Poesia

 1 Verge |        presa de l’ona ~busquen los ulls del navegant lo port; ~
 2 Verge |       a buscar per mon dolor. ~Los plors mon front han arrugat.
 3 Verge |    beneir a Déu. ~Ta imatge en los palaus i en les cabanyes ~
 4 Verge |         quan lo vent estalla, ~los qui perduts caminen per
 5 Verge | prostrats veies als teus peus ~los reis que, drets, a cent
 6 Verge |        A fe que eren brillants los temps gloriosos ~en què
 7 Verge |   gloriosos ~en què els Peres, los Jaumes, los Ramons, ~dictaven
 8 Verge |     què els Peres, los Jaumes, los Ramons, ~dictaven lleis,
 9 Verge |      venerades ~veien triomfar los més remots confins. ~Senyors
10 Verge |      confins. ~Senyors del mar los catalans, a ratlla ~tenir
11 Verge |       els contemplava, ~Nàpols los dava sos jardins de flors, ~
12 Verge |       abrasador: ~contemplaren los turcs ses concubines ~en
13 Verge |       turcs ses concubines ~en los braços folgar del vencedor. ~
14 Verge |     ell donà de grans prínceps los mantells, ~dels rics palaus
15 Verge | contestar al toc de sometent, ~los nostres s’amagaren en tes
16 Verge |      de diamants i d’or. ~I en los rocs van, contents de veure
17 Verge |      dia, ~a restregar son bec los pardalets, ~i lais i serventesis
18 ElsQ  |     Mes el drap era d’or fi ~i los pals eren de sang, ~de la
19 ElsQ  |    quatre llibertats.» ~Perquè los pals eren quatre ~i eren
20 ElsQ  |     eren quatre ~i eren quatre los senyals, ~essent cada barra
21 JoVaig|     cor i als ulls hermosa. ~I los meus llars sabran ma llatzeria, ~