Poesia
1 Verge | lo sol: ~tal com se veu a l’àliga orgullosa ~en la roca
2 Verge | veu son vaixell presa de l’ona ~busquen los ulls del
3 Verge | tempestat brama furiosa ~l’oreneta s’acull dintre son
4 Verge | invoca, oh santa Verge pura, ~l’orfe ferit de pena i desconsol, ~
5 Verge | ensenya a la criatura ~quan l’adorm carinyosa en lo bressol. ~
6 Verge | batalla, ~invocava ton nom l’almogavar. ~Ton nom, un
7 Verge | Ton nom, un jorn, fou l’estendard de glòria ~que
8 Verge | genoveses ~com prest dissipa l’huracà lo fum. ~Aterrada
9 Verge | proclamava sos senyors. ~L’almogàver a foc, a sang
10 Verge | ruïnes ~entrà un dia en l’Orient abrasador: ~contemplaren
11 Verge | que era allí lo sol rei l’almogavar. ~Per jaç a son
12 Verge | que jo el primer admiro: ~l’amor dels pobles i l’amor
13 Verge | admiro: ~l’amor dels pobles i l’amor a Déu. ~La llibertat!,
14 Verge | símbols dels pobles, ~l’una és l’esprit de Déu,
15 Verge | símbols dels pobles, ~l’una és l’esprit de Déu, l’altre és
16 Verge | una és l’esprit de Déu, l’altre és sa mort; ~l’una
17 Verge | Déu, l’altre és sa mort; ~l’una és l’aspiració dels
18 Verge | altre és sa mort; ~l’una és l’aspiració dels hòmens nobles, ~
19 Verge | i dels hòmens cristians l’altre és lo port. ~La llibertat!,
20 Verge | dos glòries i amors, ~que l’una és la religió dels pobles, ~
21 Verge | religió dels pobles, ~i l’altra és la religió dels
22 Verge | ta muntanya vesteix i l’engalana ~ab son ropatge
23 Verge | sents, ~i al cel s’eleva l’oració cristiana ~entre
24 Verge | un moment de repòs, mai l’he tingut: ~¿serà precís
25 Verge | de joies t’han cobert; l’or i riqueses ~ells han
26 Dama | quan vinga lo dia, ~quan l’hora n’arribe, quan l’hora
27 Dama | quan l’hora n’arribe, quan l’hora ne sone, ~quan l’hora
28 Dama | quan l’hora ne sone, ~quan l’hora ne sia.~ ~
29 JoVaig| Jo vaig proscrit, ab l’ànima intranquil·la, ~creuant
30 JoVaig| muntanya, ~i allí on la veu de l’eco més s’allunya, ~clavant
31 JoVaig| Desert d’amics me trobo tot a l’hora, ~cada jorn més la
|