Poesia

 1 Barraca|        gavina de la mar blavosa ~que en la tranquil·la platja
 2 Barraca|         niu, ~com lo nevat colom que el vol reposa ~de l’arbre
 3 Barraca|        Quatre pilars, més blancs que l’assutzena, ~formen davant
 4 Barraca|            la garlanda de flors, que al vent tremola, ~estén
 5 Barraca|          l’aixada i la corbella  que a terra fan doblar lo suat
 6 Barraca|       front; ~lo pulcre canteret que la donzella, ~encorbant
 7 Barraca|       misterioses, ~la guitarra, que ensems gemega i riu ~a la
 8 Barraca|          llarga cançó de l’home, que la rella ~          enfonsa
 9 Barraca|     Treball! Modest bressol ~del que nos dóna el pa laboriós
10 Barraca|          bronzejat pel sol! ~Més que els palaus de jaspis i de
11 Barraca|        jaspis i de marbres, ~més que los arcs triomfals i els
12 Barraca|     naixqué l’hermosa campesina ~que tot lo món contempla embelesat, ~
13 Barraca|       gipó i airoses faldes; ~la que el foc de l’Aràbia du en
14 Barraca|       Aràbia du en los ulls; ~la que clava ab agulles d’esmeraldes ~         
15 Barraca|        negres cabells rulls; ~la que la roja fraura, al rompre
16 Barraca|       una, i en brillant pomell ~que la mateixa Flora envejaria ~
17 Barraca|        la rosa i el clavell; ~la que desfulla la frondosa branca, ~
18 Barraca|        de l’insecte filador; ~la que als rossos capells, cantant,
19 Barraca|       lleuger, fort i lleal, ~el que en l’aspre guaret clava
20 Barraca|         corrent fonda canal; ~el que sembra el bon gra i el arbre
21 Barraca|          lo trull ple de vi; ~el que, enflocant son haca voladora, ~
22 Barraca|       voladora, ~la joia guanya, que a la nóvia du; ~el que fa
23 Barraca|           que a la nóvia du; ~el que fa refilar a la sonora
24 Barraca|          albades, com ningú; ~el que, per a defensa de la terra, ~
25 Barraca|       viuen: ~per a ells, lo món que veuen no és més gran; ~com
26 Barraca|       més gran; ~com los aucells que moren on aniuen, ~en tu
27 Barraca|     enemics! ~Guarda als infants que baix de la porxada ~ab lo
28 Barraca|          por; ~guarda a la verge que en la nit callada ~escolta
29 Barraca|        callada ~escolta la cançó que li ompli el cor; ~guarda
30 Barraca|           guarda al pare pensiu, que es cansa ja; ~guarda al
31 Barraca|          guarda al pobre vellet, que al peu reposa ~         
32 Barraca|     reposa ~          de l’arbre que plantà! ~Guarda-los de la
33 Barraca|       pluja i la tempesta ~per a que dorguen sens dubtós recel; ~
34 CanAm  |        miren tos ulls blaus? ~Ja que en mon amor no et plaus, ~
35 CanAm  |         cel, llavis de rosa. ~Ja que he de ser vostre esclau, ~
36 ValBar |      flairós jardí; ~mes, sempre que els cors junta de nostres
37 ValBar |     pensaments s’envolen, com au que al niu va dreta, ~              
38 ValBar |    Ausiàs, nostre poeta! ~Glòria que l’una a l’altra s’unix,
39 ValBar |          una a l’altra s’unix, i que completa ~lo nostre distint
40 ValBar |            de la mar, Barcelona, que tes muralles banya, ~tos
41 ValBar |     vergers ombrius. ~Mes, aixís que les hores de batallar venien, ~
42 ValBar |      núvols de pols. ~I quan les que els havien dictat los antics
43 ValBar |   dir-los en profètiques trobes ~que gojaran unides també les
44 ValBar | colliu-los, d’eixe glavi trencat que el temps rovella ~fent,
45 ValBar |     hòmens de pit de ferro, ~los que en llunyanes platges no
46 ValBar |         sempre en lo pit; ~poble que a totes hores, cants entonant
47 ValBar |        vosaltres, vosaltres, als que lo front vos crema ~en les
48 ValBar |        lo sol de la verema; ~los que feu de la terra brotar les
49 ValBar |     brotar les garbes d’or; ~los que, puntejant destres la cítara
50 ValBar |          els altres, i oixcau lo que vos diga ~de les comunes
51 ValBar |     grandor antiga ~lo Trobador, que encara guarda l’antic parlar; ~
52 ValBar |  corbella és un ceptre lo mateix que el trident. ~Déu, per a
53 ValBar |          el trident. ~Déu, per a que al port tornen les vostres
54 ValBar |          naus lleugeres ~i per a que net caiga lo gra en les
55 ValBar |     pobles enveja; ~cascun segle que passe, més ditxoses vos
56 ValBar |  bessones, ~i sentades a l’ombra que tu a les dos els dónes, ~              
57 Cant   |    lliure d’esculls, ~i la verge que fuig del món, la clenxa ~         
58 Cant   |         rendida al peu dels Déus que has celebrat, ~romandràs
59 Cant   |    tórtora quan plora ~          que el triomfant rossinyol. ~
60 Cant   |      iguals lo núvol negre ~i el que el sol d’or i pórpora ha
61 Cant   |        ànima oprimida ~de ta mà, que la prova, sentí el pes: ~
62 Cant   |         anuvolat; ~lo bàcul fort que sostingué mos passos, ~         
63 Cant   |      passos, ~          canya és que s’ha trencat. ~Com al vindre
64 Cant   |     totes mes il·lusions. ~Jo sé que esta és ma sort, i l’he
65 Cant   |            III ~Com sagrat hoste que a ma casa envies, ~obrint-li
66 Cant   |         meu cor, ~vullc rebre al que ompli ja tots los meus dies ~         
67 Cant   |          càlzer amargant deixa’m que apure; ~no el retires del
68 Cant   |         dóna’m, dóna’m la  força que ja em falta ~          per
69 Irene  |     benamada, ~lo secret nostre, que en lo cor guardí. ~Morta
70 Irene  |          escric lo ramell poses ~que ma cambra perfuma i tot
71 Irene  |         m'estàs parlant; ~tot lo que vols, ho llixc en ta mirada, ~
72 Irene  |       amor? ~Vius encara la vida que ans vivies? ~Visc jo la
73 Irene  |    vivies? ~Visc jo la vida nova que vius tu? ~Només sé que et
74 Irene  |      nova que vius tu? ~Només sé que et contemple tots los dies ~
75 Irene  |       contemple tots los dies ~i que el nostre secret no el sap