LA FONT DE MELIOR
 

Set patges acompanyen
a l’aimador
que va trobar sa nina
prop de la font.

Del castell de son pare,
que n’és a prop,
cap a la font se’n baixa
Na Melior.

Un dia, quan baixava,
troba lo cos
d’aquell que tant volia,
estès i mort.

Nafrat de set ferides
sobre del cor,
nafrat amb les set llances
dels set traïdors.

Ja en cau l’amoroseta
sobre del cos;
Na Melior és morta,
Déu la perdò.

Què en toquen les campanes?
Toquen a morts:
Na Melior n’és morta,
Déu la perdò.

Al castell se l’emmenen
amb processó;
porten dos creus de plata,
tres gonfanons,

que volen soterrar-la,
Na Melior,
al castell de son pare,
dins d’un vas d’or.

Les robes i les fustes,
blanques ne són;
blanqueta n’és sa cara;
també les flors.

La morta, quan la passen
prop de la font,
a tot son cos s’hi agafa
gran tremolor.