Poesia

 1 Verge| plors mon front han arrugat. Les penes ~m’han, Mare meva!,
 2 Verge|   que, fugint a tota brida, ~les armes va per lo camí llançant, ~
 3 Verge|      casta madona, ~perla de les muntanyes i dels cels, ~
 4 Verge|    imatge en los palaus i en les cabanyes ~se veu, voltada
 5 Verge|  quan tu, Reina del pla i de les muntanyes, ~de genolls prostrats
 6 Verge|     història ~i escrites són les dos en lletres d’or. ~A
 7 Verge|      fins del remot Orient a les regions. ~Mentre València
 8 Verge|  regions. ~Mentre València i les Balears, salvades, ~se veien
 9 Verge|  dels sarraïns, ~lo pendó de les barres venerades ~veien
10 Verge|     sa espatlla ~no portaven les armes d’Aragó. ~Dels soldats
11 Verge|        Dels soldats catalans les altes proeses ~eren tan
12 Verge|   del sol la llum: ~desfeien les armades genoveses ~com prest
13 Verge|      ensenyar al francés féu les cadenes ~per contestar al
14 Verge|  llibertat!, la creu!, sobre les tombes ~dels cristians màrtirs
15 Verge|     sos pendons; ~de Roma en les obscures catacombes ~confongueren
16 ElsQ | conegut mai! ~«El gonfanó de les barres», ~deien els uns
17 ElsQ |   altres deien: «El penó ~de les quatre llibertats.» ~Perquè
18 ElsQ |     llum quedaren cegos ~per les prèdiques d’un sant. ~La
19 ElsQ |   Llibertat ~soterrada entre les runes ~de Barcelona fumant. ~
20 ElsQ |  sols ressonen entre planys ~les llastimeres esparses ~del
21 ElsQ |      sang, ~és per tu, la de les torres ~i dels lleons afamats. ~