Poesia

 1 Tarong|         tot cabdellant les ones ~i de les flors més blanques ~
 2 Tarong|            Lo rossinyol refila, ~i en el silenci escolta ~com
 3 Oliv  |                    Ta rama verda i blanca ~ com cabellera d’
 4 Oliv  |         t’emmantella, ~          i a ta esqueixada branca ~
 5 Oliv  |   estella. ~          Quan, jove i vincladissa, ~creixies sobre
 6 Oliv  |        Mahoma. ~          L’àrab i sa mainada, ~respirant-ne
 7 Oliv  |         maig sortien, ~          i ta oliva escampada ~sos
 8 Oliv  |       guanyada terra! ~          I el jorn de la conquista, ~
 9 Oliv  |      brulles tendres, ~          i els ferros enfonsaren ~de
10 Oliv  |         jeien al sol, assedegats i estesos! ~          I de
11 Oliv  | assedegats i estesos! ~          I de son puny volant, ~el
12 Oliv  |           les ungles encreuant, ~i els tendres cims dels branquillons
13 Oliv  |       pregàries deia, ~          i el cel, en son deliri, ~
14 Oliv  |     embadalit s’atura ~          i ab flabiol de canya ~gira
15 Oliv  |       muda. ~          Jo moriré i encara ~espolsarà el mestral
16 Esti  |            la vinya veig estesa ~i del vilatge el fum al cel
17 Esti  |          Etern prega,            i, a la plaça llunyana, ~lo
18 Esti  |         mig de l’era, ~          i estavella la soca ~la destral
19 Esti  |        arada, ~canta lo pareller i els muls arruixa, ~         
20 Esti  |         muls arruixa, ~          i la rella esmolada ~botant,
21 Esti  |        marges guaita, ~          i belant fuig l’anyella ~mentre
22 Esti  |    comellars revolta, ~          i dalt la serralada ~lo blanc
23 Esti  |        per la planura ~          i la llum ab coratge ~miràs
24 Esti  |       les meravelles, ~          i obrí a sa fe la porta ~envers
25 Esti  |        presons de marbre, ~d’ell i del món i del Senyor s’oblida. ~
26 Esti  |         marbre, ~d’ell i del món i del Senyor s’oblida. ~