Poesia

  1 Tarong|          el silenci escolta ~com l’acompanya l’aigua ~que fil a fil degota. ~
  2 Tarong|         ombrívola ~los tarongers s’acopen, ~son fruit com l’or grogueja ~
  3 Esti  |          li da pensa forta ~perquè admiràs del món les meravelles, ~         
  4 Oliv  |            místic cenobita ~aquí s’agenollava al clar de lluna. ~         
  5 Oliv  |           la recollien. ~          Ah, quin dol! Escoltant ~del
  6 Tarong|           demà s’atansa, ~mes la d’ahir no torna. ~Benhaja l’ombra
  7 Oliv  |          grat de l’hora ~que m’has aidat a conhortar ma pena. ~         
  8 Esti  |                   Qui l’esperit no aixeca ~davant eixa bellesa encisadora? ~         
  9 Tarong|            cingleres ~on l’àliga s’ajoca ~el blau del cel retallen ~
 10 Esti  |          rossos fruits reblida, ~l’albercoquer la verda branca esqueixa; ~         
 11 Esti  |            pel cim de les arbredes albirant, ~          la vinya veig
 12 Esti  |          imatge ~perquè escampàs l’alè per la planura ~         
 13 Esti  |                   Més lluny, ab sa alenada, ~l’embat brogent los comellars
 14 Oliv  |         vella olivera, ~mentre sec alenant sobre la roca, ~         
 15 Tarong|     Llunyanes, les cingleres ~on l’àliga s’ajoca ~el blau del cel
 16 Esti  |           deixa. ~          Dringa allà baix l’esquella ~del ramat
 17 Oliv  |            ferros enfonsaren ~de l’alqueria en les calentes cendres. ~                           * ~         
 18 Oliv  |            l’infant més xic estret als braços. ~          Los cavalls
 19 Oliv  |                       Quan era una alta ermita ~aquest claper de
 20 Tarong|         dels tarongers de Sóller. ~Altívoles muntanyes ~amunt la vall
 21 Esti  |        miràs de fit a fit des de l’altura. ~          Déu li da pensa
 22 Oliv  |                              Arbre amic del qui plora, ~dosser sagrat
 23 Tarong|            de Sóller. ~Pel cor que amor somia ~l’hora d’avui s’escola, ~
 24 Tarong|      Sóller. ~Altívoles muntanyes ~amunt la vall coronen, ~lo sol
 25 Oliv  |           blanca ~ com cabellera d’àngel t’emmantella, ~         
 26 Esti  |        serralada ~lo blanc molí sa antena giravolta. ~          Qui
 27 Oliv  |          ovella tosa ~ab lo clapat anyell entorn apila, ~         
 28 Esti  |                    i belant fuig l’anyella ~mentre lo ca, glapint,
 29 Oliv  |         cor m’has donat força, ~tu apar que em tornes joventut perduda, ~         
 30 Oliv  |            lo clapat anyell entorn apila, ~          la cabra delitosa ~
 31 Oliv  |          Quan era una alta ermita ~aquest claper de trossejada runa, ~         
 32 Oliv  |            de Mahoma. ~          L’àrab i sa mainada, ~respirant-ne
 33 Esti  |                 Tot fent cruixir l’arada, ~canta lo pareller i els
 34 Oliv  |           dol! Escoltant ~del corn aragonès lo toc de guerra, ~         
 35 Esti  |            peresa, ~pel cim de les arbredes albirant, ~          la
 36 Oliv  |       deslliurat lo baró dels durs arnesos, ~          mentre els llebrers
 37 Oliv  |           branca ~falta pel vent l’arrabassada estella. ~          Quan,
 38 Tarong|         Sóller. ~Passa l’oreig que arriba ~tot cabdellant les ones ~
 39 Esti  |       canta lo pareller i els muls arruixa, ~          i la rella esmolada ~
 40 Oliv  |         sens nombre ~jeien al sol, assedegats i estesos! ~          I
 41 Tarong|            s’escola, ~la de demà s’atansa, ~mes la d’ahir no torna. ~
 42 Tarong|           que amor somia ~l’hora d’avui s’escola, ~la de demà s’
 43 Oliv  |            l’ombra, ~deslliurat lo baró dels durs arnesos, ~         
 44 Tarong|         escorre, ~fuig lo vent que batega ~les fulles tremoloses. ~
 45 Esti  |          les estrelles. ~          Bé està l’hom baix d’un arbre ~
 46 Esti  |        marges guaita, ~          i belant fuig l’anyella ~mentre lo
 47 Esti  |     esperit no aixeca ~davant eixa bellesa encisadora? ~          A
 48 Oliv  |      perquè vulles tornar-me ~dels béns que n’he perduts sols l’
 49 Esti  |            i dalt la serralada ~lo blanc molí sa antena giravolta. ~         
 50 Oliv  |                    Ta rama verda i blanca ~ com cabellera d’àngel
 51 Tarong|           ones ~i de les flors més blanques ~porta la flaire dolça. ~
 52 Esti  |          la lloca, ~escarbotant lo boll pel mig de l’era, ~         
 53 Tarong|          hi niua ~per lo brancatge bota, ~o, fugint-ne, s’hi atura ~
 54 Esti  |               i la rella esmolada ~botant, lo solc pel sementer dibuixa. ~         
 55 Oliv  |          infant més xic estret als braços. ~          Los cavalls
 56 Oliv  |            i els tendres cims dels branquillons vinclava. ~                           * ~         
 57 Esti  |            ab sa alenada, ~l’embat brogent los comellars revolta, ~         
 58 Oliv  |       guerra, ~          tallà tos brots, donant ~empriu a l’host
 59 Oliv  |            dins lo solc sarraí les brulles tendres, ~          i els
 60 Tarong|           tarongers de Sóller. ~La busquera que hi niua ~per lo brancatge
 61 Esti  |          fuig l’anyella ~mentre lo ca, glapint, de prop l’empaita. ~         
 62 Tarong|            l’oreig que arriba ~tot cabdellant les ones ~i de les flors
 63 Oliv  |          rama verda i blanca ~ com cabellera d’àngel t’emmantella, ~         
 64 Oliv  |        entorn apila, ~          la cabra delitosa ~tos tanys novells
 65 Tarong|           del cel retallen ~ab sos cairells que es rompen. ~Benhaja
 66 Oliv  |   enfonsaren ~de l’alqueria en les calentes cendres. ~                           * ~         
 67 Esti  |      pujant. ~          Escolto la campana ~que per l’infant que naix
 68 Esti  |         Tot fent cruixir l’arada, ~canta lo pareller i els muls arruixa, ~         
 69 Oliv  |                    i ab flabiol de canya ~gira el ramat que al comellar
 70 Oliv  |         als braços. ~          Los cavalls trepitjaren ~dins lo solc
 71 Oliv  |           alqueria en les calentes cendres. ~                           * ~         
 72 Oliv  |         runa, ~          lo místic cenobita ~aquí s’agenollava al clar
 73 Esti  |            la perfidiosa veu de la cigala. ~          Recolzat ab
 74 Esti  |           Recolzat ab peresa, ~pel cim de les arbredes albirant, ~         
 75 Oliv  |          encreuant, ~i els tendres cims dels branquillons vinclava. ~                           * ~         
 76 Tarong|            Sóller. ~Llunyanes, les cingleres ~on l’àliga s’ajoca ~el
 77 Oliv  |        Mentre l’ovella tosa ~ab lo clapat anyell entorn apila, ~         
 78 Oliv  |            una alta ermita ~aquest claper de trossejada runa, ~         
 79 Oliv  |     cenobita ~aquí s’agenollava al clar de lluna. ~          Al
 80 Oliv  |      creixies sobre el marge de la coma, ~          xermava ta verdissa ~
 81 Oliv  |        canya ~gira el ramat que al comellar pastura. ~          Mentre
 82 Esti  |      alenada, ~l’embat brogent los comellars revolta, ~          i dalt
 83 Oliv  |            hora ~que m’has aidat a conhortar ma pena. ~          Tu al
 84 Oliv  |                    I el jorn de la conquista, ~ab llàgrimes del cor senyant
 85 Oliv  |          MALLORQUINA ~  ~          Conta’m, vella olivera, ~mentre
 86 Esti  |                       i la llum ab coratge ~miràs de fit a fit des
 87 Tarong|           muntanyes ~amunt la vall coronen, ~lo sol ses llums hi senya, ~
 88 Esti  |        baix d’un arbre ~davant son Creador que li da vida; ~         
 89 Oliv  |         Quan, jove i vincladissa, ~creixies sobre el marge de la coma, ~         
 90 Esti  |       olivera. ~          Tot fent cruixir l’arada, ~canta lo pareller
 91 Tarong|   acompanya l’aigua ~que fil a fil degota. ~Benhaja l’ombra quieta ~
 92 Oliv  |         plegades al pit, pregàries deia, ~          i el cel, en
 93 Esti  |        raïms per entre els pàmpols deixa. ~          Dringa allà
 94 Esti  |       encisadora? ~          A qui deixar li reca ~los falsos plers
 95 Oliv  |          esperança. ~          Ton delicat fullatge, ~que sota lo cel
 96 Oliv  |                   i el cel, en son deliri, ~per lo reixat de ton ombratge
 97 Oliv  |         apila, ~          la cabra delitosa ~tos tanys novells per rosegar
 98 Tarong|            d’avui s’escola, ~la de demà s’atansa, ~mes la d’ahir
 99 Esti  |        coratge ~miràs de fit a fit des de l’altura. ~         
100 Oliv  |           Com reposava a l’ombra, ~deslliurat lo baró dels durs arnesos, ~         
101 Esti  |            i estavella la soca ~la destral que exsecalla l’olivera. ~         
102 Esti  |       botant, lo solc pel sementer dibuixa. ~          De rossos fruits
103 Oliv  |     recollien. ~          Ah, quin dol! Escoltant ~del corn aragonès
104 Tarong|          blanques ~porta la flaire dolça. ~Benhaja l’ombra quieta ~
105 Oliv  |                   tallà tos brots, donant ~empriu a l’host de la guanyada
106 Oliv  |                    Tu al cor m’has donat força, ~tu apar que em tornes
107 Oliv  |         Arbre amic del qui plora, ~dosser sagrat d’eternitat serena, ~         
108 Esti  |          pàmpols deixa. ~          Dringa allà baix l’esquella ~del
109 Oliv  |            deslliurat lo baró dels durs arnesos, ~          mentre
110 Esti  |          esperit no aixeca ~davant eixa bellesa encisadora? ~         
111 Esti  |           sa fe la porta ~envers l’eixam lluent de les estrelles. ~         
112 Oliv  |      perduda, ~          com de ta eixuta escorça ~la saba n’ix que
113 Esti  |          ses presons de marbre, ~d’ell i del món i del Senyor s’
114 Oliv  |          donat força, ~tu apar que em tornes joventut perduda, ~         
115 Oliv  |           enganya ~lo pastoret que embadalit s’atura ~          i ab
116 Oliv  |            com cabellera d’àngel t’emmantella, ~          i a ta esqueixada
117 Esti  |          lo ca, glapint, de prop l’empaita. ~          Més lluny, ab
118 Oliv  |           tallà tos brots, donant ~empriu a l’host de la guanyada
119 Oliv  |                        Jo moriré i encara ~espolsarà el mestral ta
120 Esti  |        aixeca ~davant eixa bellesa encisadora? ~          A qui deixar
121 Oliv  |      posava, ~          les ungles encreuant, ~i els tendres cims dels
122 Oliv  |        tanys novells per rosegar s’enfila. ~                           * ~         
123 Oliv  |                       i els ferros enfonsaren ~de l’alqueria en les calentes
124 Oliv  |                  Ara aquí el temps enganya ~lo pastoret que embadalit
125 Oliv  |                  noves del temps d’enrera ~que escrites veig en ta
126 Oliv  |          tosa ~ab lo clapat anyell entorn apila, ~          la cabra
127 Esti  | entreteixida ~penjar els raïms per entre els pàmpols deixa. ~         
128 Esti  |      esqueixa; ~          la parra entreteixida ~penjar els raïms per entre
129 Oliv  |        tots los goigs de la ciutat enveja. ~          Ta rama verda
130 Esti  |           i obrí a sa fe la porta ~envers l’eixam lluent de les estrelles. ~         
131 Oliv  |           tes nuades rels, trist d’enyorança, ~          perquè vulles
132 Oliv  |                  Quan era una alta ermita ~aquest claper de trossejada
133 Oliv  |     sortien, ~          i ta oliva escampada ~sos fills, per la tardor,
134 Esti  |           home a sa imatge ~perquè escampàs l’alè per la planura ~         
135 Esti  |               Escataina la lloca, ~escarbotant lo boll pel mig de l’era, ~         
136 Esti  |        sent com gemega. ~          Escataina la lloca, ~escarbotant lo
137 Tarong|        amor somia ~l’hora d’avui s’escola, ~la de demà s’atansa, ~
138 Tarong|           refila, ~i en el silenci escolta ~com l’acompanya l’aigua ~
139 Oliv  |                      Ah, quin dol! Escoltant ~del corn aragonès lo toc
140 Esti  |          al cel pujant. ~          Escolto la campana ~que per l’infant
141 Oliv  |                   com de ta eixuta escorça ~la saba n’ix que ton brancatge
142 Tarong|    torrentera ~sota els pollancs s’escorre, ~fuig lo vent que batega ~
143 Oliv  |            del temps d’enrera ~que escrites veig en ta surenca soca. ~         
144 Esti  |     arruixa, ~          i la rella esmolada ~botant, lo solc pel sementer
145 Oliv  |            puny volant, ~el manyac esparver dalt tu es posava, ~         
146 Oliv  |            que n’he perduts sols l’esperança. ~          Ton delicat
147 Esti  |        giravolta. ~          Qui l’esperit no aixeca ~davant eixa bellesa
148 Oliv  |                Jo moriré i encara ~espolsarà el mestral ta negra oliva; ~         
149 Esti  |        albercoquer la verda branca esqueixa; ~          la parra entreteixida ~
150 Oliv  |      emmantella, ~          i a ta esqueixada branca ~falta pel vent l’
151 Esti  |                 Dringa allà baix l’esquella ~del ramat que, trescant,
152 Esti  |           estrelles. ~          Bé està l’hom baix d’un arbre ~davant
153 Esti  |         mig de l’era, ~          i estavella la soca ~la destral que
154 Oliv  |       falta pel vent l’arrabassada estella. ~          Quan, jove i
155 Esti  |                      la vinya veig estesa ~i del vilatge el fum al
156 Oliv  |         jeien al sol, assedegats i estesos! ~          I de son puny
157 Esti  |                                    ESTIUADA ~  ~          Sota l’ombra
158 Esti  |                    vull sentir una estona ~la perfidiosa veu de la
159 Esti  |       envers l’eixam lluent de les estrelles. ~          Bé està l’hom
160 Oliv  |          sortí ab l’infant més xic estret als braços. ~          Los
161 Oliv  |    eternitat serena, ~          jo et sento grat de l’hora ~que
162 Esti  |          per l’infant que naix a l’Etern prega,            i, a la
163 Oliv  |            plora, ~dosser sagrat d’eternitat serena, ~          jo et
164 Esti  |            la soca ~la destral que exsecalla l’olivera. ~          Tot
165 Oliv  |            xermava ta verdissa ~la falç del llaurador fill de Mahoma. ~         
166 Esti  |            qui deixar li reca ~los falsos plers de la ciutat senyora? ~         
167 Oliv  |            a ta esqueixada branca ~falta pel vent l’arrabassada estella. ~         
168 Tarong|           hi senya, ~sos trencs hi fan les ombres. ~Benhaja l’ombra
169 Esti  |                        i obrí a sa fe la porta ~envers l’eixam
170 Esti  |            olivera. ~          Tot fent cruixir l’arada, ~canta
171 Oliv  |          tendres, ~          i els ferros enfonsaren ~de l’alqueria
172 Esti  |            senyora? ~          Déu féu l’home a sa imatge ~perquè
173 Oliv  |    verdissa ~la falç del llaurador fill de Mahoma. ~          L’
174 Oliv  |            ta oliva escampada ~sos fills, per la tardor, la recollien. ~         
175 Oliv  |            s’atura ~          i ab flabiol de canya ~gira el ramat
176 Tarong|       flors més blanques ~porta la flaire dolça. ~Benhaja l’ombra
177 Oliv  |              Tu al cor m’has donat força, ~tu apar que em tornes
178 Esti  |                    Déu li da pensa forta ~perquè admiràs del món
179 Tarong|         grogueja ~dins de la ufana fosca. ~Benhaja l’ombra quieta ~
180 Tarong|           tarongers s’acopen, ~son fruit com l’or grogueja ~dins
181 Esti  |      dibuixa. ~          De rossos fruits reblida, ~l’albercoquer
182 Tarong|         per lo brancatge bota, ~o, fugint-ne, s’hi atura ~dels olivars
183 Oliv  |                        Ton delicat fullatge, ~que sota lo cel blau l’
184 Tarong|            lo vent que batega ~les fulles tremoloses. ~Benhaja l’ombra
185 Esti  |           estesa ~i del vilatge el fum al cel pujant. ~         
186 Esti  |        Sota l’ombra rodona ~que el garrover sobre el rostoll senyala, ~         
187 Esti  |         corn del pescador sent com gemega. ~          Escataina la
188 Oliv  |             i ab flabiol de canya ~gira el ramat que al comellar
189 Oliv  |           passos, ~          sense girar la vista,  sortí ab l’infant
190 Esti  |            lo blanc molí sa antena giravolta. ~          Qui l’esperit
191 Esti  |           l’anyella ~mentre lo ca, glapint, de prop l’empaita. ~         
192 Oliv  |            la imatge, ~de tots los goigs de la ciutat enveja. ~         
193 Oliv  |                        jo et sento grat de l’hora ~que m’has aidat
194 Tarong|        acopen, ~son fruit com l’or grogueja ~dins de la ufana fosca. ~
195 Esti  |         que, trescant, pels marges guaita, ~          i belant fuig
196 Oliv  |      donant ~empriu a l’host de la guanyada terra! ~          I el jorn
197 Oliv  |            corn aragonès lo toc de guerra, ~          tallà tos brots,
198 Oliv  |         tornar-me ~dels béns que n’he perduts sols l’esperança. ~         
199 Esti  |    estrelles. ~          Bé està l’hom baix d’un arbre ~davant
200 Esti  |      senyora? ~          Déu féu l’home a sa imatge ~perquè escampàs
201 Oliv  |          brots, donant ~empriu a l’host de la guanyada terra! ~         
202 Oliv  |          eixuta escorça ~la saba n’ix que ton brancatge muda. ~         
203 Oliv  |          els llebrers sens nombre ~jeien al sol, assedegats i estesos! ~         
204 Oliv  |    guanyada terra! ~          I el jorn de la conquista, ~ab llàgrimes
205 Oliv  |          estella. ~          Quan, jove i vincladissa, ~creixies
206 Oliv  |              tu apar que em tornes joventut perduda, ~          com
207 Oliv  |          jorn de la conquista, ~ab llàgrimes del cor senyant sos passos, ~         
208 Oliv  |           ta verdissa ~la falç del llaurador fill de Mahoma. ~         
209 Oliv  |     arnesos, ~          mentre els llebrers sens nombre ~jeien al sol,
210 Esti  |                       Escataina la lloca, ~escarbotant lo boll pel
211 Esti  |           la porta ~envers l’eixam lluent de les estrelles. ~         
212 Esti  |            planura ~          i la llum ab coratge ~miràs de fit
213 Tarong|          vall coronen, ~lo sol ses llums hi senya, ~sos trencs hi
214 Oliv  |            s’agenollava al clar de lluna. ~          Al toc del monestiri, ~
215 Esti  |            empaita. ~          Més lluny, ab sa alenada, ~l’embat
216 Esti  |                      i, a la plaça llunyana, ~lo corn del pescador sent
217 Tarong|         dels tarongers de Sóller. ~Llunyanes, les cingleres ~on l’àliga
218 Oliv  |            m’has aidat a conhortar ma pena. ~          Tu al cor
219 Oliv  |         falç del llaurador fill de Mahoma. ~          L’àrab i sa
220 Oliv  |        respirant-ne tes flors, pel maig sortien, ~          i ta
221 Oliv  |                        L’àrab i sa mainada, ~respirant-ne tes flors,
222 Oliv  |                          L’OLIVERA MALLORQUINA ~  ~          Conta’m, vella
223 Oliv  |             Al toc del monestiri, ~mans plegades al pit, pregàries
224 Oliv  |            de son puny volant, ~el manyac esparver dalt tu es posava, ~         
225 Esti  |                dins ses presons de marbre, ~d’ell i del món i del
226 Oliv  |    vincladissa, ~creixies sobre el marge de la coma, ~          xermava
227 Esti  |          ramat que, trescant, pels marges guaita, ~          i belant
228 Tarong|       TARONGERS DE SÓLLER ~  ~A la marjada ombrívola ~los tarongers
229 Esti  |         perquè admiràs del món les meravelles, ~          i obrí a sa
230 Tarong|              la de demà s’atansa, ~mes la d’ahir no torna. ~Benhaja
231 Oliv  |      moriré i encara ~espolsarà el mestral ta negra oliva; ~         
232 Esti  |            escarbotant lo boll pel mig de l’era, ~          i estavella
233 Esti  |              i la llum ab coratge ~miràs de fit a fit des de l’altura. ~         
234 Oliv  |     trossejada runa, ~          lo místic cenobita ~aquí s’agenollava
235 Esti  |        dalt la serralada ~lo blanc molí sa antena giravolta. ~         
236 Oliv  |       lluna. ~          Al toc del monestiri, ~mans plegades al pit,
237 Oliv  |      brancatge muda. ~          Jo moriré i encara ~espolsarà el mestral
238 Oliv  |        saba n’ix que ton brancatge muda. ~          Jo moriré i
239 Esti  |            canta lo pareller i els muls arruixa, ~          i la
240 Tarong|    tarongers de Sóller. ~Altívoles muntanyes ~amunt la vall coronen, ~
241 Esti  |      campana ~que per l’infant que naix a l’Etern prega,           
242 Oliv  |            espolsarà el mestral ta negra oliva; ~          res serà
243 Tarong|        Sóller. ~La busquera que hi niua ~per lo brancatge bota, ~
244 Oliv  |           mentre els llebrers sens nombre ~jeien al sol, assedegats
245 Oliv  |          cabra delitosa ~tos tanys novells per rosegar s’enfila. ~                           * ~         
246 Oliv  |          sobre la roca, ~          noves del temps d’enrera ~que
247 Oliv  |          vinc a recolzar-me ~a tes nuades rels, trist d’enyorança, ~         
248 Tarong|            per lo brancatge bota, ~o, fugint-ne, s’hi atura ~
249 Esti  |           i del món i del Senyor s’oblida. ~
250 Esti  |           meravelles, ~          i obrí a sa fe la porta ~envers
251 Tarong|        fugint-ne, s’hi atura ~dels olivars la tórtora. ~Benhaja l’ombra
252 Oliv  |      deliri, ~per lo reixat de ton ombratge veia. ~                           * ~         
253 Tarong|              sos trencs hi fan les ombres. ~Benhaja l’ombra quieta ~
254 Tarong|            SÓLLER ~  ~A la marjada ombrívola ~los tarongers s’acopen, ~
255 Tarong|          Llunyanes, les cingleres ~on l’àliga s’ajoca ~el blau
256 Tarong|         arriba ~tot cabdellant les ones ~i de les flors més blanques ~
257 Tarong|           acopen, ~son fruit com l’or grogueja ~dins de la ufana
258 Tarong|      tarongers de Sóller. ~Passa l’oreig que arriba ~tot cabdellant
259 Oliv  |           sota lo cel blau l’embat oreja, ~          és de la pau
260 Oliv  |       pastura. ~          Mentre l’ovella tosa ~ab lo clapat anyell
261 Esti  |            els raïms per entre els pàmpols deixa. ~          Dringa
262 Esti  |         cruixir l’arada, ~canta lo pareller i els muls arruixa, ~         
263 Esti  |            esqueixa; ~          la parra entreteixida ~penjar els
264 Tarong|         dels tarongers de Sóller. ~Passa l’oreig que arriba ~tot
265 Oliv  |      llàgrimes del cor senyant sos passos, ~          sense girar
266 Oliv  |          aquí el temps enganya ~lo pastoret que embadalit s’atura ~         
267 Oliv  |           el ramat que al comellar pastura. ~          Mentre l’ovella
268 Oliv  |         oreja, ~          és de la pau la imatge, ~de tots los
269 Esti  |           del ramat que, trescant, pels marges guaita, ~         
270 Oliv  |           has aidat a conhortar ma pena. ~          Tu al cor m’
271 Esti  |             la parra entreteixida ~penjar els raïms per entre els
272 Esti  |       altura. ~          Déu li da pensa forta ~perquè admiràs del
273 Oliv  |          és ara; ~tu sobre el blau penyal romandràs viva. ~ ~
274 Oliv  |        apar que em tornes joventut perduda, ~          com de ta eixuta
275 Oliv  |      tornar-me ~dels béns que n’he perduts sols l’esperança. ~         
276 Esti  |                        Recolzat ab peresa, ~pel cim de les arbredes
277 Esti  |         vull sentir una estona ~la perfidiosa veu de la cigala. ~         
278 Esti  |       plaça llunyana, ~lo corn del pescador sent com gemega. ~         
279 Oliv  |       monestiri, ~mans plegades al pit, pregàries deia, ~         
280 Esti  |          prega,            i, a la plaça llunyana, ~lo corn del pescador
281 Esti  |       perquè escampàs l’alè per la planura ~          i la llum ab
282 Oliv  |           toc del monestiri, ~mans plegades al pit, pregàries deia, ~         
283 Esti  |         deixar li reca ~los falsos plers de la ciutat senyora? ~         
284 Oliv  |                 Arbre amic del qui plora, ~dosser sagrat d’eternitat
285 Tarong|            la torrentera ~sota els pollancs s’escorre, ~fuig lo vent
286 Oliv  |         manyac esparver dalt tu es posava, ~          les ungles encreuant, ~
287 Esti  |          infant que naix a l’Etern prega,            i, a la plaça
288 Oliv  |              mans plegades al pit, pregàries deia, ~          i el cel,
289 Esti  |          vida; ~          dins ses presons de marbre, ~d’ell i del
290 Esti  |          mentre lo ca, glapint, de prop l’empaita. ~          Més
291 Esti  |          del vilatge el fum al cel pujant. ~          Escolto la campana ~
292 Oliv  |       estesos! ~          I de son puny volant, ~el manyac esparver
293 Oliv  |          recollien. ~          Ah, quin dol! Escoltant ~del corn
294 Esti  |           entreteixida ~penjar els raïms per entre els pàmpols deixa. ~         
295 Oliv  |       ciutat enveja. ~          Ta rama verda i blanca ~ com cabellera
296 Esti  |                   De rossos fruits reblida, ~l’albercoquer la verda
297 Esti  |                    A qui deixar li reca ~los falsos plers de la
298 Oliv  |           fills, per la tardor, la recollien. ~          Ah, quin dol!
299 Oliv  |         soca. ~          Jo vinc a recolzar-me ~a tes nuades rels, trist
300 Esti  |           de la cigala. ~          Recolzat ab peresa, ~pel cim de les
301 Tarong|           de Sóller. ~Lo rossinyol refila, ~i en el silenci escolta ~
302 Oliv  |             en son deliri, ~per lo reixat de ton ombratge veia. ~                           * ~         
303 Esti  |           arruixa, ~          i la rella esmolada ~botant, lo solc
304 Oliv  |          recolzar-me ~a tes nuades rels, trist d’enyorança, ~         
305 Oliv  |                                Com reposava a l’ombra, ~deslliurat lo
306 Oliv  |            negra oliva; ~          res serà del que és ara; ~tu
307 Oliv  |              L’àrab i sa mainada, ~respirant-ne tes flors, pel maig sortien, ~         
308 Tarong|           s’ajoca ~el blau del cel retallen ~ab sos cairells que es
309 Esti  |        embat brogent los comellars revolta, ~          i dalt la serralada ~
310 Oliv  |        mentre sec alenant sobre la roca, ~          noves del temps
311 Esti  |                       Sota l’ombra rodona ~que el garrover sobre el
312 Oliv  |            tu sobre el blau penyal romandràs viva. ~ ~
313 Tarong|             ab sos cairells que es rompen. ~Benhaja l’ombra quieta ~
314 Oliv  |    delitosa ~tos tanys novells per rosegar s’enfila. ~                           * ~         
315 Tarong|           tarongers de Sóller. ~Lo rossinyol refila, ~i en el silenci
316 Esti  |    sementer dibuixa. ~          De rossos fruits reblida, ~l’albercoquer
317 Esti  |           que el garrover sobre el rostoll senyala, ~          vull
318 Oliv  |        aquest claper de trossejada runa, ~          lo místic cenobita ~
319 Oliv  |           de ta eixuta escorça ~la saba n’ix que ton brancatge muda. ~         
320 Oliv  |        amic del qui plora, ~dosser sagrat d’eternitat serena, ~         
321 Oliv  |          trepitjaren ~dins lo solc sarraí les brulles tendres, ~         
322 Oliv  |             vella olivera, ~mentre sec alenant sobre la roca, ~         
323 Esti  |      esmolada ~botant, lo solc pel sementer dibuixa. ~          De rossos
324 Oliv  |                mentre els llebrers sens nombre ~jeien al sol, assedegats
325 Oliv  |     senyant sos passos, ~          sense girar la vista,  sortí ab
326 Esti  |    llunyana, ~lo corn del pescador sent com gemega. ~          Escataina
327 Esti  |           senyala, ~          vull sentir una estona ~la perfidiosa
328 Oliv  |           serena, ~          jo et sento grat de l’hora ~que m’has
329 Tarong|      coronen, ~lo sol ses llums hi senya, ~sos trencs hi fan les
330 Esti  |          garrover sobre el rostoll senyala, ~          vull sentir
331 Oliv  |   conquista, ~ab llàgrimes del cor senyant sos passos, ~          sense
332 Esti  |              d’ell i del món i del Senyor s’oblida. ~
333 Esti  |          falsos plers de la ciutat senyora? ~          Déu féu l’home
334 Oliv  |        negra oliva; ~          res serà del que és ara; ~tu sobre
335 Oliv  |          dosser sagrat d’eternitat serena, ~          jo et sento
336 Esti  |      revolta, ~          i dalt la serralada ~lo blanc molí sa antena
337 Tarong|         rossinyol refila, ~i en el silenci escolta ~com l’acompanya
338 Oliv  |         dels béns que n’he perduts sols l’esperança. ~         
339 Tarong|          Sóller. ~Pel cor que amor somia ~l’hora d’avui s’escola, ~
340 Oliv  |             sense girar la vista,  sortí ab l’infant més xic estret
341 Oliv  |   respirant-ne tes flors, pel maig sortien, ~          i ta oliva escampada ~
342 Oliv  |            que escrites veig en ta surenca soca. ~          Jo vinc
343 Oliv  |              com cabellera d’àngel t’emmantella, ~          i
344 Oliv  |          toc de guerra, ~          tallà tos brots, donant ~empriu
345 Oliv  |             la cabra delitosa ~tos tanys novells per rosegar s’enfila. ~                           * ~         
346 Oliv  |       escampada ~sos fills, per la tardor, la recollien. ~         
347 Oliv  |            a l’host de la guanyada terra! ~          I el jorn de
348 Tarong|          atansa, ~mes la d’ahir no torna. ~Benhaja l’ombra quieta ~
349 Oliv  |                      perquè vulles tornar-me ~dels béns que n’he perduts
350 Oliv  |       donat força, ~tu apar que em tornes joventut perduda, ~         
351 Tarong|           de Sóller. ~L’aigua a la torrentera ~sota els pollancs s’escorre, ~
352 Tarong|          hi atura ~dels olivars la tórtora. ~Benhaja l’ombra quieta ~
353 Oliv  |                    Mentre l’ovella tosa ~ab lo clapat anyell entorn
354 Oliv  |           de la pau la imatge, ~de tots los goigs de la ciutat enveja. ~         
355 Tarong|        vent que batega ~les fulles tremoloses. ~Benhaja l’ombra quieta ~
356 Tarong|           ses llums hi senya, ~sos trencs hi fan les ombres. ~Benhaja
357 Oliv  |                        Los cavalls trepitjaren ~dins lo solc sarraí les
358 Esti  |           esquella ~del ramat que, trescant, pels marges guaita, ~         
359 Oliv  |    recolzar-me ~a tes nuades rels, trist d’enyorança, ~         
360 Oliv  |           ermita ~aquest claper de trossejada runa, ~          lo místic
361 Tarong|            or grogueja ~dins de la ufana fosca. ~Benhaja l’ombra
362 Esti  |               Bé està l’hom baix d’un arbre ~davant son Creador
363 Oliv  |          es posava, ~          les ungles encreuant, ~i els tendres
364 Tarong|      Altívoles muntanyes ~amunt la vall coronen, ~lo sol ses llums
365 Oliv  |          lo reixat de ton ombratge veia. ~                           * ~         
366 Oliv  | MALLORQUINA ~  ~          Conta’m, vella olivera, ~mentre sec alenant
367 Oliv  |        coma, ~          xermava ta verdissa ~la falç del llaurador fill
368 Esti  |          una estona ~la perfidiosa veu de la cigala. ~         
369 Esti  |       davant son Creador que li da vida; ~          dins ses presons
370 Esti  |           vinya veig estesa ~i del vilatge el fum al cel pujant. ~         
371 Oliv  |        surenca soca. ~          Jo vinc a recolzar-me ~a tes nuades
372 Oliv  |                       Quan, jove i vincladissa, ~creixies sobre el marge
373 Oliv  |     tendres cims dels branquillons vinclava. ~                           * ~         
374 Esti  |            albirant, ~          la vinya veig estesa ~i del vilatge
375 Oliv  |                     sense girar la vista,  sortí ab l’infant més
376 Oliv  |           el blau penyal romandràs viva. ~ ~
377 Oliv  |                      I de son puny volant, ~el manyac esparver dalt
378 Esti  |        rostoll senyala, ~          vull sentir una estona ~la perfidiosa
379 Oliv  |       enyorança, ~          perquè vulles tornar-me ~dels béns que
380 Oliv  |       marge de la coma, ~          xermava ta verdissa ~la falç del
381 Oliv  |              sortí ab l’infant més xic estret als braços. ~