Poesia
1 Verge | A LA VERGE DE MONTSERRAT ~ ~
2 Verge | i consol, ~més pura que la llum quan naix lo dia, ~
3 Verge | a l’àliga orgullosa ~en la roca més alta fer lo cau, ~
4 Verge | més alta fer lo cau, ~tu la serra més alta i més hermosa ~
5 Verge | port; ~sols quan se veu en la presó angustiosa ~sa llibertat
6 Verge | recorda lo catiu; ~sols quan la tempestat brama furiosa ~
7 Verge | ma veu, ~que el català és la llengua en què ma mare ~
8 Verge | pena i desconsol, ~ton nom la mare ensenya a la criatura ~
9 Verge | ton nom la mare ensenya a la criatura ~quan l’adorm carinyosa
10 Verge | dolç és lo teu nom! Tota la terra ~cants t’eleva ab
11 Verge | ton nom és, oh Verge de la serra, ~dels estranys i
12 Verge | qui perduts caminen per la mar; ~ans d’afilar son ferro
13 Verge | ans d’afilar son ferro en la batalla, ~invocava ton nom
14 Verge | estendard de glòria ~que de la glòria nos mostrà el camí, ~
15 Verge | i fou ton nom lo crit de la victòria ~que en Nàpols
16 Verge | I no és estrany que per la honra i glòria ~unesca dos
17 Verge | amor, ~que unida està a la teva la sua història ~i
18 Verge | que unida està a la teva la sua història ~i escrites
19 Verge | eren tan clares com del sol la llum: ~desfeien les armades
20 Verge | dava sos jardins de flors, ~la Calàbria als seus peus s’
21 Verge | que els catalans anaren a la glòria ~cantant lo Virolai
22 Verge | Virolai de Montserrat. ~La muntanya en què vius, també
23 Verge | poble català; ~del sarraí la ferma valentia ~jamai tes
24 Verge | penes, ~quan lo crit de la pàtria independent ~ensenyar
25 Verge | tes brenyes, ~lo pendó de la pàtria enarborant, ~i llavors
26 Verge | tes penyes ~lo temple de la santa llibertat. ~Mont de
27 Verge | santa llibertat. ~Mont de la Verge, en tos records jo
28 Verge | jo miro ~que unides van la llibertat, la creu, ~dos
29 Verge | unides van la llibertat, la creu, ~dos símbols sants
30 Verge | pobles i l’amor a Déu. ~La llibertat!, la creu!, símbols
31 Verge | amor a Déu. ~La llibertat!, la creu!, símbols dels pobles, ~
32 Verge | cristians l’altre és lo port. ~La llibertat!, la creu!, sobre
33 Verge | lo port. ~La llibertat!, la creu!, sobre les tombes ~
34 Verge | ponzelles que, galanes, ~nodreix la branca d’un mateix roser. ~
35 Verge | glòries i amors, ~que l’una és la religió dels pobles, ~i
36 Verge | dels pobles, ~i l’altra és la religió dels cors. ~Oh!,
37 Verge | moltes vegades ~vinguí a la Verge a coronar de flors. ~
38 Verge | jo recordo que un dia la he narrat; ~si glòria me
39 Verge | si glòria me donà, tua és la glòria... ~jo só lo trobador
40 Verge | sents als aucellets. ~I quan la fosca cau sobre la plana, ~
41 Verge | quan la fosca cau sobre la plana, ~de ton temple en
42 Verge | plana, ~de ton temple en la nau la Salve sents, ~i al
43 Verge | de ton temple en la nau la Salve sents, ~i al cel s’
44 Verge | Postrat me tens davant la glòria teva: ~fugint lo
45 Verge | cant als aucells, aromes a la flor, ~¿no trobaràs, oh
46 Verge | dolor? ~Molt terrible és la pena que em destrossa: ~
47 Verge | serà precís que baixe jo a la fossa ~per encontrar la
48 Verge | la fossa ~per encontrar la pau i la quietud? ~Són tan
49 Verge | per encontrar la pau i la quietud? ~Són tan sols per
50 Verge | quietud? ~Són tan sols per la febre que em devora ~brases
51 Verge | millor. ~I quan arribe de la mort lo dia, ~àngel de Catalunya
52 ElsQ | DE SANG ~ ~Jo tenia en la muntanya ~un castell emmerletat ~
53 ElsQ | emmerletat ~que n’era el rei de la serra i n’era el rei de
54 ElsQ | serra i n’era el rei de la vall. ~En ell mos pares
55 ElsQ | los pals eren de sang, ~de la sang d’un noble comte ~el
56 ElsQ | que a Casp congregats ~a la llum quedaren cegos ~per
57 ElsQ | les prèdiques d’un sant. ~La barra de la Justícia, ~sota
58 ElsQ | d’un sant. ~La barra de la Justícia, ~sota la llosa
59 ElsQ | barra de la Justícia, ~sota la llosa restà ~d’una tomba
60 ElsQ | de Felip Quint ~deixaren la Llibertat ~soterrada entre
61 ElsQ | avui un esvoranc, ~i en la torre del castell ~n’hi
62 ElsQ | pals de sang, ~és per tu, la de les torres ~i dels lleons
63 Dama | LA DAMA DEL RAT PENAT ~ ~Allà
64 Dama | jau ~sobre una catifa; ~la catifa és d’or ~i de seda
65 Dama | és d’or ~i de seda fina; ~la dama és un cel, ~d’hermosa
66 Dama | Ai, si ella volgués, ~jo la vetllaria ~de dia i de nit, ~
67 Dama | un Rat Penat ~que sempre la mira ~prop d’ella s’està ~
68 Dama | no em diria ~si és morta la dama ~que mon cor admira? ~
69 Dama | Morta diuen que és, ~mes jo la crec viva. ~—No n’és morta,
70 JoVaig| proscrit, ab l’ànima intranquil·la, ~creuant avui la vall,
71 JoVaig| intranquil·la, ~creuant avui la vall, demà la serra, ~passejant
72 JoVaig| creuant avui la vall, demà la serra, ~passejant mon dolor
73 JoVaig| terra. ~I pujo cada jorn a la muntanya, ~i allí on la
74 JoVaig| la muntanya, ~i allí on la veu de l’eco més s’allunya, ~
75 JoVaig| allunya, ~clavant mos ulls en la regió d’Espanya, ~jo crido: «
76 JoVaig| de serra en serra ~porteu la veu que us crida carinyosa, ~
77 JoVaig| carinyosa, ~porteu, vos prec, la mia vers la terra ~mai com
78 JoVaig| porteu, vos prec, la mia vers la terra ~mai com avui al cor
79 JoVaig| a l’hora, ~cada jorn més la pàtria se m’allunya, ~i,
|