Poesia
1 Verge| l’ona ~busquen los ulls del navegant lo port; ~sols
2 Verge| fer una corona ~arrancaren del cel un puny d’estels; ~ta
3 Verge| Vilamarí... ~quan tu, Reina del pla i de les muntanyes, ~
4 Verge| monarques poderosos, ~fins del remot Orient a les regions. ~
5 Verge| remots confins. ~Senyors del mar los catalans, a ratlla ~
6 Verge| proeses ~eren tan clares com del sol la llum: ~desfeien les
7 Verge| concubines ~en los braços folgar del vencedor. ~Caigué Constantinoble,
8 Verge| Si ses galeres ~recorrien del mar tot lo contorn, ~sos
9 Verge| son dia ~fou lo baluard del poble català; ~del sarraí
10 Verge| baluard del poble català; ~del sarraí la ferma valentia ~
11 Verge| de Montserrat. ~Quan naix del sol lo pavelló de grana, ~
12 Verge| i princeses, ~i en canvi del consol que els dóna Déu, ~
13 Verge| Catalunya i Montserrat, ~lo dia del repòs pel desterrat, ~a
14 ElsQ | Llibertat; ~Justícia era el nom del terç, ~Indústria lo nom
15 ElsQ | terç, ~Indústria lo nom del quart. ~Ai, Castella castellana, ~
16 ElsQ | hagués conegut mai! ~El pal del Dret trossejaren ~aquells
17 ElsQ | esvoranc, ~i en la torre del castell ~n’hi tinc el penó
18 ElsQ | les llastimeres esparses ~del trobador català; ~si ja
19 Dama | LA DAMA DEL RAT PENAT ~ ~Allà baix,
20 Dama | un llorer hi havia; ~sota del llorer, ~bona i adormida, ~
|