Poesia

 1 Verge |       veu a l’àliga orgullosa ~en la roca més alta fer lo
 2 Verge |        port; ~sols quan se veu en la presó angustiosa ~sa
 3 Verge |       repare ~si avui te parla en català ma veu, ~que el català
 4 Verge |        el català és la llengua en què ma mare ~m’ensenyà un
 5 Verge |       beneir a Déu. ~Ta imatge en los palaus i en les cabanyes ~
 6 Verge |      Ta imatge en los palaus i en les cabanyes ~se veu, voltada
 7 Verge |         quan l’adorm carinyosa en lo bressol. ~Quant dolç
 8 Verge |         ans d’afilar son ferro en la batalla, ~invocava ton
 9 Verge |       crit de la victòria ~que en Nàpols aixecà Vilamarí... ~
10 Verge |         i escrites són les dos en lletres d’or. ~A fe que
11 Verge | brillants los temps gloriosos ~en què els Peres, los Jaumes,
12 Verge |      ni els peixos passaven si en sa espatlla ~no portaven
13 Verge |       i a ruïnes ~entrà un dia en l’Orient abrasador: ~contemplaren
14 Verge |      los turcs ses concubines ~en los braços folgar del vencedor. ~
15 Verge |       i ses mesquites convertí en tinells. ~Honor al català!
16 Verge |       Montserrat. ~La muntanya en què vius, també en son dia ~
17 Verge |    muntanya en què vius, també en son dia ~fou lo baluard
18 Verge |       brenyes escalar gosà. ~I en temps ja més cercans, pocs
19 Verge |         los nostres s’amagaren en tes brenyes, ~lo pendó de
20 Verge |  llibertat. ~Mont de la Verge, en tos records jo miro ~que
21 Verge |    jauen sos pendons; ~de Roma en les obscures catacombes ~
22 Verge |       santes germanes, ~iguals en tot, grandeses i poder, ~
23 Verge | ropatge de diamants i d’or. ~I en los rocs van, contents de
24 Verge |  serventesis d’alegria ~cantar en cor tu sents als aucellets. ~
25 Verge |       la plana, ~de ton temple en la nau la Salve sents, ~
26 Verge |    vingut reis i princeses, ~i en canvi del consol que els
27 Verge | desterrat, ~a consolar-lo vine en sa agonia. ~  ~  ~ ~
28 ElsQ  |      PALS DE SANG ~  ~Jo tenia en la muntanya ~un castell
29 ElsQ  |        era el rei de la vall. ~En ell mos pares guardaven, ~
30 ElsQ  |        barres», ~deien els uns en passar; ~altres deien: «
31 ElsQ  |        és avui un esvoranc, ~i en la torre del castell ~n’
32 ElsQ  |         si al peu dels merlets en runa ~sols ressonen entre
33 Dama  |    mira ~prop d’ella s’està ~i en ella s’encisa ~sens moure’
34 JoVaig|    passejant mon dolor de vila en vila, ~de ma família lluny,
35 JoVaig|     allunya, ~clavant mos ulls en la regió d’Espanya, ~jo
36 JoVaig|        dolcíssims que de serra en serra ~porteu la veu que
37 JoVaig|         i mos amics sabran que en terra llunya, ~tot gemegant,
38 JoVaig|          Si desterrat me trobo en terra estranya, ~d’ingratitud