VALLESPIR...
 

          Vallespir,
          dolç sospir,
          quina alegria!
          Mon cor somia
que un dia hauré per darrer llit
quatre lloses del teu granit.
Si em nega Déu eixa esperança,
si sota un altre cel de França
mon jorn suprem ha de venir,
de mi conserva est sovenir:
no moriré pas de vellesa,
ai no!, moriré de tristesa,
          Vallespir,
          dolç sospir!