Poesia
1 Verge | MONTSERRAT ~ ~Verge santa d’amor, patrona mia, ~dels
2 Verge | llançant, ~aixís jo pel camí d’aquesta vida ~a trossos
3 Verge | arrancaren del cel un puny d’estels; ~ta grandesa, Senyora,
4 Verge | cabanyes ~se veu, voltada d’or com un joiell; ~tothom
5 Verge | caminen per la mar; ~ans d’afilar son ferro en la batalla, ~
6 Verge | unesca dos records ab llaç d’amor, ~que unida està a
7 Verge | escrites són les dos en lletres d’or. ~A fe que eren brillants
8 Verge | espatlla ~no portaven les armes d’Aragó. ~Dels soldats catalans
9 Verge | blasons. ~Castes verges d’amor, santes germanes, ~
10 Verge | galanes, ~nodreix la branca d’un mateix roser. ~Inspiren
11 Verge | records de glòria, i per a mi d’amors, ~que, sent jo tot
12 Verge | volgués donar-te un bes d’amor, ~ta muntanya vesteix
13 Verge | son ropatge de diamants i d’or. ~I en los rocs van,
14 Verge | pardalets, ~i lais i serventesis d’alegria ~cantar en cor tu
15 Verge | cristiana ~entre núvols d’aromes i d’encens. ~Postrat
16 Verge | entre núvols d’aromes i d’encens. ~Postrat me tens
17 ElsQ | quatre pals. ~Mes el drap era d’or fi ~i los pals eren de
18 ElsQ | eren de sang, ~de la sang d’un noble comte ~el Pilós
19 ElsQ | cegos ~per les prèdiques d’un sant. ~La barra de la
20 ElsQ | Justícia, ~sota la llosa restà ~d’una tomba on se llegeix: ~«
21 ElsQ | conegut mai! ~Si lo drap d’or de mos pares ~n’és avui
22 Dama | una catifa; ~la catifa és d’or ~i de seda fina; ~la
23 Dama | fina; ~la dama és un cel, ~d’hermosa i bonica. ~Ai, si
24 Dama | que sempre la mira ~prop d’ella s’està ~i en ella s’
25 JoVaig| clavant mos ulls en la regió d’Espanya, ~jo crido: «Catalunya!
26 JoVaig| trobo en terra estranya, ~d’ingratitud odiosa viu exemple, ~
27 JoVaig| exemple, ~és sols pel crim d’haver volgut que Espanya ~
28 JoVaig| llibertat el temple. ~Desert d’amics me trobo tot a l’hora, ~
|