Poesia
1 Verge | entrà un dia en l’Orient abrasador: ~contemplaren los turcs
2 Verge | terra ~cants t’eleva ab accent adolorit, ~que ton nom és,
3 Verge | brama furiosa ~l’oreneta s’acull dintre son niu. ~Jo vinc,
4 Dama | morta la dama ~que mon cor admira? ~Morta diuen que és, ~mes
5 Verge | símbols sants que jo el primer admiro: ~l’amor dels pobles i l’
6 Verge | cants t’eleva ab accent adolorit, ~que ton nom és, oh Verge
7 Verge | jo ¿què et donaré, Verge adorada, ~si no só més que un pobre
8 Verge | ensenya a la criatura ~quan l’adorm carinyosa en lo bressol. ~
9 ElsQ | les torres ~i dels lleons afamats. ~Ai, Castella castellana, ~
10 Verge | caminen per la mar; ~ans d’afilar son ferro en la batalla, ~
11 Verge | patrona mia, ~dels pobres i afligits guarda i consol, ~més pura
12 Verge | Calàbria als seus peus s’agenollava, ~Sicília els proclamava
13 Verge | a consolar-lo vine en sa agonia. ~ ~ ~ ~
14 Verge | mar tot lo contorn, ~sos aguerrits exèrcits, ses banderes ~
15 Verge | victòria ~que en Nàpols aixecà Vilamarí... ~quan tu, Reina
16 Verge | va per lo camí llançant, ~aixís jo pel camí d’aquesta vida ~
17 Verge | i lais i serventesis d’alegria ~cantar en cor tu sents
18 Verge | sol: ~tal com se veu a l’àliga orgullosa ~en la roca més
19 Dama | LA DAMA DEL RAT PENAT ~ ~Allà baix, al pla, ~un llorer
20 Verge | proclamava sos senyors. ~L’almogàver a foc, a sang i a ruïnes ~
21 Verge | Dels soldats catalans les altes proeses ~eren tan clares
22 Verge | religió dels pobles, ~i l’altra és la religió dels cors. ~
23 ElsQ | deien els uns en passar; ~altres deien: «El penó ~de les
24 Verge | són mos cants: pren, Mare amada, ~de mos cantars lo que
25 Verge | sometent, ~los nostres s’amagaren en tes brenyes, ~lo pendó
26 Verge | invocat, ~que els catalans anaren a la glòria ~cantant lo
27 Verge | a trossos lo meu cor he anat deixant. ~Verge de Montserrat,
28 Verge | arribe de la mort lo dia, ~àngel de Catalunya i Montserrat, ~
29 Verge | i dels cels, ~a qui els àngels per fer una corona ~arrancaren
30 Verge | quan se veu en la presó angustiosa ~sa llibertat recorda lo
31 JoVaig| Jo vaig proscrit, ab l’ànima intranquil·la, ~creuant
32 ElsQ | un noble comte ~el Pilós anomenat. ~Ai, Castella castellana, ~
33 Verge | perduts caminen per la mar; ~ans d’afilar son ferro en la
34 Verge | temps ja més cercans, pocs anys fa a penes, ~quan lo crit
35 ElsQ | pal del Dret trossejaren ~aquells que a Casp congregats ~a
36 Verge | llançant, ~aixís jo pel camí d’aquesta vida ~a trossos lo meu cor
37 Verge | no portaven les armes d’Aragó. ~Dels soldats catalans
38 ElsQ | castell ~n’hi tinc el penó arborat; ~si al peu dels merlets
39 Verge | sol la llum: ~desfeien les armades genoveses ~com prest dissipa
40 Verge | àngels per fer una corona ~arrancaren del cel un puny d’estels; ~
41 Verge | Los plors mon front han arrugat. Les penes ~m’han, Mare
42 Verge | és sa mort; ~l’una és l’aspiració dels hòmens nobles, ~i dels
43 Verge | Caigué Constantinoble, caigué Atenes, ~quan sentiren lo ferro
44 Verge | dissipa l’huracà lo fum. ~Aterrada Venècia els contemplava, ~
45 Verge | cantar en cor tu sents als aucellets. ~I quan la fosca cau sobre
46 Verge | oh Verge pia, ~cant als aucells, aromes a la flor, ~¿no
47 ElsQ | pares guardaven, ~de llurs avis heretat, ~un panyo groc
48 Dama | DAMA DEL RAT PENAT ~ ~Allà baix, al pla, ~un llorer hi havia; ~
49 Verge | tingut: ~¿serà precís que baixe jo a la fossa ~per encontrar
50 Verge | Mentre València i les Balears, salvades, ~se veien lliures
51 Verge | oh santa mare mia, ~un bàlsam de consol per mon dolor? ~
52 Verge | també en son dia ~fou lo baluard del poble català; ~del sarraí
53 Verge | aguerrits exèrcits, ses banderes ~passejaven triomfants per
54 ElsQ | soterrada entre les runes ~de Barcelona fumant. ~Ai, Castella castellana, ~
55 Verge | d’afilar son ferro en la batalla, ~invocava ton nom l’almogavar. ~
56 Verge | el dia, ~a restregar son bec los pardalets, ~i lais i
57 Verge | mare ~m’ensenyà un jorn a beneir a Déu. ~Ta imatge en los
58 Verge | dels estranys i dels propis beneït. ~Ton nom recorden, quan
59 Verge | com si volgués donar-te un bes d’amor, ~ta muntanya vesteix
60 Verge | confongueren per sempre sos blasons. ~Castes verges d’amor,
61 Dama | havia; ~sota del llorer, ~bona i adormida, ~una dama jau ~
62 Dama | és un cel, ~d’hermosa i bonica. ~Ai, si ella volgués, ~
63 Verge | turcs ses concubines ~en los braços folgar del vencedor. ~Caigué
64 Verge | sols quan la tempestat brama furiosa ~l’oreneta s’acull
65 Verge | que, galanes, ~nodreix la branca d’un mateix roser. ~Inspiren
66 Verge | la febre que em devora ~brases de foc mos ulls de tant
67 Verge | l’adorm carinyosa en lo bressol. ~Quant dolç és lo teu nom!
68 Verge | soldat que, fugint a tota brida, ~les armes va per lo camí
69 Verge | lletres d’or. ~A fe que eren brillants los temps gloriosos ~en
70 Verge | entre cadenes, ~un consol a buscar per mon dolor. ~Los plors
71 Verge | vaixell presa de l’ona ~busquen los ulls del navegant lo
72 Verge | imatge en los palaus i en les cabanyes ~se veu, voltada d’or com
73 Verge | sos jardins de flors, ~la Calàbria als seus peus s’agenollava, ~
74 Verge | estalla, ~los qui perduts caminen per la mar; ~ans d’afilar
75 ElsQ | Viana aquí jau.» ~I els canons de Felip Quint ~deixaren
76 Verge | saps donar, oh Verge pia, ~cant als aucells, aromes a la
77 Verge | catalans anaren a la glòria ~cantant lo Virolai de Montserrat. ~
78 Verge | i serventesis d’alegria ~cantar en cor tu sents als aucellets. ~
79 Verge | pren, Mare amada, ~de mos cantars lo que faré millor. ~I quan
80 Verge | reis i princeses, ~i en canvi del consol que els dóna
81 Verge | despertar, ~al grec i al turc cargaren de cadenes, ~que era allí
82 ElsQ | una tomba on se llegeix: ~«Carles de Viana aquí jau.» ~I els
83 ElsQ | trossejaren ~aquells que a Casp congregats ~a la llum quedaren
84 Verge | deixant. ~Verge de Montserrat, casta madona, ~perla de les muntanyes
85 Verge | per sempre sos blasons. ~Castes verges d’amor, santes germanes, ~
86 Verge | de Roma en les obscures catacombes ~confongueren per sempre
87 Verge | almogavar. ~Per jaç a son cavall, moltes vegades ~ell donà
88 ElsQ | congregats ~a la llum quedaren cegos ~per les prèdiques d’un
89 Verge | los reis que, drets, a cent nacions estranyes ~prostrades
90 Verge | gosà. ~I en temps ja més cercans, pocs anys fa a penes, ~
91 Verge | altes proeses ~eren tan clares com del sol la llum: ~desfeien
92 JoVaig| de l’eco més s’allunya, ~clavant mos ulls en la regió d’Espanya, ~
93 Verge | dóna Déu, ~de joies t’han cobert; l’or i riqueses ~ells han
94 ElsQ | de la sang d’un noble comte ~el Pilós anomenat. ~Ai,
95 Verge | contemplaren los turcs ses concubines ~en los braços folgar del
96 Verge | triomfar los més remots confins. ~Senyors del mar los catalans,
97 Verge | les obscures catacombes ~confongueren per sempre sos blasons. ~
98 ElsQ | trossejaren ~aquells que a Casp congregats ~a la llum quedaren cegos ~
99 Verge | repòs pel desterrat, ~a consolar-lo vine en sa agonia. ~ ~ ~ ~
100 Verge | folgar del vencedor. ~Caigué Constantinoble, caigué Atenes, ~quan sentiren
101 Verge | món i ses misèries vinc: ~contempla’m als teus peus, Mareta
102 Verge | en l’Orient abrasador: ~contemplaren los turcs ses concubines ~
103 Verge | fum. ~Aterrada Venècia els contemplava, ~Nàpols los dava sos jardins
104 Verge | or. ~I en los rocs van, contents de veure el dia, ~a restregar
105 Verge | francés féu les cadenes ~per contestar al toc de sometent, ~los
106 Verge | recorrien del mar tot lo contorn, ~sos aguerrits exèrcits,
107 Verge | morades, ~i ses mesquites convertí en tinells. ~Honor al català!
108 Verge | qui els àngels per fer una corona ~arrancaren del cel un puny
109 Verge | vegades ~vinguí a la Verge a coronar de flors. ~Jo eixes serres
110 Verge | altra és la religió dels cors. ~Oh!, jo us conec, muntanyes
111 Dama | diuen que és, ~mes jo la crec viva. ~—No n’és morta, no; ~
112 JoVaig| l’ànima intranquil·la, ~creuant avui la vall, demà la serra, ~
113 Verge | nom la mare ensenya a la criatura ~quan l’adorm carinyosa
114 JoVaig| serra ~porteu la veu que us crida carinyosa, ~porteu, vos
115 JoVaig| viu exemple, ~és sols pel crim d’haver volgut que Espanya ~
116 Verge | al cel s’eleva l’oració cristiana ~entre núvols d’aromes i
117 Verge | contemplava, ~Nàpols los dava sos jardins de flors, ~la
118 Verge | encens. ~Postrat me tens davant la glòria teva: ~fugint
119 Verge | perdona ~si fins avui no et dediquí un record: ~sols quan veu
120 ElsQ | un nom cada pal. ~Dret es deia lo primer, ~i lo segon Llibertat; ~
121 Verge | trossos lo meu cor he anat deixant. ~Verge de Montserrat, casta
122 ElsQ | els canons de Felip Quint ~deixaren la Llibertat ~soterrada
123 JoVaig| creuant avui la vall, demà la serra, ~passejant mon
124 JoVaig| se m’allunya, ~i, foll de desconhort, ab veu que plora, ~jo crido: «
125 Verge | l’orfe ferit de pena i desconsol, ~ton nom la mare ensenya
126 JoVaig| de llibertat el temple. ~Desert d’amics me trobo tot a l’
127 Verge | clares com del sol la llum: ~desfeien les armades genoveses ~com
128 Verge | i Senyora, ~lo repòs que desitjo em pots donar? ~Jo sé que
129 Verge | quan sentiren lo ferro despertar, ~al grec i al turc cargaren
130 Dama | sols està adormida. ~Ja es despertarà ~quan vinga lo dia, ~quan
131 Verge | terrible és la pena que em destrossa: ~un moment de repòs, mai
132 Verge | sols per la febre que em devora ~brases de foc mos ulls
133 Verge | engalana ~ab son ropatge de diamants i d’or. ~I en los rocs van,
134 Verge | los Jaumes, los Ramons, ~dictaven lleis, monarques poderosos, ~
135 Verge | mos ulls de tant plorar. ~Digues-me per pietat, Reina i Senyora, ~
136 Verge | furiosa ~l’oreneta s’acull dintre son niu. ~Jo vinc, com lo
137 Dama | Penat, ~per Déu, ¿no em diria ~si és morta la dama ~que
138 Verge | armades genoveses ~com prest dissipa l’huracà lo fum. ~Aterrada
139 Dama | que mon cor admira? ~Morta diuen que és, ~mes jo la crec
140 Verge | carinyosa en lo bressol. ~Quant dolç és lo teu nom! Tota la terra ~
141 JoVaig| Catalunya! Catalunya!» ~Ecos dolcíssims que de serra en serra ~porteu
142 Verge | canvi del consol que els dóna Déu, ~de joies t’han cobert;
143 Verge | de grana, ~com si volgués donar-te un bes d’amor, ~ta muntanya
144 Verge | al peu. ~Mes jo ¿què et donaré, Verge adorada, ~si no só
145 Verge | teus peus ~los reis que, drets, a cent nacions estranyes ~
146 JoVaig| i allí on la veu de l’eco més s’allunya, ~clavant
147 Verge | cobert; l’or i riqueses ~ells han fet ploure de ton trono
148 ElsQ | la muntanya ~un castell emmerletat ~que n’era el rei de la
149 Verge | lo pendó de la pàtria enarborant, ~i llavors foren, Montserrat,
150 Verge | entre núvols d’aromes i d’encens. ~Postrat me tens davant
151 Dama | ella s’està ~i en ella s’encisa ~sens moure’s de nit, ~de
152 Verge | baixe jo a la fossa ~per encontrar la pau i la quietud? ~Són
153 Verge | ratlla ~tenir sabien lo enemic pendó, ~i ni els peixos
154 Verge | ta muntanya vesteix i l’engalana ~ab son ropatge de diamants
155 Verge | desconsol, ~ton nom la mare ensenya a la criatura ~quan l’adorm
156 Verge | llengua en què ma mare ~m’ensenyà un jorn a beneir a Déu. ~
157 Verge | de la pàtria independent ~ensenyar al francés féu les cadenes ~
158 Verge | foc, a sang i a ruïnes ~entrà un dia en l’Orient abrasador: ~
159 Verge | valentia ~jamai tes brenyes escalar gosà. ~I en temps ja més
160 Verge | alta i més hermosa ~vas escollir per fer-ne ton palau. ~Reina
161 Verge | teva la sua història ~i escrites són les dos en lletres d’
162 ElsQ | planys ~les llastimeres esparses ~del trobador català; ~si
163 Verge | peixos passaven si en sa espatlla ~no portaven les armes d’
164 Verge | muntanyes, ~que són de tes espatlles lo mantell. ~Ton nom invoca,
165 Verge | dels pobles, ~l’una és l’esprit de Déu, l’altre és sa mort; ~
166 Verge | nom recorden, quan lo vent estalla, ~los qui perduts caminen
167 Verge | arrancaren del cel un puny d’estels; ~ta grandesa, Senyora,
168 Verge | Ton nom, un jorn, fou l’estendard de glòria ~que de la glòria
169 Verge | genolls als seus! ~I no és estrany que per la honra i glòria ~
170 JoVaig| desterrat me trobo en terra estranya, ~d’ingratitud odiosa viu
171 Verge | que, drets, a cent nacions estranyes ~prostrades veien de genolls
172 Verge | Verge de la serra, ~dels estranys i dels propis beneït. ~Ton
173 ElsQ | mos pares ~n’és avui un esvoranc, ~i en la torre del castell ~
174 JoVaig| d’ingratitud odiosa viu exemple, ~és sols pel crim d’haver
175 Verge | contorn, ~sos aguerrits exèrcits, ses banderes ~passejaven
176 Verge | ja més cercans, pocs anys fa a penes, ~quan lo crit de
177 JoVaig| de vila en vila, ~de ma família lluny, lluny de ma terra. ~
178 Verge | de mos cantars lo que faré millor. ~I quan arribe de
179 Verge | dos en lletres d’or. ~A fe que eren brillants los temps
180 Verge | quietud? ~Són tan sols per la febre que em devora ~brases de
181 ElsQ | aquí jau.» ~I els canons de Felip Quint ~deixaren la Llibertat ~
182 Verge | hermosa ~vas escollir per fer-ne ton palau. ~Reina dels Cels,
183 Verge | poble català; ~del sarraí la ferma valentia ~jamai tes brenyes
184 Verge | or i riqueses ~ells han fet ploure de ton trono al peu. ~
185 ElsQ | pals. ~Mes el drap era d’or fi ~i los pals eren de sang, ~
186 Dama | catifa és d’or ~i de seda fina; ~la dama és un cel, ~d’
187 Verge | als aucells, aromes a la flor, ~¿no trobaràs, oh santa
188 Verge | concubines ~en los braços folgar del vencedor. ~Caigué Constantinoble,
189 JoVaig| pàtria se m’allunya, ~i, foll de desconhort, ab veu que
190 Verge | pàtria enarborant, ~i llavors foren, Montserrat, tes penyes ~
191 JoVaig| haver volgut que Espanya ~ne fos avui de llibertat el temple. ~
192 Verge | als aucellets. ~I quan la fosca cau sobre la plana, ~de
193 Verge | precís que baixe jo a la fossa ~per encontrar la pau i
194 Verge | independent ~ensenyar al francés féu les cadenes ~per contestar
195 Verge | mon dolor. ~Los plors mon front han arrugat. Les penes ~
196 Verge | prest dissipa l’huracà lo fum. ~Aterrada Venècia els contemplava, ~
197 ElsQ | les runes ~de Barcelona fumant. ~Ai, Castella castellana, ~
198 Verge | quan la tempestat brama furiosa ~l’oreneta s’acull dintre
199 Verge | dos riques ponzelles que, galanes, ~nodreix la branca d’un
200 Verge | Honor al català! Si ses galeres ~recorrien del mar tot lo
201 JoVaig| que en terra llunya, ~tot gemegant, als ecos cada dia ~jo crido: «
202 Verge | llum: ~desfeien les armades genoveses ~com prest dissipa l’huracà
203 Verge | Castes verges d’amor, santes germanes, ~iguals en tot, grandeses
204 Verge | nobles, ~inspiren totes dos glòries i amors, ~que l’una és la
205 Verge | eren brillants los temps gloriosos ~en què els Peres, los Jaumes,
206 ElsQ | hagués conegut mai! ~«El gonfanó de les barres», ~deien els
207 Verge | jamai tes brenyes escalar gosà. ~I en temps ja més cercans,
208 Verge | naix del sol lo pavelló de grana, ~com si volgués donar-te
209 Verge | cel un puny d’estels; ~ta grandesa, Senyora, no repare ~si
210 Verge | germanes, ~iguals en tot, grandeses i poder, ~són dos riques
211 Verge | moltes vegades ~ell donà de grans prínceps los mantells, ~
212 Verge | lo ferro despertar, ~al grec i al turc cargaren de cadenes, ~
213 ElsQ | avis heretat, ~un panyo groc i vermell ~i llistat per
214 Verge | dels pobres i afligits guarda i consol, ~més pura que
215 ElsQ | vall. ~En ell mos pares guardaven, ~de llurs avis heretat, ~
216 JoVaig| exemple, ~és sols pel crim d’haver volgut que Espanya ~ne fos
217 Dama | baix, al pla, ~un llorer hi havia; ~sota del llorer, ~bona
218 ElsQ | guardaven, ~de llurs avis heretat, ~un panyo groc i vermell ~
219 Verge | mesquites convertí en tinells. ~Honor al català! Si ses galeres ~
220 Verge | no és estrany que per la honra i glòria ~unesca dos records
221 Verge | genoveses ~com prest dissipa l’huracà lo fum. ~Aterrada Venècia
222 Verge | amor, santes germanes, ~iguals en tot, grandeses i poder, ~
223 Verge | jorn a beneir a Déu. ~Ta imatge en los palaus i en les cabanyes ~
224 Verge | quan lo crit de la pàtria independent ~ensenyar al francés féu
225 ElsQ | Justícia era el nom del terç, ~Indústria lo nom del quart. ~Ai, Castella
226 JoVaig| trobo en terra estranya, ~d’ingratitud odiosa viu exemple, ~és
227 JoVaig| vaig proscrit, ab l’ànima intranquil·la, ~creuant avui la vall,
228 Verge | espatlles lo mantell. ~Ton nom invoca, oh santa Verge pura, ~l’
229 Verge | lo teu nom sempre veies invocat, ~que els catalans anaren
230 Verge | son ferro en la batalla, ~invocava ton nom l’almogavar. ~Ton
231 Verge | sol rei l’almogavar. ~Per jaç a son cavall, moltes vegades ~
232 Verge | sarraí la ferma valentia ~jamai tes brenyes escalar gosà. ~
233 Verge | contemplava, ~Nàpols los dava sos jardins de flors, ~la Calàbria als
234 Verge | dels cristians màrtirs jauen sos pendons; ~de Roma en
235 Verge | gloriosos ~en què els Peres, los Jaumes, los Ramons, ~dictaven lleis,
236 Verge | veu, voltada d’or com un joiell; ~tothom vol visitar eixes
237 Verge | son bec los pardalets, ~i lais i serventesis d’alegria ~
238 Verge | glòria ~unesca dos records ab llaç d’amor, ~que unida està
239 Verge | les armes va per lo camí llançant, ~aixís jo pel camí d’aquesta
240 JoVaig| ulls hermosa. ~I los meus llars sabran ma llatzeria, ~i
241 ElsQ | ressonen entre planys ~les llastimeres esparses ~del trobador català; ~
242 JoVaig| los meus llars sabran ma llatzeria, ~i mos amics sabran que
243 ElsQ | restà ~d’una tomba on se llegeix: ~«Carles de Viana aquí
244 Verge | Jaumes, los Ramons, ~dictaven lleis, monarques poderosos, ~fins
245 Verge | veu, ~que el català és la llengua en què ma mare ~m’ensenyà
246 ElsQ | la de les torres ~i dels lleons afamats. ~Ai, Castella castellana, ~
247 Verge | escrites són les dos en lletres d’or. ~A fe que eren brillants
248 ElsQ | El penó ~de les quatre llibertats.» ~Perquè los pals eren
249 ElsQ | panyo groc i vermell ~i llistat per quatre pals. ~Mes el
250 Verge | Balears, salvades, ~se veien lliures ja dels sarraïns, ~lo pendó
251 ElsQ | de la Justícia, ~sota la llosa restà ~d’una tomba on se
252 JoVaig| amics sabran que en terra llunya, ~tot gemegant, als ecos
253 ElsQ | mos pares guardaven, ~de llurs avis heretat, ~un panyo
254 Verge | Verge de Montserrat, casta madona, ~perla de les muntanyes
255 Verge | Mareta meva... ~Me sento mal lo cor, ferit lo tinc! ~
256 Verge | són de tes espatlles lo mantell. ~Ton nom invoca, oh santa
257 Verge | donà de grans prínceps los mantells, ~dels rics palaus dels
258 Verge | contempla’m als teus peus, Mareta meva... ~Me sento mal lo
259 Verge | les tombes ~dels cristians màrtirs jauen sos pendons; ~de Roma
260 Verge | nodreix la branca d’un mateix roser. ~Inspiren totes dos
261 Verge | remot Orient a les regions. ~Mentre València i les Balears,
262 ElsQ | arborat; ~si al peu dels merlets en runa ~sols ressonen entre
263 Verge | féu ses morades, ~i ses mesquites convertí en tinells. ~Honor
264 Verge | aquesta vida ~a trossos lo meu cor he anat deixant. ~Verge
265 JoVaig| als ulls hermosa. ~I los meus llars sabran ma llatzeria, ~
266 Verge | records de glòria, i per a mi d’amors, ~que, sent jo tot
267 Verge | mos cantars lo que faré millor. ~I quan arribe de la mort
268 Dama | Rat Penat ~que sempre la mira ~prop d’ella s’està ~i en
269 Verge | Verge, en tos records jo miro ~que unides van la llibertat,
270 Verge | teva: ~fugint lo món i ses misèries vinc: ~contempla’m als teus
271 Verge | de consol per mon dolor? ~Molt terrible és la pena que
272 Verge | pena que em destrossa: ~un moment de repòs, mai l’he tingut: ~¿
273 Verge | Ramons, ~dictaven lleis, monarques poderosos, ~fins del remot
274 Verge | de la santa llibertat. ~Mont de la Verge, en tos records
275 Verge | palaus dels turcs féu ses morades, ~i ses mesquites convertí
276 Verge | glòria ~que de la glòria nos mostrà el camí, ~i fou ton nom
277 Dama | i en ella s’encisa ~sens moure’s de nit, ~de nit ni de
278 Verge | reis que, drets, a cent nacions estranyes ~prostrades veien
279 Verge | recordo que un dia la he narrat; ~si glòria me donà, tua
280 Verge | plana, ~de ton temple en la nau la Salve sents, ~i al cel
281 Verge | ona ~busquen los ulls del navegant lo port; ~sols quan se veu
282 Verge | oreneta s’acull dintre son niu. ~Jo vinc, com lo catiu
283 ElsQ | de sang, ~de la sang d’un noble comte ~el Pilós anomenat. ~
284 Verge | ponzelles que, galanes, ~nodreix la branca d’un mateix roser. ~
285 Verge | glòria ~que de la glòria nos mostrà el camí, ~i fou ton
286 Verge | al toc de sometent, ~los nostres s’amagaren en tes brenyes, ~
287 Verge | oració cristiana ~entre núvols d’aromes i d’encens. ~Postrat
288 Verge | pendons; ~de Roma en les obscures catacombes ~confongueren
289 JoVaig| estranya, ~d’ingratitud odiosa viu exemple, ~és sols pel
290 Verge | veu son vaixell presa de l’ona ~busquen los ulls del navegant
291 Verge | sents, ~i al cel s’eleva l’oració cristiana ~entre núvols
292 Verge | tempestat brama furiosa ~l’oreneta s’acull dintre son niu. ~
293 Verge | oh santa Verge pura, ~l’orfe ferit de pena i desconsol, ~
294 Verge | tal com se veu a l’àliga orgullosa ~en la roca més alta fer
295 Verge | escollir per fer-ne ton palau. ~Reina dels Cels, Mare
296 ElsQ | llurs avis heretat, ~un panyo groc i vermell ~i llistat
297 Verge | a restregar son bec los pardalets, ~i lais i serventesis d’
298 Verge | Senyora, no repare ~si avui te parla en català ma veu, ~que el
299 ElsQ | barres», ~deien els uns en passar; ~altres deien: «El penó ~
300 Verge | pendó, ~i ni els peixos passaven si en sa espatlla ~no portaven
301 JoVaig| la vall, demà la serra, ~passejant mon dolor de vila en vila, ~
302 Verge | exèrcits, ses banderes ~passejaven triomfants per tot lo món. ~
303 Verge | Verge santa d’amor, patrona mia, ~dels pobres i afligits
304 Verge | fossa ~per encontrar la pau i la quietud? ~Són tan sols
305 Verge | Montserrat. ~Quan naix del sol lo pavelló de grana, ~com si volgués
306 Verge | enemic pendó, ~i ni els peixos passaven si en sa espatlla ~
307 Verge | cristians màrtirs jauen sos pendons; ~de Roma en les obscures
308 Verge | llavors foren, Montserrat, tes penyes ~lo temple de la santa llibertat. ~
309 Verge | dels Cels, Mare de Déu, perdona ~si fins avui no et dediquí
310 Verge | lo vent estalla, ~los qui perduts caminen per la mar; ~ans
311 Verge | temps gloriosos ~en què els Peres, los Jaumes, los Ramons, ~
312 Verge | Montserrat, casta madona, ~perla de les muntanyes i dels
313 ElsQ | les quatre llibertats.» ~Perquè los pals eren quatre ~i
314 Verge | amors, ~que, sent jo tot petit, moltes vegades ~vinguí
315 Verge | tu saps donar, oh Verge pia, ~cant als aucells, aromes
316 Verge | tant plorar. ~Digues-me per pietat, Reina i Senyora, ~lo repòs
317 ElsQ | sang d’un noble comte ~el Pilós anomenat. ~Ai, Castella
318 Verge | quan la fosca cau sobre la plana, ~de ton temple en la nau
319 ElsQ | runa ~sols ressonen entre planys ~les llastimeres esparses ~
320 JoVaig| de desconhort, ab veu que plora, ~jo crido: «Catalunya!
321 Verge | de foc mos ulls de tant plorar. ~Digues-me per pietat,
322 Verge | buscar per mon dolor. ~Los plors mon front han arrugat. Les
323 Verge | i riqueses ~ells han fet ploure de ton trono al peu. ~Mes
324 Verge | dia ~fou lo baluard del poble català; ~del sarraí la ferma
325 Verge | adorada, ~si no só més que un pobre trobador? ~Mes joies són
326 Verge | amor, patrona mia, ~dels pobres i afligits guarda i consol, ~
327 Verge | en temps ja més cercans, pocs anys fa a penes, ~quan lo
328 Verge | iguals en tot, grandeses i poder, ~són dos riques ponzelles
329 Verge | dictaven lleis, monarques poderosos, ~fins del remot Orient
330 Verge | i poder, ~són dos riques ponzelles que, galanes, ~nodreix la
331 Verge | passaven si en sa espatlla ~no portaven les armes d’Aragó. ~Dels
332 Verge | núvols d’aromes i d’encens. ~Postrat me tens davant la glòria
333 Verge | lo repòs que desitjo em pots donar? ~Jo sé que aquí han
334 JoVaig| carinyosa, ~porteu, vos prec, la mia vers la terra ~mai
335 Verge | mai l’he tingut: ~¿serà precís que baixe jo a la fossa ~
336 ElsQ | quedaren cegos ~per les prèdiques d’un sant. ~La barra de
337 Verge | Mes joies són mos cants: pren, Mare amada, ~de mos cantars
338 Verge | sols quan veu son vaixell presa de l’ona ~busquen los ulls
339 Verge | sols quan se veu en la presó angustiosa ~sa llibertat
340 Verge | les armades genoveses ~com prest dissipa l’huracà lo fum. ~
341 Verge | vegades ~ell donà de grans prínceps los mantells, ~dels rics
342 Verge | que aquí han vingut reis i princeses, ~i en canvi del consol
343 Verge | agenollava, ~Sicília els proclamava sos senyors. ~L’almogàver
344 Verge | soldats catalans les altes proeses ~eren tan clares com del
345 Dama | Penat ~que sempre la mira ~prop d’ella s’està ~i en ella
346 Verge | serra, ~dels estranys i dels propis beneït. ~Ton nom recorden,
347 Verge | cent nacions estranyes ~prostrades veien de genolls als seus! ~
348 Verge | les muntanyes, ~de genolls prostrats veies als teus peus ~los
349 JoVaig| lluny, lluny de ma terra. ~I pujo cada jorn a la muntanya, ~
350 Verge | corona ~arrancaren del cel un puny d’estels; ~ta grandesa,
351 Verge | carinyosa en lo bressol. ~Quant dolç és lo teu nom! Tota
352 ElsQ | català; ~si ja sols me’n queda un ~de mos quatre pals de
353 ElsQ | Casp congregats ~a la llum quedaren cegos ~per les prèdiques
354 Verge | per encontrar la pau i la quietud? ~Són tan sols per la febre
355 ElsQ | I els canons de Felip Quint ~deixaren la Llibertat ~
356 Verge | els Peres, los Jaumes, los Ramons, ~dictaven lleis, monarques
357 Verge | del mar los catalans, a ratlla ~tenir sabien lo enemic
358 Verge | fins avui no et dediquí un record: ~sols quan veu son vaixell
359 Verge | angustiosa ~sa llibertat recorda lo catiu; ~sols quan la
360 Verge | propis beneït. ~Ton nom recorden, quan lo vent estalla, ~
361 Verge | jo sé sa història, ~jo recordo que un dia la he narrat; ~
362 Verge | català! Si ses galeres ~recorrien del mar tot lo contorn, ~
363 Verge | jo us conec, muntanyes regalades; ~records de glòria, i per
364 JoVaig| clavant mos ulls en la regió d’Espanya, ~jo crido: «Catalunya!
365 Verge | fins del remot Orient a les regions. ~Mentre València i les
366 Verge | monarques poderosos, ~fins del remot Orient a les regions. ~Mentre
367 Verge | veien triomfar los més remots confins. ~Senyors del mar
368 Verge | ta grandesa, Senyora, no repare ~si avui te parla en català
369 ElsQ | dels merlets en runa ~sols ressonen entre planys ~les llastimeres
370 ElsQ | Justícia, ~sota la llosa restà ~d’una tomba on se llegeix: ~«
371 Verge | contents de veure el dia, ~a restregar son bec los pardalets, ~
372 Verge | prínceps los mantells, ~dels rics palaus dels turcs féu ses
373 Verge | grandeses i poder, ~són dos riques ponzelles que, galanes, ~
374 Verge | joies t’han cobert; l’or i riqueses ~ells han fet ploure de
375 Verge | l’àliga orgullosa ~en la roca més alta fer lo cau, ~tu
376 Verge | diamants i d’or. ~I en los rocs van, contents de veure el
377 Verge | màrtirs jauen sos pendons; ~de Roma en les obscures catacombes ~
378 Verge | vesteix i l’engalana ~ab son ropatge de diamants i d’or. ~I en
379 Verge | penes ~m’han, Mare meva!, rosegat lo cor. ~Com soldat que,
380 Verge | nodreix la branca d’un mateix roser. ~Inspiren totes dos sentiments
381 Verge | almogàver a foc, a sang i a ruïnes ~entrà un dia en l’Orient
382 ElsQ | si al peu dels merlets en runa ~sols ressonen entre planys ~
383 ElsQ | Llibertat ~soterrada entre les runes ~de Barcelona fumant. ~Ai,
384 Verge | catalans, a ratlla ~tenir sabien lo enemic pendó, ~i ni els
385 Verge | València i les Balears, salvades, ~se veien lliures ja dels
386 Verge | ton temple en la nau la Salve sents, ~i al cel s’eleva
387 ElsQ | per les prèdiques d’un sant. ~La barra de la Justícia, ~
388 Verge | Castes verges d’amor, santes germanes, ~iguals en tot,
389 Verge | llibertat, la creu, ~dos símbols sants que jo el primer admiro: ~
390 Verge | ferit lo tinc! ~Ja que tu saps donar, oh Verge pia, ~cant
391 Verge | baluard del poble català; ~del sarraí la ferma valentia ~jamai
392 Verge | se veien lliures ja dels sarraïns, ~lo pendó de les barres
393 Dama | la catifa és d’or ~i de seda fina; ~la dama és un cel, ~
394 ElsQ | es deia lo primer, ~i lo segon Llibertat; ~Justícia era
395 Dama | està ~i en ella s’encisa ~sens moure’s de nit, ~de nit
396 Verge | per a mi d’amors, ~que, sent jo tot petit, moltes vegades ~
397 Verge | roser. ~Inspiren totes dos sentiments nobles, ~inspiren totes
398 Verge | Constantinoble, caigué Atenes, ~quan sentiren lo ferro despertar, ~al
399 Verge | peus, Mareta meva... ~Me sento mal lo cor, ferit lo tinc! ~
400 ElsQ | quatre ~i eren quatre los senyals, ~essent cada barra un símbol, ~
401 Dama | nit, ~de nit ni de dia. ~—Senyor Rat Penat, ~per Déu, ¿no
402 Verge | repòs, mai l’he tingut: ~¿serà precís que baixe jo a la
403 Verge | coronar de flors. ~Jo eixes serres conec, jo sé sa història, ~
404 Verge | los pardalets, ~i lais i serventesis d’alegria ~cantar en cor
405 Dama | ne sone, ~quan l’hora ne sia.~ ~
406 Verge | seus peus s’agenollava, ~Sicília els proclamava sos senyors. ~
407 ElsQ | senyals, ~essent cada barra un símbol, ~essent un nom cada pal. ~
408 Verge | meva!, rosegat lo cor. ~Com soldat que, fugint a tota brida, ~
409 Verge | les armes d’Aragó. ~Dels soldats catalans les altes proeses ~
410 Verge | per contestar al toc de sometent, ~los nostres s’amagaren
411 Dama | n’arribe, quan l’hora ne sone, ~quan l’hora ne sia.~ ~
412 ElsQ | deixaren la Llibertat ~soterrada entre les runes ~de Barcelona
413 Verge | unida està a la teva la sua història ~i escrites són
414 Verge | hermosa que el cel quan surt lo sol: ~tal com se veu
415 Verge | el cel quan surt lo sol: ~tal com se veu a l’àliga orgullosa ~
416 Verge | La muntanya en què vius, també en son dia ~fou lo baluard
417 Verge | brases de foc mos ulls de tant plorar. ~Digues-me per pietat,
418 Verge | Senyora, no repare ~si avui te parla en català ma veu, ~
419 Verge | lo catiu; ~sols quan la tempestat brama furiosa ~l’oreneta
420 ElsQ | QUATRE PALS DE SANG ~ ~Jo tenia en la muntanya ~un castell
421 Verge | los catalans, a ratlla ~tenir sabien lo enemic pendó, ~
422 Verge | i d’encens. ~Postrat me tens davant la glòria teva: ~
423 ElsQ | Justícia era el nom del terç, ~Indústria lo nom del quart. ~
424 Verge | consol per mon dolor? ~Molt terrible és la pena que em destrossa: ~
425 Verge | ses mesquites convertí en tinells. ~Honor al català! Si ses
426 Verge | moment de repòs, mai l’he tingut: ~¿serà precís que baixe
427 Verge | cadenes ~per contestar al toc de sometent, ~los nostres
428 ElsQ | sota la llosa restà ~d’una tomba on se llegeix: ~«Carles
429 Verge | llibertat!, la creu!, sobre les tombes ~dels cristians màrtirs
430 ElsQ | avui un esvoranc, ~i en la torre del castell ~n’hi tinc el
431 ElsQ | sang, ~és per tu, la de les torres ~i dels lleons afamats. ~
432 Verge | llibertat. ~Mont de la Verge, en tos records jo miro ~que unides
433 Verge | voltada d’or com un joiell; ~tothom vol visitar eixes muntanyes, ~
434 ElsQ | Castella castellana, ~ai si em trenques el quart pal! ~ ~ ~~ ~ ~
435 Verge | ses banderes ~passejaven triomfants per tot lo món. ~I tu llavors,
436 Verge | barres venerades ~veien triomfar los més remots confins. ~
437 Verge | aromes a la flor, ~¿no trobaràs, oh santa mare mia, ~un
438 Verge | ells han fet ploure de ton trono al peu. ~Mes jo ¿què et
439 ElsQ | conegut mai! ~El pal del Dret trossejaren ~aquells que a Casp congregats ~
440 Verge | pel camí d’aquesta vida ~a trossos lo meu cor he anat deixant. ~
441 Verge | narrat; ~si glòria me donà, tua és la glòria... ~jo só lo
442 Verge | despertar, ~al grec i al turc cargaren de cadenes, ~que
443 Verge | que per la honra i glòria ~unesca dos records ab llaç d’amor, ~
444 Verge | records ab llaç d’amor, ~que unida està a la teva la sua història ~
445 Verge | tos records jo miro ~que unides van la llibertat, la creu, ~
446 ElsQ | les barres», ~deien els uns en passar; ~altres deien: «
447 Verge | a tota brida, ~les armes va per lo camí llançant, ~aixís
448 Verge | record: ~sols quan veu son vaixell presa de l’ona ~busquen
449 Verge | Orient a les regions. ~Mentre València i les Balears, salvades, ~
450 Verge | català; ~del sarraí la ferma valentia ~jamai tes brenyes escalar
451 Verge | més alta i més hermosa ~vas escollir per fer-ne ton
452 Verge | en los braços folgar del vencedor. ~Caigué Constantinoble,
453 Verge | huracà lo fum. ~Aterrada Venècia els contemplava, ~Nàpols
454 Verge | lo pendó de les barres venerades ~veien triomfar los més
455 Verge | Ton nom recorden, quan lo vent estalla, ~los qui perduts
456 Verge | sempre sos blasons. ~Castes verges d’amor, santes germanes, ~
457 ElsQ | heretat, ~un panyo groc i vermell ~i llistat per quatre pals. ~
458 JoVaig| porteu, vos prec, la mia vers la terra ~mai com avui al
459 Verge | bes d’amor, ~ta muntanya vesteix i l’engalana ~ab son ropatge
460 Dama | si ella volgués, ~jo la vetllaria ~de dia i de nit, ~de nit
461 Verge | los rocs van, contents de veure el dia, ~a restregar son
462 ElsQ | se llegeix: ~«Carles de Viana aquí jau.» ~I els canons
463 Verge | aixís jo pel camí d’aquesta vida ~a trossos lo meu cor he
464 Verge | victòria ~que en Nàpols aixecà Vilamarí... ~quan tu, Reina del pla
465 Verge | desterrat, ~a consolar-lo vine en sa agonia. ~ ~ ~ ~
466 Dama | Ja es despertarà ~quan vinga lo dia, ~quan l’hora n’arribe,
467 Verge | tot petit, moltes vegades ~vinguí a la Verge a coronar de
468 Verge | donar? ~Jo sé que aquí han vingut reis i princeses, ~i en
469 Verge | a la glòria ~cantant lo Virolai de Montserrat. ~La muntanya
470 Verge | com un joiell; ~tothom vol visitar eixes muntanyes, ~que són
471 JoVaig| estranya, ~d’ingratitud odiosa viu exemple, ~és sols pel crim
472 Verge | Montserrat. ~La muntanya en què vius, també en son dia ~fou lo
473 Dama | que és, ~mes jo la crec viva. ~—No n’és morta, no; ~sols
474 Verge | or com un joiell; ~tothom vol visitar eixes muntanyes, ~
475 JoVaig| és sols pel crim d’haver volgut que Espanya ~ne fos avui
476 Verge | en les cabanyes ~se veu, voltada d’or com un joiell; ~tothom
477 JoVaig| crida carinyosa, ~porteu, vos prec, la mia vers la terra ~
|