Poesia

 1 Verge|   consol, ~més pura que la llum quan naix lo dia, ~més hermosa
 2 Verge|          més hermosa que el cel quan surt lo sol: ~tal com se
 3 Verge|        dediquí un record: ~sols quan veu son vaixell presa de
 4 Verge|         navegant lo port; ~sols quan se veu en la presó angustiosa ~
 5 Verge|         recorda lo catiu; ~sols quan la tempestat brama furiosa ~
 6 Verge|     mare ensenya a la criatura ~quan l’adorm carinyosa en lo
 7 Verge|      beneït. ~Ton nom recorden, quan lo vent estalla, ~los qui
 8 Verge|      Nàpols aixecà Vilamarí... ~quan tu, Reina del pla i de les
 9 Verge| Constantinoble, caigué Atenes, ~quan sentiren lo ferro despertar, ~
10 Verge|          pocs anys fa a penes, ~quan lo crit de la pàtria independent ~
11 Verge|        trobador de Montserrat. ~Quan naix del sol lo pavelló
12 Verge|         sents als aucellets. ~I quan la fosca cau sobre la plana, ~
13 Verge|  cantars lo que faré millor. ~I quan arribe de la mort lo dia, ~
14 Dama |    adormida. ~Ja es despertarà ~quan vinga lo dia, ~quan l’hora
15 Dama | despertarà ~quan vinga lo dia, ~quan l’hora n’arribe, quan l’
16 Dama |           quan l’hora n’arribe, quan l’hora ne sone, ~quan l’
17 Dama |   arribe, quan l’hora ne sone, ~quan l’hora ne sia.~  ~