Poesia

 1 Barraca|          platja fa son niu, ~com lo nevat colom que el vol reposa ~
 2 Barraca|       reposa ~de l’arbre verd en lo brancatge ombriu, ~blanca,
 3 Barraca|         i als aires purs del cel lo finestral; ~i com la mare
 4 Barraca|        raïms d’or; ~a son ombra, lo pa de cada dia ~repartix
 5 Barraca|        dia ~repartix a sos fills lo Treball sant, ~i, en la
 6 Barraca|           que a terra fan doblar lo suat front; ~lo pulcre canteret
 7 Barraca|       fan doblar lo suat front; ~lo pulcre canteret que la donzella, ~
 8 Barraca|          la donzella, ~encorbant lo braç nu, porta a la font;
 9 Barraca|         alfàbegues florides, ~en lo corral, baix l’ample taronger, ~
10 Barraca|      mira l’esposa i calla, ou a lo lluny ~llarga cançó de l’
11 Barraca|       hermosa campesina ~que tot lo món contempla embelesat, ~
12 Barraca|    follejant balla ~          en lo trull ple de vi; ~el que,
13 Barraca|          a defensa de la terra, ~lo vell trabuc despenja del
14 Barraca|         quan per l’horta, donant lo crit de guerra, ~         
15 Barraca|     ditxosos viuen: ~per a ells, lo món que veuen no és més
16 Barraca|       que baix de la porxada ~ab lo jònec valent juguen sens
17 CanAm  |          ton amor tinc set. ~Més lo vull a trossos fet, ~com
18 ValBar |          els altres acampàrem en lo flairós jardí; ~mes, sempre
19 ValBar |      quan verds llorers brotaven lo Llobregat i el Túria, ~i
20 ValBar |          s’unix, i que completa ~lo nostre distint geni; perquè,
21 ValBar |        guerrejants estols; ~i ab lo mateix coratge, les hosts
22 ValBar |          pàtria porteu sempre en lo pit; ~poble que a totes
23 ValBar |    vosaltres, vosaltres, als que lo front vos crema ~en les
24 ValBar |          en les brusentes planes lo sol de la verema; ~los que
25 ValBar |       uns i els altres, i oixcau lo que vos diga ~de les comunes
26 ValBar |     glòries i la grandor antiga ~lo Trobador, que encara guarda
27 ValBar |         la corbella és un ceptre lo mateix que el trident. ~
28 ValBar | lleugeres ~i per a que net caiga lo gra en les vostres eres, ~              
29 Cant   |                           I ~Cau lo sol, ve la fosca, mor lo
30 Cant   |         lo sol, ve la fosca, mor lo dia; ~vent de neu los meus
31 Cant   |            quan la mort apareix, lo cant festiu; ~com calla,
32 Cant   |      plorant jo et penjaré. ~Tal lo noble cabdill l’espasa penja, ~
33 Cant   |         cabdill l’espasa penja, ~lo timó el mariner, lliure
34 Cant   |         sospirs no oixca ningú, ~lo cor nafrat per arpa i per
35 Cant   | rossinyol. ~Com te canten iguals lo núvol negre ~i el que el
36 Cant   |    vestit; ~com te canten iguals lo jorn alegre ~          i
37 Cant   |          els meus braços ~i veig lo cel tot fosc i anuvolat; ~
38 Cant   |        cel tot fosc i anuvolat; ~lo bàcul fort que sostingué
39 Cant   |         l’he acceptada: ~has fet lo sol per a brillar i ardir,
40 Cant   |           vent-me tan castigat. ~Lo patiment mon esperit exalta, ~
41 Irene  |       ningú, ma filla benamada, ~lo secret nostre, que en lo
42 Irene  |         lo secret nostre, que en lo cor guardí. ~Morta te creuen
43 Irene  |        en la taula en què escric lo ramell poses ~que ma cambra
44 Irene  |        res m'estàs parlant; ~tot lo que vols, ho llixc en ta