull del mur sagrat
51 8 | pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora, ~ni
52 10| me trobo sol parl ab mon esperit, ~en llemosí li parl, que
53 8 | sonar en sos llavis ~per estranya regió l’accent nadiu, no
54 12| memòria ~als propis, als estranys, a la posteritat. ~ ~1833~
55 1 | distingia ~per lo repòs etern, per lo color més blau. ~
56 11| Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat ~que
57 4 | Mes arrencat després per fats perseguidors, ~ja no conec
58 3 | veu de ma mare, o de mon fill los plors. ~
59 4 | fruits e son perfum les flors. ~
60 6 | platja serpentina, ~que fora de cantar en llengua llemosina ~
61 2 | boira e neu ~guaites per un forat la tomba del Jueu, ~e al
62 7 | lleis, ~la llengua d’aquells forts que acataren los reis, ~
63 4 | apartades ~son gust perden los fruits e son perfum les flors. ~
64 5 | ni desperta en mon pit un generós record? ~
65 12| de cantar de mon patró la glòria ~e passe per ta veu son
66 11| que puga d’home en cor gravar la mà del cel, ~oh llengua
67 2 | vigilant cobert de boira e neu ~guaites per un forat la tomba del
68 2 | que des ton alt palau ~com guarda vigilant cobert de boira
69 4 | a terres apartades ~son gust perden los fruits e son
70 5 | Què val que m’haja tret una enganyosa sort ~
71 11| afecte més sagrat ~que puga d’home en cor gravar la mà del
72 2 | Jueu, ~e al mig del mar immens la mallorquina nau. ~
73 11| tornes les virtuts de ma innocenta edat. ~
74 4 | per fats perseguidors, ~ja no conec ni sent com en
75 2 | per un forat la tomba del Jueu, ~e al mig del mar immens
76 10| mon esperit, ~en llemosí li parl, que llengua altra
77 8 | ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. ~
78 8 | plora; ~que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora, ~
79 8 | ingrat que, en sonar en sos llavis ~per estranya regió l’accent
80 7 | univers de llurs costums e lleis, ~la llengua d’aquells forts
81 6 | fora de cantar en llengua llemosina ~no em queda més plaer,
82 9 | pregava cada dia ~e càntics llemosins somiava cada nit. ~
83 9 | del mugró matern la dolça llet bevia. ~En llemosí al Senyor
84 6 | em transport ~e veig del Llobregat la platja serpentina, ~que
85 1 | dels núvols e del cel de lluny vos distingia ~per lo repòs
86 5 | Què val que m’haja tret una enganyosa
87 11| d’home en cor gravar la mà del cel, ~oh llengua a mos
88 12| Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat ~cessarà
89 2 | al mig del mar immens la mallorquina nau. ~
90 2 | del Jueu, ~e al mig del mar immens la mallorquina nau. ~
91 3 | torrents ~com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. ~
92 9 | primer vagit ~quan del mugró matern la dolça llet bevia. ~En
93 10| Si quan me trobo sol parl ab mon esperit, ~
94 11| sentits més dolça que la mel ~que em tornes les virtuts
95 12| per ta veu son nom e sa memòria ~als propis, als estranys,
96 10| llavors no sap mentir ni ment, ~puix surten mes raons
97 10| e ma boca llavors no sap mentir ni ment, ~puix surten mes
98 9 | En llemosí sonà lo meu primer vagit ~quan del mugró
99 2 | la tomba del Jueu, ~e al mig del mar immens la mallorquina
100 4 | millors vegades; ~així d’arbre migrat a terres apartades ~son
101 4 | no conec ni sent com en millors vegades; ~així d’arbre migrat
102 12| Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat ~
103 2 | Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau ~
104 9 | meu primer vagit ~quan del mugró matern la dolça llet bevia. ~
105 8 | ni s’enyora, ~ni cull del mur sagrat la lira dels seus
106 8 | estranya regió l’accent nadiu, no plora; ~que en pensar
107 2 | mar immens la mallorquina nau. ~
108 2 | vigilant cobert de boira e neu ~guaites per un forat la
109 9 | càntics llemosins somiava cada nit. ~
110 12| e passe per ta veu son nom e sa memòria ~als propis,
111 1 | allí en la pàtria mia ~dels núvols e del cel de lluny vos distingia ~
112 3 | com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. ~
113 7 | llengua d’aquells savis ~que ompliren l’univers de llurs costums
114 5 | trobador no sent la mia orella ~ni desperta en mon pit
115 6 | En va a mon dolç país en ales jo em transport ~
116 2 | Montseny, que des ton alt palau ~com guarda vigilant cobert
117 3 | conèixer pogués lo front de mos parents, ~coneixia també lo so de
118 7 | Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis ~
119 12| de mon patró la glòria ~e passe per ta veu son nom e sa
120 1 | desiguals, que allí en la pàtria mia ~dels núvols e del cel
121 12| cessarà de cantar de mon patró la glòria ~e passe per ta
122 12| Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat ~
123 8 | nadiu, no plora; ~que en pensar en sos llars, no es consum
124 4 | terres apartades ~son gust perden los fruits e son perfum
125 4 | perden los fruits e son perfum les flors. ~
126 4 | arrencat després per fats perseguidors, ~ja no conec ni sent com
127 6 | llemosina ~no em queda més plaer, no tinc altre conhort. ~
128 6 | e veig del Llobregat la platja serpentina, ~que fora de
129 7 | Plau-me encara parlar la llengua
130 8 | regió l’accent nadiu, no plora; ~que en pensar en sos llars,
131 3 | mare, o de mon fill los plors. ~
132 3 | coneixia llavors ~com conèixer pogués lo front de mos parents, ~
133 12| propis, als estranys, a la posteritat. ~ ~1833~
134 9 | bevia. ~En llemosí al Senyor pregava cada dia ~e càntics llemosins
135 9 | En llemosí sonà lo meu primer vagit ~quan del mugró matern
136 5 | enganyosa sort ~a veure de més prop les torres de Castella, ~
137 12| son nom e sa memòria ~als propis, als estranys, a la posteritat. ~ ~
138 11| l’afecte més sagrat ~que puga d’home en cor gravar la
139 10| no sap mentir ni ment, ~puix surten mes raons del centre
140 5 | Què val que m’haja tret una
141 6 | llengua llemosina ~no em queda més plaer, no tinc altre
142 10| ni ment, ~puix surten mes raons del centre de mon pit. ~
143 5 | desperta en mon pit un generós record? ~
144 8 | sos llavis ~per estranya regió l’accent nadiu, no plora; ~
145 7 | aquells forts que acataren los reis, ~defengueren llurs drets,
146 1 | lluny vos distingia ~per lo repòs etern, per lo color més
147 8 | sos llars, no es consum ni s’enyora, ~ni cull del mur
148 12| passe per ta veu son nom e sa memòria ~als propis, als
149 10| sent; ~e ma boca llavors no sap mentir ni ment, ~puix surten
150 7 | parlar la llengua d’aquells savis ~que ompliren l’univers
151 1 | Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, ~oh serres desiguals,
152 11| del cel, ~oh llengua a mos sentits més dolça que la mel ~que
153 9 | llet bevia. ~En llemosí al Senyor pregava cada dia ~e càntics
154 6 | del Llobregat la platja serpentina, ~que fora de cantar en
155 1 | per sempre adéu-siau, ~oh serres desiguals, que allí en la
156 8 | mur sagrat la lira dels seus avis. ~
157 3 | parents, ~coneixia també lo so de tos torrents ~com la
158 10| Si quan me trobo sol parl ab mon esperit, ~en
159 9 | dia ~e càntics llemosins somiava cada nit. ~
160 9 | En llemosí sonà lo meu primer vagit ~quan
161 8 | muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis ~per estranya
162 5 | haja tret una enganyosa sort ~a veure de més prop les
163 3 | Jo ton superbe front coneixia llavors ~
164 10| sap mentir ni ment, ~puix surten mes raons del centre de
165 12| patró la glòria ~e passe per ta veu son nom e sa memòria ~
166 3 | de mos parents, ~coneixia també lo so de tos torrents ~com
167 4 | així d’arbre migrat a terres apartades ~son gust perden
168 6 | no em queda més plaer, no tinc altre conhort. ~
169 2 | guaites per un forat la tomba del Jueu, ~e al mig del
170 11| dolça que la mel ~que em tornes les virtuts de ma innocenta
171 3 | coneixia també lo so de tos torrents ~com la veu de ma mare,
172 5 | a veure de més prop les torres de Castella, ~si el cant
173 3 | coneixia també lo so de tos torrents ~com la veu de
174 6 | dolç país en ales jo em transport ~e veig del Llobregat la
175 5 | Què val que m’haja tret una enganyosa sort ~a veure
176 5 | Castella, ~si el cant del trobador no sent la mia orella ~ni
177 10| Si quan me trobo sol parl ab mon esperit, ~
178 2 | Adéu tu, vell Montseny, que des
179 1 | Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, ~
180 5 | Què val que m’haja tret una enganyosa sort ~a veure
181 7 | aquells savis ~que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, ~
182 6 | En va a mon dolç país en ales
183 9 | llemosí sonà lo meu primer vagit ~quan del mugró matern la
184 5 | Què val que m’haja tret una enganyosa
185 4 | conec ni sent com en millors vegades; ~així d’arbre migrat a
186 6 | ales jo em transport ~e veig del Llobregat la platja
187 2 | Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
188 7 | defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. ~
189 5 | tret una enganyosa sort ~a veure de més prop les torres de
190 2 | ton alt palau ~com guarda vigilant cobert de boira e neu ~guaites
191 11| la mel ~que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. ~
192 1 | núvols e del cel de lluny vos distingia ~per lo repòs
|