Poesia

 1 Verge |        patrona mia, ~dels pobres i afligits guarda i consol, ~
 2 Verge |         pobres i afligits guarda i consol, ~més pura que la
 3 Verge |       cau, ~tu la serra més alta i més hermosa ~vas escollir
 4 Verge |           perla de les muntanyes i dels cels, ~a qui els àngels
 5 Verge |          Ta imatge en los palaus i en les cabanyes ~se veu,
 6 Verge |      pura, ~l’orfe ferit de pena i desconsol, ~ton nom la mare
 7 Verge |         la serra, ~dels estranys i dels propis beneït. ~Ton
 8 Verge |      glòria nos mostrà el camí, ~i fou ton nom lo crit de la
 9 Verge |           quan tu, Reina del pla i de les muntanyes, ~de genolls
10 Verge |      veien de genolls als seus! ~I no és estrany que per la
11 Verge |         estrany que per la honra i glòria ~unesca dos records
12 Verge |         la teva la sua història ~i escrites són les dos en
13 Verge |        regions. ~Mentre València i les Balears, salvades, ~
14 Verge |         sabien lo enemic pendó, ~i ni els peixos passaven si
15 Verge |          almogàver a foc, a sang i a ruïnes ~entrà un dia en
16 Verge |        ferro despertar, ~al grec i al turc cargaren de cadenes, ~
17 Verge |          turcs féu ses morades, ~i ses mesquites convertí en
18 Verge |      triomfants per tot lo món. ~I tu llavors, oh Verge de
19 Verge |       tes brenyes escalar gosà. ~I en temps ja més cercans,
20 Verge |        de la pàtria enarborant, ~i llavors foren, Montserrat,
21 Verge |      admiro: ~l’amor dels pobles i l’amor a Déu. ~La llibertat!,
22 Verge |   aspiració dels hòmens nobles, ~i dels hòmens cristians l’
23 Verge |         iguals en tot, grandeses i poder, ~són dos riques ponzelles
24 Verge |       inspiren totes dos glòries i amors, ~que l’una és la
25 Verge |         la religió dels pobles, ~i l’altra és la religió dels
26 Verge |   regalades; ~records de glòria, i per a mi d’amors, ~que,
27 Verge |       amor, ~ta muntanya vesteix i l’engalana ~ab son ropatge
28 Verge |          son ropatge de diamants i d’or. ~I en los rocs van,
29 Verge |     ropatge de diamants i d’or. ~I en los rocs van, contents
30 Verge |          son bec los pardalets, ~i lais i serventesis d’alegria ~
31 Verge |       bec los pardalets, ~i lais i serventesis d’alegria ~cantar
32 Verge |         tu sents als aucellets. ~I quan la fosca cau sobre
33 Verge |          la nau la Salve sents, ~i al cel s’eleva l’oració
34 Verge | cristiana ~entre núvols d’aromes i d’encens. ~Postrat me tens
35 Verge |      glòria teva: ~fugint lo món i ses misèries vinc: ~contempla’
36 Verge |      fossa ~per encontrar la pau i la quietud? ~Són tan sols
37 Verge |      Digues-me per pietat, Reina i Senyora, ~lo repòs que desitjo
38 Verge |         que aquí han vingut reis i princeses, ~i en canvi del
39 Verge |        vingut reis i princeses, ~i en canvi del consol que
40 Verge |         joies t’han cobert; l’or i riqueses ~ells han fet ploure
41 Verge |     cantars lo que faré millor. ~I quan arribe de la mort lo
42 Verge |         dia, ~àngel de Catalunya i Montserrat, ~lo dia del
43 ElsQ  |          era el rei de la serra  i n’era el rei de la vall. ~
44 ElsQ  |          heretat, ~un panyo groc i vermell ~i llistat per quatre
45 ElsQ  |         un panyo groc i vermell ~i llistat per quatre pals. ~
46 ElsQ  |         Mes el drap era d’or fi ~i los pals eren de sang, ~
47 ElsQ  |     Perquè los pals eren quatre ~i eren quatre los senyals, ~
48 ElsQ  |         Dret es deia lo primer, ~i lo segon Llibertat; ~Justícia
49 ElsQ  |      Carles de Viana aquí jau.» ~I els canons de Felip Quint ~
50 ElsQ  |          n’és avui un esvoranc, ~i en la torre del castell ~
51 ElsQ  |        per tu, la de les torres ~i dels lleons afamats. ~Ai,
52 Dama  |           sota del llorer, ~bona i adormida, ~una dama jau ~
53 Dama  |      catifa; ~la catifa és d’or ~i de seda fina; ~la dama és
54 Dama  |       dama és un cel, ~d’hermosa i bonica. ~Ai, si ella volgués, ~
55 Dama  |          jo la vetllaria ~de dia i de nit, ~de nit i de dia! ~
56 Dama  |         de dia i de nit, ~de nit i de dia! ~Mes un Rat Penat ~
57 Dama  |        mira ~prop d’ella s’està ~i en ella s’encisa ~sens moure’
58 JoVaig|       lluny, lluny de ma terra. ~I pujo cada jorn a la muntanya, ~
59 JoVaig|        cada jorn a la muntanya, ~i allí on la veu de l’eco
60 JoVaig|       terra ~mai com avui al cor i als ulls hermosa. ~I los
61 JoVaig|         cor i als ulls hermosa. ~I los meus llars sabran ma
62 JoVaig|      llars sabran ma llatzeria, ~i mos amics sabran que en
63 JoVaig|         la pàtria se m’allunya, ~i, foll de desconhort, ab