| Índice | Palabras: Alfabética - Frecuencia - Inverso - Longitud - Estadísticas | Ayuda | Biblioteca IntraText |
| Tomàs Villarroya Cançó IntraText - Concordancias (Hapax Legomena) |
Estrofa
1 IV | i queda clar lo cel. ~ ~1841~ 2 I | més dolça que la mel. ~Acàs lo meu cantar ja t’importuna: ~ 3 II | omplir-me de tristor ~ i aconseguí el meu dany, ~ lo pit ja 4 III| lo sospir. ~ I adore ton encant ~ ab 5 I | importuna: ~cent voltes ta alabança m’has oït, ~i cent també 6 III| tendra és ma oració ~quan alce de matí lo front a Déu. ~ 7 II | recorde jo que et viu ~ allà en l’edat dorada ~ com tórtora 8 III| Déu. ~ Té el cor altre lluir, ~ lo cel 9 IV | meu patir? ~ On l’ànsia de morir? ~ Plega 10 III| III ~ Després d’aquell moment ~ de cèlica 11 IV | mirar tos ulls i respirar ta aroma! ~ On fou lo meu 12 IV | radiant el sol per l’orient assoma ~ desfent la boira 13 I | olvidada llengua de mons avis, ~ més dolça que 14 III| lo cel mire més blau, ~ per tu lo viure 15 IV | assoma ~ desfent la boira i gel, ~ i queda 16 I | misteriosa lluna ~ en la callada nit. ~Cobert lo front de 17 I | ta inspiració mon cant. ~ 18 I | que la mel. ~Acàs lo meu cantar ja t’importuna: ~cent voltes 19 I | per mon conhort envia, ~celest visió de mos ensòmits d’ 20 III| aquell moment ~ de cèlica ventura, ~ és l’ 21 IV | gel, ~ i queda clar lo cel. ~ ~1841~ 22 I | en la callada nit. ~Cobert lo front de puritat i glòria ~ 23 II | la teua ~ per sempre es confundí. ~ Degué lo teu encant ~ 24 I | I ~Àngel que Déu per mon conhort envia, ~celest visió de 25 III| viure em plau ~i dolç és lo content, dolç lo sospir. ~ 26 II | tristor ~ i aconseguí el meu dany, ~ lo pit ja ple d’amor. ~ 27 III| Senyor, ~que té la mare a son darrer infant. ~ 28 II | havia, ~ sens tindre’t ja davant. ~ I, enmig de ma dolçor, ~ 29 II | per sempre es confundí. ~ Degué lo teu encant ~ robar la 30 II | II ~ Xiqueta delicada, ~ recorde jo que et viu ~ 31 I | lusions i poesia, ~ delícia del meu cor, ~ab ta llaor 32 II | de ma dolçor, ~ vingué lo desengany ~ a omplir-me de tristor ~ 33 IV | orient assoma ~ desfent la boira i gel, ~ 34 I | del meu cor, ~ab ta llaor desplegaré jo els llavis ~i una cançó 35 III| III ~ Després d’aquell moment ~ 36 II | encant ~ robar la llum al dia, ~ puix veia ton semblant ~ 37 I | els llavis ~i una cançó diré, filla del cel, ~en l’olvidada 38 I | mons avis, ~ més dolça que la mel. ~Acàs lo meu 39 II | davant. ~ I, enmig de ma dolçor, ~ vingué lo desengany ~ 40 II | et viu ~ allà en l’edat dorada ~ com tórtora en lo niu, ~ 41 II | jo que et viu ~ allà en l’edat dorada ~ com tórtora en 42 I | ab ta llaor desplegaré jo els llavis ~i una cançó diré, 43 III| per tu lo viure em plau ~i dolç és lo content, 44 II | puix veia ton semblant ~ encara, una hora havia, ~ sens 45 II | tindre’t ja davant. ~ I, enmig de ma dolçor, ~ vingué lo 46 I | envia, ~celest visió de mos ensòmits d’or, ~imatge d’il·lusions 47 III| més sonora veu ~ entone una cançó; ~ més 48 I | que Déu per mon conhort envia, ~celest visió de mos ensòmits 49 II | ab la teua ~ per sempre es confundí. ~ Degué lo teu 50 II | en lo niu, ~ com rosa no esclatada. ~ Plaer tan pur tinguí ~ 51 I | puritat i glòria ~lo meu esprit te mira en tot instant; ~ 52 II | delicada, ~ recorde jo que et viu ~ allà en l’edat dorada ~ 53 IV | Que goig és l’existir, ~mirar tos ulls i respirar 54 I | llavis ~i una cançó diré, filla del cel, ~en l’olvidada 55 IV | ta aroma! ~ On fou lo meu patir? ~ 56 IV | desfent la boira i gel, ~ i queda clar 57 I | Cobert lo front de puritat i glòria ~lo meu esprit te mira en 58 IV | IV ~ Que goig és l’existir, ~mirar tos 59 I | cent voltes ta alabança m’has oït, ~i cent també la misteriosa 60 II | semblant ~ encara, una hora havia, ~ sens tindre’t ja davant. ~ 61 II | ton semblant ~ encara, una hora havia, ~ sens tindre’t ja 62 II | II ~ Xiqueta delicada, ~ recorde 63 III| III ~ Després d’aquell 64 I | ensòmits d’or, ~imatge d’il·lusions i poesia, ~ 65 I | visió de mos ensòmits d’or, ~imatge d’il·lusions i poesia, ~ 66 I | Acàs lo meu cantar ja t’importuna: ~cent voltes ta alabança 67 III| té la mare a son darrer infant. ~ 68 I | ma memòria, ~ ta inspiració mon cant. ~ 69 I | meu esprit te mira en tot instant; ~ompli ton nom a soles 70 IV | IV ~ Que goig és l’ 71 I | delícia del meu cor, ~ab ta llaor desplegaré jo els llavis ~ 72 I | llaor desplegaré jo els llavis ~i una cançó diré, filla 73 I | del cel, ~en l’olvidada llengua de mons avis, ~ 74 III| Té el cor altre lluir, ~ lo cel mire 75 II | lo teu encant ~ robar la llum al dia, ~ puix veia ton 76 I | cent també la misteriosa lluna ~ en la callada 77 I | ensòmits d’or, ~imatge d’il·lusions i poesia, ~ delícia 78 I | cent voltes ta alabança m’has oït, ~i cent també la 79 III| té al Senyor, ~que té la mare a son darrer infant. ~ 80 III| ma oració ~quan alce de matí lo front a Déu. ~ 81 I | més dolça que la mel. ~Acàs lo meu cantar ja 82 I | ompli ton nom a soles ma memòria, ~ ta inspiració 83 II | tinguí ~ mirant-te, verge meua, ~ que sens voler plorí, ~ 84 I | glòria ~lo meu esprit te mira en tot instant; ~ompli ton 85 II | Plaer tan pur tinguí ~ mirant-te, verge meua, ~ que sens 86 IV | Que goig és l’existir, ~mirar tos ulls i respirar ta aroma! ~ 87 III| lluir, ~ lo cel mire més blau, ~ per 88 I | has oït, ~i cent també la misteriosa lluna ~ en la callada 89 III| Després d’aquell moment ~ de cèlica ventura, ~ 90 I | en l’olvidada llengua de mons avis, ~ més dolça 91 IV | On l’ànsia de morir? ~ Plega la nit 92 I | envia, ~celest visió de mos ensòmits d’or, ~imatge d’ 93 II | dorada ~ com tórtora en lo niu, ~ com rosa no esclatada. ~ 94 II | tórtora en lo niu, ~ com rosa no esclatada. ~ Plaer tan pur 95 I | tot instant; ~ompli ton nom a soles ma memòria, ~ 96 I | voltes ta alabança m’has oït, ~i cent també la misteriosa 97 I | diré, filla del cel, ~en l’olvidada llengua de mons avis, ~ 98 I | te mira en tot instant; ~ompli ton nom a soles ma memòria, ~ 99 II | vingué lo desengany ~ a omplir-me de tristor ~ i aconseguí 100 I | visió de mos ensòmits d’or, ~imatge d’il·lusions i 101 III| més tendra és ma oració ~quan alce de matí lo front 102 IV | vel, ~radiant el sol per l’orient assoma ~ desfent 103 IV | On fou lo meu patir? ~ On l’ànsia de 104 III| i pur lo cor, i pur lo pensament. ~ Ab més sonora 105 II | aconseguí el meu dany, ~ lo pit ja ple d’amor. ~ 106 II | com rosa no esclatada. ~ Plaer tan pur tinguí ~ mirant-te, 107 III| per tu lo viure em plau ~i dolç és lo content, dolç 108 II | el meu dany, ~ lo pit ja ple d’amor. ~ 109 IV | ànsia de morir? ~ Plega la nit son vel, ~radiant 110 II | verge meua, ~ que sens voler plorí, ~ i ma ànima ab la teua ~ 111 I | imatge d’il·lusions i poesia, ~ delícia del 112 II | robar la llum al dia, ~ puix veia ton semblant ~ encara, 113 III| és l’ànima més pura, ~i pur lo cor, i pur lo 114 I | nit. ~Cobert lo front de puritat i glòria ~lo meu esprit 115 III| més tendra és ma oració ~quan alce de matí lo front a 116 IV | boira i gel, ~ i queda clar lo cel. ~ ~1841~ 117 IV | Plega la nit son vel, ~radiant el sol per l’orient assoma ~ 118 II | II ~ Xiqueta delicada, ~ recorde jo que et viu ~ allà en 119 IV | existir, ~mirar tos ulls i respirar ta aroma! ~ On 120 II | Degué lo teu encant ~ robar la llum al dia, ~ puix veia 121 II | tórtora en lo niu, ~ com rosa no esclatada. ~ Plaer tan 122 II | al dia, ~ puix veia ton semblant ~ encara, una hora havia, ~ 123 II | ma ànima ab la teua ~ per sempre es confundí. ~ Degué lo 124 III| que l’àngel té al Senyor, ~que té la mare a son darrer 125 IV | nit son vel, ~radiant el sol per l’orient assoma ~ 126 I | instant; ~ompli ton nom a soles ma memòria, ~ ta 127 III| pensament. ~ Ab més sonora veu ~ entone una 128 III| dolç és lo content, dolç lo sospir. ~ I adore ton 129 III| encant ~ ab lo sublim amor ~ que l’àngel 130 I | alabança m’has oït, ~i cent també la misteriosa lluna ~ 131 II | rosa no esclatada. ~ Plaer tan pur tinguí ~ mirant-te, 132 I | i glòria ~lo meu esprit te mira en tot instant; ~ompli 133 III| una cançó; ~ més tendra és ma oració ~quan alce 134 II | es confundí. ~ Degué lo teu encant ~ robar la llum al 135 II | plorí, ~ i ma ànima ab la teua ~ per sempre es confundí. ~ 136 II | una hora havia, ~ sens tindre’t ja davant. ~ I, enmig 137 II | esclatada. ~ Plaer tan pur tinguí ~ mirant-te, verge meua, ~ 138 II | allà en l’edat dorada ~ com tórtora en lo niu, ~ com rosa no 139 IV | goig és l’existir, ~mirar tos ulls i respirar ta aroma! ~ 140 I | lo meu esprit te mira en tot instant; ~ompli ton nom 141 II | desengany ~ a omplir-me de tristor ~ i aconseguí el meu dany, ~ 142 III| més blau, ~ per tu lo viure em plau ~i dolç 143 IV | és l’existir, ~mirar tos ulls i respirar ta aroma! ~ 144 II | robar la llum al dia, ~ puix veia ton semblant ~ encara, una 145 IV | Plega la nit son vel, ~radiant el sol per l’orient 146 III| moment ~ de cèlica ventura, ~ és l’ànima més 147 II | pur tinguí ~ mirant-te, verge meua, ~ que sens voler plorí, ~ 148 III| Ab més sonora veu ~ entone una cançó; ~ 149 II | I, enmig de ma dolçor, ~ vingué lo desengany ~ a omplir-me 150 I | mon conhort envia, ~celest visió de mos ensòmits d’or, ~imatge 151 II | delicada, ~ recorde jo que et viu ~ allà en l’edat dorada ~ 152 III| blau, ~ per tu lo viure em plau ~i dolç és lo content, 153 II | verge meua, ~ que sens voler plorí, ~ i ma ànima ab la 154 I | cantar ja t’importuna: ~cent voltes ta alabança m’has oït, ~ 155 II | II ~ Xiqueta delicada, ~ recorde jo que