Poesia

 1 Verge |   català ma veu, ~que el català és la llengua en què ma mare ~
 2 Verge |         lo bressol. ~Quant dolç és lo teu nom! Tota la terra ~
 3 Verge |   accent adolorit, ~que ton nom és, oh Verge de la serra, ~
 4 Verge |         genolls als seus! ~I no és estrany que per la honra
 5 Verge |     símbols dels pobles, ~l’una és l’esprit de Déu, l’altre
 6 Verge |        l’esprit de Déu, l’altre és sa mort; ~l’una és l’aspiració
 7 Verge |        altre és sa mort; ~l’una és l’aspiració dels hòmens
 8 Verge |        hòmens cristians l’altre és lo port. ~La llibertat!,
 9 Verge |     glòries i amors, ~que l’una és la religió dels pobles, ~
10 Verge |         dels pobles, ~i l’altra és la religió dels cors. ~Oh!,
11 Verge |          si glòria me donà, tua és la glòria... ~jo só lo trobador
12 Verge |       mon dolor? ~Molt terrible és la pena que em destrossa: ~
13 ElsQ  |       drap d’or de mos pares ~n’és avui un esvoranc, ~i en
14 ElsQ  |       mos quatre pals de sang, ~és per tu, la de les torres ~
15 Dama  |    sobre una catifa; ~la catifa és d’or ~i de seda fina; ~la
16 Dama  |        i de seda fina; ~la dama és un cel, ~d’hermosa i bonica. ~
17 Dama  |       per Déu, ¿no em diria ~si és morta la dama ~que mon cor
18 Dama  |        admira? ~Morta diuen que és, ~mes jo la crec viva. ~—
19 Dama  |         jo la crec viva. ~—No n’és morta, no; ~sols està adormida. ~
20 JoVaig| ingratitud odiosa viu exemple, ~és sols pel crim d’haver volgut