Poesia
1 MosCan| sentits versos, ~com d’un acer ardent salten hermosos ~
2 MosCan| despertant-ne les que el món admira ~ombres sagrades, noms cenyits
3 Sortiu| voleu que el cor, que el dol aferra, ~se rompa prest, com cristal·
4 MosCan| el jovenet galant que ab àgil planta, ~penjada l’arpa
5 Sortiu| plors desfetes ~com surt l’aigua sobrant d’un vas de terra, ~
6 MosCan| muntanyes, ~les del cos més airós que una urna grega, ~
7 MosCan| anys cenyiren, ~ aixequen fins al cel. ~Ni en sonoroses
8 MosCan| Laletània!, si a ton nom ses ales ~bat mon trist cor, si em
9 MosCan| mes nobles com lo vol de l’àliga, ~mes lliures com los monts
10 MosCan| marbre, ~daran venals llaors als qui mereixen ~
11 Gaiter| de coral ~i ab son front altiu nevat ~i les fredes nits
12 MosCan| no sempre ressona en les altures, ~ni entre sostres daurats,
13 Sortiu| un vas de terra, ~penes amargues que a mon cor feu guerra ~
14 MosCan| sospirar. ~I cantaré els amors i l’hermosura ~de les filles
15 MosCan| baix lo daurat balcó d’aon dorm sa nina ~
16 MosCan| sentits versos, ~com d’un acer ardent salten hermosos ~
17 MosCan| trobadors la muda lira ~jo arrencaré de llurs humits sepulcres, ~
18 MosCan| que per l’arena ~lo pendó arrossegaren de Mahoma ~ del
19 MosCan| llemosins seran, encara que aspres, ~i en records rics, i en
20 MosCan| Ni en sonoroses voltes, assentades ~en lleugeres columnes d’
21 MosCan| coll que al vent gemega, ~baix lo daurat balcó d’aon dorm
22 MosCan| mon bressol sens gales ~balandrejà, al trist so de ses balades, ~
23 MosCan| gemega, ~baix lo daurat balcó d’aon dorm sa nina ~
24 Sortiu| i mústic, per reviure, ~banyar-se en eix plant dolç que els
25 MosCan| mes no se’ls tatxarà de bastardia, ~puix llemosins seran,
26 MosCan| si a ton nom ses ales ~bat mon trist cor, si em sobra
27 MosCan| llurs famoses ~ batalles cantaré. ~Jove só, oh Pàtria!,
28 Gaiter| per ells ~les neus, les boires, los rius, ~les fresques
29 Gaiter| riques i galanes ~i son bordell de sultanes ~i son palau
30 MosCan| ses nevades ~crestes, que boscos de mil anys cenyiren, ~
31 MosCan| saviesa ~dels antics, i bravura, que al món daren ~
32 MosCan| terra sagrada a on mon bressol sens gales ~balandrejà,
33 MosCan| sobre l’arpa a on la cigala ~brillà dels trobadors, a on ressonaren ~
34 MosCan| trossos de foc brillants; ~mes no se’ls tatxarà de
35 Gaiter| mantell ~d’un rei, de perles brodat; ~pus més que els palaus
36 Gaiter| herbes que espurneja, ~lo cabalós Llobregat? ~Si et regalàs,
37 MosCan| puix no desdenya les humils cabanyes, ~ l’arpa dels
38 MosCan| los cants dels Cabestanys; ~jove só, mes ¿què importa,
39 MosCan| una mare ab amor; ~si, cantant, de records jo puc un dia ~
40 MosCan| ressonaren ~ los cants dels Cabestanys; ~jove só,
41 Gaiter| gaita de drap vermell ~i mon capot, que el mantell ~d’un rei,
42 MosCan| mes ¿què importa, si m’ets cara, ~oh Laletània!, si a ton
43 MosCan| cantaré tes grandeses, Catalunya, ~tos comtes i antics reis,
44 MosCan| records rics, i en fets cavallerosos ~ dels herois laletans. ~
45 MosCan| aixequen fins al cel. ~Ni en sonoroses voltes,
46 MosCan| que boscos de mil anys cenyiren, ~ aixequen fins
47 MosCan| admira ~ombres sagrades, noms cenyits de glòria, ~los comtes i
48 MosCan| tremola sobre l’arpa a on la cigala ~brillà dels trobadors,
49 MosCan| planta, ~penjada l’arpa al coll que al vent gemega, ~baix
50 MosCan| assentades ~en lleugeres columnes d’or i marbre, ~daran venals
51 Gaiter| Montseny val, ~ab ses roques de coral ~i ab son front altiu nevat ~
52 MosCan| les muntanyes, ~les del cos més airós que una urna grega, ~
53 MosCan| los monts que ses nevades ~crestes, que boscos de mil anys
54 Sortiu| aferra, ~se rompa prest, com cristal·lina gerra, ~quan fermenta
55 MosCan| sols despreci cruel, ~ni temes, Pàtria, que
56 MosCan| columnes d’or i marbre, ~daran venals llaors als qui mereixen ~
57 MosCan| antics, i bravura, que al món daren ~ llur dialecte
58 Gaiter| i son palau encantat, ~¿daries, Gaiter, ta dolça ~cabanya
59 MosCan| al vent gemega, ~baix lo daurat balcó d’aon dorm sa nina ~
60 MosCan| altures, ~ni entre sostres daurats, ni en salons gòtics, ~puix
61 Gaiter| enjoiellat, ~fins de ser rei deixaria ~per ses trobes amoroses ~
62 Gaiter| enjoiellat, ~¿per a ser rei deixaries ~tes balades amoroses ~ni
63 MosCan| salons gòtics, ~puix no desdenya les humils cabanyes, ~
64 MosCan| plorant invocaré, ~i, despertant-ne les que el món admira ~ombres
65 MosCan| mereixen ~ sols despreci cruel, ~ni temes, Pàtria,
66 MosCan| divina ~ lo Fill de Déu regà, ~i el jovenet galant
67 MosCan| cantant, de records jo puc un dia ~ta corona refer que fulla
68 MosCan| món daren ~ llur dialecte i llurs lleis. ~Presten’
69 MosCan| refer que fulla a fulla ~dispersà per tes planes regalades ~
70 MosCan| sepulcres, ~i el geni que divaga entre llurs lloses ~
71 MosCan| tenyiren que ab sa sang divina ~ lo Fill de Déu
72 Sortiu| voleu que el cor, que el dol aferra, ~se rompa prest,
73 Sortiu| banyar-se en eix plant dolç que els mals ofega. ~Lo
74 Gaiter| encantat, ~¿daries, Gaiter, ta dolça ~cabanya que el vent oreja, ~
75 Sortiu| salta a miquetes. ~Plorau, doncs, oh mos ulls, puix necessita ~
76 MosCan| baix lo daurat balcó d’aon dorm sa nina ~ venia
77 MosCan| son geni els trobadors que dormen ~en llits de marbre, en
78 Gaiter| pus me valen ~ma gaita de drap vermell ~i mon capot, que
79 Sortiu| per reviure, ~banyar-se en eix plant dolç que els mals
80 Sortiu| guerra ~i que, per grans, en ell veniu estretes. ~Oh, vessau-vos
81 Gaiter| esmaltat, ~¿oblidaries per ells ~les neus, les boires, los
82 MosCan| ales ~bat mon trist cor, si em sobra en amor patri ~
83 Gaiter| de sultanes ~i son palau encantat, ~¿daries, Gaiter, ta dolça ~
84 Gaiter| palaus moruns ~val ma cabanya enramada ~ab les flors que ma estimada ~
85 Gaiter| fredes nits d’hivern ~en què ens sorprén lo nou jorn ~referint
86 Gaiter| nou jorn ~referint del foc entorn ~rondalles del Llobregat. ~
87 Sortiu| reviscolàs si ab plors no es rega. ~ ~~~
88 Gaiter| i palaus ~d’estrelletes esmaltat, ~¿oblidaries per ells ~
89 Gaiter| ton llit d’herbes que espurneja, ~lo cabalós Llobregat? ~
90 Gaiter| enramada ~ab les flors que ma estimada ~roba el matí al Llobregat. ~
91 Gaiter| les fresques nits dels estius, ~les nines del Llobregat?» ~«
92 Gaiter| sos follets i palaus ~d’estrelletes esmaltat, ~¿oblidaries per
93 Sortiu| per grans, en ell veniu estretes. ~Oh, vessau-vos en plors,
94 MosCan| mes ¿què importa, si m’ets cara, ~oh Laletània!, si
95 MosCan| llits de marbre, en pau i exempts de pena, ~i en melós llemosí,
96 MosCan| patri ~ lo que me falta en anys? ~Durs seran mos
97 MosCan| comtes i antics reis i llurs famoses ~ batalles cantaré. ~
98 Sortiu| cristal·lina gerra, ~quan fermenta el licor, salta a miquetes. ~
99 MosCan| i en records rics, i en fets cavallerosos ~
100 Sortiu| penes amargues que a mon cor feu guerra ~i que, per grans,
101 MosCan| sang divina ~ lo Fill de Déu regà, ~i el jovenet
102 MosCan| amors i l’hermosura ~de les filles gentils de les muntanyes, ~
103 Gaiter| castells de núvols blaus ~i sos follets i palaus ~d’estrelletes
104 Gaiter| front altiu nevat ~i les fredes nits d’hivern ~en què ens
105 Gaiter| les boires, los rius, ~les fresques nits dels estius, ~les nines
106 Gaiter| roques de coral ~i ab son front altiu nevat ~i les fredes
107 Gaiter| nineta; pus me valen ~ma gaita de drap vermell ~i mon capot,
108 Gaiter| rei moro ~perles riques i galanes ~i son bordell de sultanes ~
109 MosCan| Déu regà, ~i el jovenet galant que ab àgil planta, ~penjada
110 MosCan| sagrada a on mon bressol sens gales ~balandrejà, al trist so
111 MosCan| arpa al coll que al vent gemega, ~baix lo daurat balcó d’
112 MosCan| hermosura ~de les filles gentils de les muntanyes, ~les del
113 Sortiu| prest, com cristal·lina gerra, ~quan fermenta el licor,
114 MosCan| grega, ~ més que un gerro de flors; ~puix no sempre
115 MosCan| sagrades, noms cenyits de glòria, ~los comtes i antics reis
116 MosCan| sostres daurats, ni en salons gòtics, ~puix no desdenya les humils
117 MosCan| al Senyor, ~cantaré tes grandeses, Catalunya, ~tos comtes
118 Sortiu| cor feu guerra ~i que, per grans, en ell veniu estretes. ~
119 MosCan| cos més airós que una urna grega, ~ més que un gerro
120 Sortiu| amargues que a mon cor feu guerra ~i que, per grans, en ell
121 MosCan| seran mos cantars, sens harmonia ~saltaran de mon cor mos
122 Gaiter| vent oreja, ~ton llit d’herbes que espurneja, ~lo cabalós
123 MosCan| d’un acer ardent salten hermosos ~ trossos de foc
124 MosCan| I cantaré els amors i l’hermosura ~de les filles gentils de
125 MosCan| cavallerosos ~ dels herois laletans. ~Durs, sí, mes
126 Gaiter| nevat ~i les fredes nits d’hivern ~en què ens sorprén lo nou
127 MosCan| gòtics, ~puix no desdenya les humils cabanyes, ~ l’arpa
128 MosCan| lira ~jo arrencaré de llurs humits sepulcres, ~i el geni que
129 MosCan| melós llemosí, puix és l’idioma ~ ab què parlo
130 MosCan| Cabestanys; ~jove só, mes ¿què importa, si m’ets cara, ~oh Laletània!,
131 MosCan| cantars joiosos ~tes llàgrimes insulte de viudesa, ~ni recorde
132 MosCan| lloses ~ plorant invocaré, ~i, despertant-ne les que
133 Gaiter| muntanyes frondoses ~ni ton joiós Llobregat? ~Si et prometés
134 MosCan| Pàtria, que ab cantars joiosos ~tes llàgrimes insulte de
135 MosCan| que en les riberes ~del Jordà venerat l’arena santa ab
136 Gaiter| en què ens sorprén lo nou jorn ~referint del foc entorn ~
137 MosCan| Fill de Déu regà, ~i el jovenet galant que ab àgil planta, ~
138 MosCan| cavallerosos ~ dels herois laletans. ~Durs, sí, mes nobles com
139 Gaiter| Llobregat. ~Pus, per més que li donàs ~un rei son ceptre
140 Sortiu| gerra, ~quan fermenta el licor, salta a miquetes. ~Plorau,
141 Sortiu| rompa prest, com cristal·lina gerra, ~quan fermenta el
142 MosCan| antics trobadors la muda lira ~jo arrencaré de llurs humits
143 MosCan| ab cantars joiosos ~tes llàgrimes insulte de viudesa, ~ni
144 MosCan| i marbre, ~daran venals llaors als qui mereixen ~
145 MosCan| llur dialecte i llurs lleis. ~Presten’m son geni els
146 MosCan| exempts de pena, ~i en melós llemosí, puix és l’idioma ~
147 MosCan| tatxarà de bastardia, ~puix llemosins seran, encara que aspres, ~
148 MosCan| sonoroses voltes, assentades ~en lleugeres columnes d’or i marbre, ~
149 Gaiter| que el vent oreja, ~ton llit d’herbes que espurneja, ~
150 MosCan| trobadors que dormen ~en llits de marbre, en pau i exempts
151 MosCan| lo vol de l’àliga, ~mes lliures com los monts que ses nevades ~
152 MosCan| geni que divaga entre llurs lloses ~ plorant invocaré, ~
153 MosCan| al món daren ~ llur dialecte i llurs lleis. ~
154 MosCan| foc brillants; ~mes no se’ls tatxarà de bastardia, ~puix
155 MosCan| só, oh Pàtria!, sí, i la mà encara ~tremola sobre l’
156 Gaiter| Si et regalàs, Gaiter, un màgic ~sos castells de núvols
157 Gaiter| I més que los castells màgics ~de núvols blaus Montseny
158 MosCan| lo pendó arrossegaren de Mahoma ~ del sarraí traïdor. ~
159 Sortiu| en eix plant dolç que els mals ofega. ~Lo cor és com la
160 MosCan| balades, ~ una mare ab amor; ~si, cantant, de
161 Sortiu| és com la flor que el sol martxita, ~puix ni pot sens rosades
162 Gaiter| que ma estimada ~roba el matí al Llobregat. ~I més que
163 MosCan| i exempts de pena, ~i en melós llemosí, puix és l’idioma ~
164 MosCan| daran venals llaors als qui mereixen ~ sols despreci
165 MosCan| cantars senzills, oh Pàtria mia!, ~terra sagrada a on mon
166 MosCan| crestes, que boscos de mil anys cenyiren, ~
167 Sortiu| fermenta el licor, salta a miquetes. ~Plorau, doncs, oh mos
168 MosCan| àliga, ~mes lliures com los monts que ses nevades ~crestes,
169 Gaiter| màgics ~de núvols blaus Montseny val, ~ab ses roques de coral ~
170 Gaiter| Si et prometés un rei moro ~perles riques i galanes ~
171 Gaiter| pus més que els palaus moruns ~val ma cabanya enramada ~
172 MosCan| dels antics trobadors la muda lira ~jo arrencaré de llurs
173 Sortiu| necessita ~mon cor plagat i mústic, per reviure, ~banyar-se
174 Sortiu| doncs, oh mos ulls, puix necessita ~mon cor plagat i mústic,
175 Gaiter| oblidaries per ells ~les neus, les boires, los rius, ~
176 MosCan| lliures com los monts que ses nevades ~crestes, que boscos de
177 Gaiter| coral ~i ab son front altiu nevat ~i les fredes nits d’hivern ~
178 MosCan| daurat balcó d’aon dorm sa nina ~ venia a sospirar. ~
179 Gaiter| fresques nits dels estius, ~les nines del Llobregat?» ~«No, nineta;
180 Gaiter| nines del Llobregat?» ~«No, nineta; pus me valen ~ma gaita
181 MosCan| laletans. ~Durs, sí, mes nobles com lo vol de l’àliga, ~
182 MosCan| oh Laletània!, si a ton nom ses ales ~bat mon trist
183 Gaiter| hivern ~en què ens sorprén lo nou jorn ~referint del foc entorn ~
184 Gaiter| estrelletes esmaltat, ~¿oblidaries per ells ~les neus, les
185 Sortiu| plant dolç que els mals ofega. ~Lo cor és com la flor
186 MosCan| despertant-ne les que el món admira ~ombres sagrades, noms cenyits de
187 MosCan| en lleugeres columnes d’or i marbre, ~daran venals
188 Gaiter| dolça ~cabanya que el vent oreja, ~ton llit d’herbes que
189 MosCan| sarraí traïdor. ~Cantaré els paladins que en les riberes ~del
190 Gaiter| bordell de sultanes ~i son palau encantat, ~¿daries, Gaiter,
191 MosCan| idioma ~ ab què parlo al Senyor, ~cantaré tes
192 MosCan| cor, si em sobra en amor patri ~ lo que me falta
193 MosCan| en llits de marbre, en pau i exempts de pena, ~i en
194 MosCan| marbre, en pau i exempts de pena, ~i en melós llemosí, puix
195 MosCan| reis, que per l’arena ~lo pendó arrossegaren de Mahoma ~
196 MosCan| galant que ab àgil planta, ~penjada l’arpa al coll que al vent
197 Sortiu| puix necessita ~mon cor plagat i mústic, per reviure, ~
198 MosCan| fulla ~dispersà per tes planes regalades ~ dels
199 Sortiu| reviure, ~banyar-se en eix plant dolç que els mals ofega. ~
200 MosCan| jovenet galant que ab àgil planta, ~penjada l’arpa al coll
201 MosCan| llurs lloses ~ plorant invocaré, ~i, despertant-ne
202 Sortiu| licor, salta a miquetes. ~Plorau, doncs, oh mos ulls, puix
203 Sortiu| el sol martxita, ~puix ni pot sens rosades la flor viure ~
204 Sortiu| el dol aferra, ~se rompa prest, com cristal·lina gerra, ~
205 MosCan| lo ceptre de tos reis. ~Preste’m son foc de Laletània el
206 MosCan| dialecte i llurs lleis. ~Presten’m son geni els trobadors
207 Gaiter| joiós Llobregat? ~Si et prometés un rei moro ~perles riques
208 MosCan| cantant, de records jo puc un dia ~ta corona refer
209 Sortiu| com cristal·lina gerra, ~quan fermenta el licor, salta
210 MosCan| Laletània el geni ~i al món recordaré la saviesa ~dels antics,
211 MosCan| insulte de viudesa, ~ni recorde vils noms dels qui trencaren ~
212 MosCan| jo puc un dia ~ta corona refer que fulla a fulla ~dispersà
213 Gaiter| ens sorprén lo nou jorn ~referint del foc entorn ~rondalles
214 Sortiu| reviscolàs si ab plors no es rega. ~ ~~~
215 MosCan| lo Fill de Déu regà, ~i el jovenet galant que
216 MosCan| dispersà per tes planes regalades ~ dels segles la
217 Gaiter| cabalós Llobregat? ~Si et regalàs, Gaiter, un màgic ~sos castells
218 MosCan| de flors; ~puix no sempre ressona en les altures, ~ni entre
219 MosCan| brillà dels trobadors, a on ressonaren ~ los cants dels
220 Sortiu| la flor viure ~ni el cor reviscolàs si ab plors no es rega. ~ ~~~
221 Sortiu| cor plagat i mústic, per reviure, ~banyar-se en eix plant
222 MosCan| els paladins que en les riberes ~del Jordà venerat l’arena
223 MosCan| que aspres, ~i en records rics, i en fets cavallerosos ~
224 MosCan| dels segles la rigor, ~dels antics trobadors
225 Gaiter| prometés un rei moro ~perles riques i galanes ~i son bordell
226 Gaiter| les neus, les boires, los rius, ~les fresques nits dels
227 Gaiter| les flors que ma estimada ~roba el matí al Llobregat. ~I
228 Sortiu| que el dol aferra, ~se rompa prest, com cristal·lina
229 Gaiter| referint del foc entorn ~rondalles del Llobregat. ~Pus, per
230 Gaiter| blaus Montseny val, ~ab ses roques de coral ~i ab son front
231 Sortiu| martxita, ~puix ni pot sens rosades la flor viure ~ni el cor
232 MosCan| oh Pàtria mia!, ~terra sagrada a on mon bressol sens gales ~
233 MosCan| que el món admira ~ombres sagrades, noms cenyits de glòria, ~
234 MosCan| entre sostres daurats, ni en salons gòtics, ~puix no desdenya
235 Sortiu| quan fermenta el licor, salta a miquetes. ~Plorau, doncs,
236 MosCan| cantars, sens harmonia ~saltaran de mon cor mos sentits versos, ~
237 MosCan| versos, ~com d’un acer ardent salten hermosos ~ trossos
238 MosCan| del Jordà venerat l’arena santa ab sang tenyiren que ab
239 MosCan| de Mahoma ~ del sarraí traïdor. ~Cantaré els paladins
240 MosCan| geni ~i al món recordaré la saviesa ~dels antics, i bravura,
241 Sortiu| vessau-vos en plors, penes secretes, ~si no voleu que el cor,
242 MosCan| regalades ~ dels segles la rigor, ~dels antics trobadors
243 MosCan| gerro de flors; ~puix no sempre ressona en les altures, ~
244 MosCan| saltaran de mon cor mos sentits versos, ~com d’un acer ardent
245 MosCan| ab què parlo al Senyor, ~cantaré tes grandeses,
246 MosCan| CANTARS ~ ~Si ab mos cantars senzills, oh Pàtria mia!, ~terra
247 MosCan| arrencaré de llurs humits sepulcres, ~i el geni que divaga entre
248 MosCan| gales ~balandrejà, al trist so de ses balades, ~
249 MosCan| bat mon trist cor, si em sobra en amor patri ~
250 Sortiu| desfetes ~com surt l’aigua sobrant d’un vas de terra, ~penes
251 MosCan| i la mà encara ~tremola sobre l’arpa a on la cigala ~brillà
252 Sortiu| cor és com la flor que el sol martxita, ~puix ni pot sens
253 MosCan| qui mereixen ~ sols despreci cruel, ~ni temes,
254 MosCan| aixequen fins al cel. ~Ni en sonoroses voltes, assentades ~en lleugeres
255 Gaiter| nits d’hivern ~en què ens sorprén lo nou jorn ~referint del
256 MosCan| nina ~ venia a sospirar. ~I cantaré els amors i
257 MosCan| en les altures, ~ni entre sostres daurats, ni en salons gòtics, ~
258 Gaiter| LLOBREGAT ~ ~«Si et donàs la sua corona ~un rei, i el ceptre
259 Gaiter| galanes ~i son bordell de sultanes ~i son palau encantat, ~¿
260 Sortiu| ulls en plors desfetes ~com surt l’aigua sobrant d’un vas
261 MosCan| brillants; ~mes no se’ls tatxarà de bastardia, ~puix llemosins
262 MosCan| sols despreci cruel, ~ni temes, Pàtria, que ab cantars
263 MosCan| venerat l’arena santa ab sang tenyiren que ab sa sang divina ~
264 MosCan| Mahoma ~ del sarraí traïdor. ~Cantaré els paladins que
265 MosCan| Pàtria!, sí, i la mà encara ~tremola sobre l’arpa a on la cigala ~
266 MosCan| recorde vils noms dels qui trencaren ~ lo ceptre de
267 Gaiter| ser rei deixaria ~per ses trobes amoroses ~i ses muntanyes
268 MosCan| salten hermosos ~ trossos de foc brillants; ~mes no
269 MosCan| del cos més airós que una urna grega, ~ més que
270 Gaiter| Llobregat?» ~«No, nineta; pus me valen ~ma gaita de drap vermell ~
271 Sortiu| surt l’aigua sobrant d’un vas de terra, ~penes amargues
272 MosCan| columnes d’or i marbre, ~daran venals llaors als qui mereixen ~
273 MosCan| en les riberes ~del Jordà venerat l’arena santa ab sang tenyiren
274 MosCan| dorm sa nina ~ venia a sospirar. ~I cantaré els
275 Sortiu| i que, per grans, en ell veniu estretes. ~Oh, vessau-vos
276 Gaiter| valen ~ma gaita de drap vermell ~i mon capot, que el mantell ~
277 MosCan| saltaran de mon cor mos sentits versos, ~com d’un acer ardent salten
278 Sortiu| ell veniu estretes. ~Oh, vessau-vos en plors, penes secretes, ~
279 MosCan| de viudesa, ~ni recorde vils noms dels qui trencaren ~
280 MosCan| tes llàgrimes insulte de viudesa, ~ni recorde vils noms dels
281 Sortiu| pot sens rosades la flor viure ~ni el cor reviscolàs si
282 MosCan| Durs, sí, mes nobles com lo vol de l’àliga, ~mes lliures
283 Sortiu| penes secretes, ~si no voleu que el cor, que el dol aferra, ~
284 MosCan| al cel. ~Ni en sonoroses voltes, assentades ~en lleugeres
|