Poesia
1 Verge | A LA VERGE DE MONTSERRAT ~ ~Verge santa
2 Verge | Reina dels Cels, Mare de Déu, perdona ~si fins avui
3 Verge | quan veu son vaixell presa de l’ona ~busquen los ulls
4 Verge | he anat deixant. ~Verge de Montserrat, casta madona, ~
5 Verge | Montserrat, casta madona, ~perla de les muntanyes i dels cels, ~
6 Verge | eixes muntanyes, ~que són de tes espatlles lo mantell. ~
7 Verge | Verge pura, ~l’orfe ferit de pena i desconsol, ~ton nom
8 Verge | que ton nom és, oh Verge de la serra, ~dels estranys
9 Verge | un jorn, fou l’estendard de glòria ~que de la glòria
10 Verge | estendard de glòria ~que de la glòria nos mostrà el
11 Verge | i fou ton nom lo crit de la victòria ~que en Nàpols
12 Verge | quan tu, Reina del pla i de les muntanyes, ~de genolls
13 Verge | pla i de les muntanyes, ~de genolls prostrats veies
14 Verge | estranyes ~prostrades veien de genolls als seus! ~I no
15 Verge | dels sarraïns, ~lo pendó de les barres venerades ~veien
16 Verge | Nàpols los dava sos jardins de flors, ~la Calàbria als
17 Verge | grec i al turc cargaren de cadenes, ~que era allí lo
18 Verge | moltes vegades ~ell donà de grans prínceps los mantells, ~
19 Verge | I tu llavors, oh Verge de victòria, ~lo teu nom sempre
20 Verge | glòria ~cantant lo Virolai de Montserrat. ~La muntanya
21 Verge | fa a penes, ~quan lo crit de la pàtria independent ~ensenyar
22 Verge | cadenes ~per contestar al toc de sometent, ~los nostres s’
23 Verge | en tes brenyes, ~lo pendó de la pàtria enarborant, ~i
24 Verge | Montserrat, tes penyes ~lo temple de la santa llibertat. ~Mont
25 Verge | la santa llibertat. ~Mont de la Verge, en tos records
26 Verge | pobles, ~l’una és l’esprit de Déu, l’altre és sa mort; ~
27 Verge | màrtirs jauen sos pendons; ~de Roma en les obscures catacombes ~
28 Verge | muntanyes regalades; ~records de glòria, i per a mi d’amors, ~
29 Verge | vinguí a la Verge a coronar de flors. ~Jo eixes serres
30 Verge | glòria... ~jo só lo trobador de Montserrat. ~Quan naix del
31 Verge | naix del sol lo pavelló de grana, ~com si volgués donar-te
32 Verge | engalana ~ab son ropatge de diamants i d’or. ~I en los
33 Verge | en los rocs van, contents de veure el dia, ~a restregar
34 Verge | fosca cau sobre la plana, ~de ton temple en la nau la
35 Verge | santa mare mia, ~un bàlsam de consol per mon dolor? ~Molt
36 Verge | em destrossa: ~un moment de repòs, mai l’he tingut: ~¿
37 Verge | febre que em devora ~brases de foc mos ulls de tant plorar. ~
38 Verge | brases de foc mos ulls de tant plorar. ~Digues-me
39 Verge | consol que els dóna Déu, ~de joies t’han cobert; l’or
40 Verge | riqueses ~ells han fet ploure de ton trono al peu. ~Mes jo ¿
41 Verge | cants: pren, Mare amada, ~de mos cantars lo que faré
42 Verge | faré millor. ~I quan arribe de la mort lo dia, ~àngel de
43 Verge | de la mort lo dia, ~àngel de Catalunya i Montserrat, ~
44 ElsQ | ELS QUATRE PALS DE SANG ~ ~Jo tenia en la
45 ElsQ | emmerletat ~que n’era el rei de la serra i n’era el rei
46 ElsQ | la serra i n’era el rei de la vall. ~En ell mos pares
47 ElsQ | ell mos pares guardaven, ~de llurs avis heretat, ~un
48 ElsQ | d’or fi ~i los pals eren de sang, ~de la sang d’un noble
49 ElsQ | los pals eren de sang, ~de la sang d’un noble comte ~
50 ElsQ | conegut mai! ~«El gonfanó de les barres», ~deien els
51 ElsQ | altres deien: «El penó ~de les quatre llibertats.» ~
52 ElsQ | prèdiques d’un sant. ~La barra de la Justícia, ~sota la llosa
53 ElsQ | on se llegeix: ~«Carles de Viana aquí jau.» ~I els
54 ElsQ | aquí jau.» ~I els canons de Felip Quint ~deixaren la
55 ElsQ | soterrada entre les runes ~de Barcelona fumant. ~Ai, Castella
56 ElsQ | conegut mai! ~Si lo drap d’or de mos pares ~n’és avui un
57 ElsQ | si ja sols me’n queda un ~de mos quatre pals de sang, ~
58 ElsQ | queda un ~de mos quatre pals de sang, ~és per tu, la de
59 ElsQ | de sang, ~és per tu, la de les torres ~i dels lleons
60 Dama | catifa; ~la catifa és d’or ~i de seda fina; ~la dama és un
61 Dama | volgués, ~jo la vetllaria ~de dia i de nit, ~de nit i
62 Dama | jo la vetllaria ~de dia i de nit, ~de nit i de dia! ~
63 Dama | vetllaria ~de dia i de nit, ~de nit i de dia! ~Mes un Rat
64 Dama | dia i de nit, ~de nit i de dia! ~Mes un Rat Penat ~
65 Dama | ella s’encisa ~sens moure’s de nit, ~de nit ni de dia. ~—
66 Dama | encisa ~sens moure’s de nit, ~de nit ni de dia. ~—Senyor
67 Dama | moure’s de nit, ~de nit ni de dia. ~—Senyor Rat Penat, ~
68 JoVaig| serra, ~passejant mon dolor de vila en vila, ~de ma família
69 JoVaig| dolor de vila en vila, ~de ma família lluny, lluny
70 JoVaig| ma família lluny, lluny de ma terra. ~I pujo cada jorn
71 JoVaig| muntanya, ~i allí on la veu de l’eco més s’allunya, ~clavant
72 JoVaig| Catalunya!» ~Ecos dolcíssims que de serra en serra ~porteu la
73 JoVaig| que Espanya ~ne fos avui de llibertat el temple. ~Desert
74 JoVaig| pàtria se m’allunya, ~i, foll de desconhort, ab veu que plora, ~
|