OH, SORTIU PER MOS ULLS EN PLORS DESFETES...
 

Oh, sortiu per mos ulls en plors desfetes
com surt l’aigua sobrant d’un vas de terra,
penes amargues que a mon cor feu guerra
i que, per grans, en ell veniu estretes.

Oh, vessau-vos en plors, penes secretes,
si no voleu que el cor, que el dol aferra,
se rompa prest, com cristal·lina gerra,
quan fermenta el licor, salta a miquetes.

Plorau, doncs, oh mos ulls, puix necessita
mon cor plagat i mústic, per reviure,
banyar-se en eix plant dolç que els mals ofega.

Lo cor és com la flor que el sol martxita,
puix ni pot sens rosades la flor viure
ni el cor reviscolàs si ab plors no es rega.