Poesia
1 Temple| Avui pareix cobert al peu de boira, ~ mes alça
2 Temple| arbres verdejants! ~L’obra de l’home, al camp belleses
3 Temple| esperit neteja ~ de pensaments amargs; ~plers
4 Temple| li porta ~ l’alè de l’ideal. ~ * ~
5 Temple| boires esquinçant; ~dins de llum platejada arbres i
6 Temple| se veuen enllà enllà. ~De campaneta dolça veu s’escampa ~
7 Temple| porta ~ s’obre de bat a bat. ~Ja hi veig venir
8 Temple| xano-xano, un home de molts anys. Noves remors,
9 Temple| desperta’t: és hora de pregar. ~ ~
10 Font | LA FONT DE MELIOR ~ ~Set patges acompanyen ~
11 Font | va trobar sa nina ~prop de la font. ~Del castell de
12 Font | de la font. ~Del castell de son pare, ~que n’és a prop, ~
13 Font | estès i mort. ~Nafrat de set ferides ~sobre del cor, ~
14 Font | processó; ~porten dos creus de plata, ~tres gonfanons, ~
15 Font | Na Melior, ~al castell de son pare, ~dins d’un vas
16 Font | morta, quan la passen ~prop de la font, ~a tot son cos
17 Compl | GUILLEM ~ ~Planyeu-vos, camps de Dela, serra d’Espill! ~La
18 Compl | bella, no la teniu; ~l’arbre de verdes branques caigué i
19 Compl | Los dos barons pugnaven de temps antic; ~tronava la
20 Compl | valls i cims: ~un jorn l’arc de bonança veren lluir. ~Era
21 Compl | veren lluir. ~Era Guillem de Dela gallard fadrí, ~en
22 Compl | gallard fadrí, ~en arts de pau i guerra fort i subtil, ~
23 Compl | rei dels nins. ~Serventa de la Verge, Blanca d’Espill ~
24 Compl | Blanca d’Espill ~era conhort de pobres i pelegrins, ~per
25 Compl | per tots anomenada la flor de llir. ~«D’Espill, pubilla
26 Compl | m ton pit: ~coneixes al de Dela, lo rei dels nins; ~
27 Compl | Oh mare, sí!» ~«Hereu de mon llinatge, Guillem, mon
28 Compl | quina és Na Blanca, la flor de llir; ~per fembra la voldries?» «
29 Compl | pare, sí!» ~Reberes als de Dela, palau d’Espill. ~Ensems
30 Compl | Mes semblà que la sala de llum s’omplí ~i que olor
31 Compl | omplí ~i que olor se movia de Paradís, ~i ella es tornà
32 Compl | bella, ell més gentil. ~Ai!, de la sort de l’home, qui sap
33 Compl | gentil. ~Ai!, de la sort de l’home, qui sap la fi? ~
34 Compl | Vingué una torrentada de sarraïns, ~trencant castells
35 Compl | monestirs. ~Del pont major de Dela ja són al mig; ~Guillem
36 Compl | al pit. ~«Adéu, vassalls de Dela, feels amics! ~Adéu,
37 Compl | Ara, ben lluny plantada de sa raïl, ~a dins d’ombrívol
38 Compl | son perfum llança la flor de llir. ~Planyeu-vos, camps
39 Compl | llir. ~Planyeu-vos, camps de Dela, serra d’Espill! ~La
40 Compl | bella, no la teniu; ~l’arbre de verdes branques caigué i
41 Carto | Vivament desitjós dels afalacs de Crist, ~de la dolça bellesa
42 Carto | dels afalacs de Crist, ~de la dolça bellesa de perfecció
43 Carto | Crist, ~de la dolça bellesa de perfecció divina, aquí
44 Carto | Aquí que roncs torrents de les roques llançà i tempestats
45 Carto | fang!, ~fugiu ben aviat de ma ànima expandida!» ~I
46 Carto | barranc ~ i dins de la vall ennegrida. ~Tantost
47 Carto | avorrint el plaer, xautant-se de la glòria, ~i aquesta Ciutat
48 Carto | blancs d’hàbit, blancs de cor, com neu que es veu
49 Carto | es veu brillar ~ de lluny, en les altes cingleres. ~
50 Carto | serena i clara. ~Embriacs de delícies, escampen amb fervor, ~
51 Carto | sentir, ~com acordat compàs de la daurada ona ~i com veu
52 Carto | estels... I avui, lluny de morir, ~ immortal
|