Poesia

 1 Verge |     guarda i consol, ~més pura que la llum quan naix lo dia, ~
 2 Verge |      naix lo dia, ~més hermosa que el cel quan surt lo sol: ~
 3 Verge |    rosegat lo cor. ~Com soldat que, fugint a tota brida, ~les
 4 Verge |       parla en català ma veu, ~que el català és la llengua
 5 Verge |      visitar eixes muntanyes, ~que són de tes espatlles lo
 6 Verge |     eleva ab accent adolorit, ~que ton nom és, oh Verge de
 7 Verge |     fou l’estendard de glòria ~que de la glòria nos mostrà
 8 Verge |        lo crit de la victòria ~que en Nàpols aixecà Vilamarí... ~
 9 Verge |        als teus peus ~los reis que, drets, a cent nacions estranyes ~
10 Verge |     als seus! ~I no és estrany que per la honra i glòria ~unesca
11 Verge |       records ab llaç d’amor, ~que unida està a la teva la
12 Verge |     dos en lletres d’or. ~A fe que eren brillants los temps
13 Verge |     turc cargaren de cadenes, ~que era allí lo sol rei l’almogavar. ~
14 Verge |     nom sempre veies invocat, ~que els catalans anaren a la
15 Verge |        en tos records jo miro ~que unides van la llibertat,
16 Verge |       creu, ~dos símbols sants que jo el primer admiro: ~l’
17 Verge |       són dos riques ponzelles que, galanes, ~nodreix la branca
18 Verge |    totes dos glòries i amors, ~que l’una és la religió dels
19 Verge |   glòria, i per a mi d’amors, ~que, sent jo tot petit, moltes
20 Verge |       sa història, ~jo recordo que un dia la he narrat; ~si
21 Verge |        cor, ferit lo tinc! ~Ja que tu saps donar, oh Verge
22 Verge |       Molt terrible és la pena que em destrossa: ~un moment
23 Verge |       he tingut: ~¿serà precís que baixe jo a la fossa ~per
24 Verge |      Són tan sols per la febre que em devora ~brases de foc
25 Verge |     Reina i Senyora, ~lo repòs que desitjo em pots donar? ~
26 Verge |  desitjo em pots donar? ~Jo sé que aquí han vingut reis i princeses, ~
27 Verge |          i en canvi del consol que els dóna Déu, ~de joies
28 Verge |   Verge adorada, ~si no só més que un pobre trobador? ~Mes
29 Verge |      amada, ~de mos cantars lo que faré millor. ~I quan arribe
30 ElsQ  |         un castell emmerletat ~que n’era el rei de la serra
31 ElsQ  |      Dret trossejaren ~aquells que a Casp congregats ~a la
32 Dama  |        dia! ~Mes un Rat Penat ~que sempre la mira ~prop d’ella
33 Dama  |    diria ~si és morta la dama ~que mon cor admira? ~Morta diuen
34 Dama  |       cor admira? ~Morta diuen que és, ~mes jo la crec viva. ~—
35 JoVaig|   Catalunya!» ~Ecos dolcíssims que de serra en serra ~porteu
36 JoVaig|        en serra ~porteu la veu que us crida carinyosa, ~porteu,
37 JoVaig| llatzeria, ~i mos amics sabran que en terra llunya, ~tot gemegant,
38 JoVaig|        pel crim d’haver volgut que Espanya ~ne fos avui de
39 JoVaig|     foll de desconhort, ab veu que plora, ~jo crido: «Catalunya!