Poesia

 1 Barraca|          com lo nevat colom que el vol reposa ~de l’arbre verd
 2 Barraca|   desfullant. ~A un costat obri el pou la humida gola, ~i,
 3 Barraca|      vent tremola, ~estén sobre el brocal un gesmiler; ~i per
 4 Barraca|           les flors despreses i el flairós perfum ~a dins penetren,
 5 Barraca|   arbres ventijols suaus; ~i si el fillet dormit a la mamella ~
 6 Barraca|       bressol ~del que nos dóna el pa laboriós poble, ~curtit
 7 Barraca|         airoses faldes; ~la que el foc de l’Aràbia du en los
 8 Barraca|       la roja fraura, al rompre el dia, ~cull una a una, i
 9 Barraca|  mateixa Flora envejaria ~junta el gesmil, la rosa i el clavell; ~
10 Barraca|      junta el gesmil, la rosa i el clavell; ~la que desfulla
11 Barraca|         lleuger, fort i lleal, ~el que en l’aspre guaret clava
12 Barraca|     aigua corrent fonda canal; ~el que sembra el bon gra i
13 Barraca|     fonda canal; ~el que sembra el bon gra i el arbre talla, ~
14 Barraca|         que sembra el bon gra i el arbre talla, ~i en l’almàssera
15 Barraca|         en lo trull ple de vi; ~el que, enflocant son haca
16 Barraca|     guanya, que a la nóvia du; ~el que fa refilar a la sonora
17 Barraca|     nits d’albades, com ningú; ~el que, per a defensa de la
18 Barraca|      guerra, ~          retrona el caragol. ~En tu nasqueren
19 Barraca|   escolta la cançó que li ompli el cor; ~guarda a la mare,
20 Barraca|    victòries i fatigues, ~sobre el goig breu i el treballar
21 Barraca| fatigues, ~sobre el goig breu i el treballar constant, ~sobre
22 Barraca|      treballar constant, ~sobre el camp pedregat o ple d’espigues, ~
23 Barraca|        buida o abundant, ~sobre el ball de la boda desitjada, ~
24 Barraca|       la boda desitjada, ~sobre el fúnebre llit banyat en plors, ~
25 ValBar |         brotaven lo Llobregat i el Túria, ~i mostrà nostra
26 ValBar |        d’eixe glavi trencat que el temps rovella ~fent, oh
27 ValBar |       rella, ~               tu el timó de la nau. ~Fills dels
28 ValBar |         un ceptre lo mateix que el trident. ~Déu, per a que
29 ValBar |     eres, ~               envia el mateix vent. ~Sigau, puix,
30 Cant   |     meus ossos traspassà. ~Fugí el temps del plaer i l’alegria: ~         
31 Cant   |                 l’aucell dintre el seu niu. ~De ciprer funerari
32 Cant   |        l’espasa penja, ~lo timó el mariner, lliure d’esculls, ~
33 Cant   |    Senyor! Senyor! En l’ombra i el misteri, ~on mos precs i
34 Cant   |       quan plora ~          que el triomfant rossinyol. ~Com
35 Cant   |        iguals lo núvol negre ~i el que el sol d’or i pórpora
36 Cant   |        lo núvol negre ~i el que el sol d’or i pórpora ha vestit; ~
37 Cant   |         mà, que la prova, sentí el pes: ~jo beneïxc i bese
38 Cant   |       ai!, no puc ja més! ~Vora el camí, dubtós, alce els meus
39 Cant   |               caiga quan vullga el raig. ~  ~  ~                             
40 Cant   | amargant deixa’m que apure; ~no el retires del llavi assedegat: ~
41 Irene  |    divina Providència? ~Te dóna el ser mon seny ensomiador? ~
42 Irene  |  contemple tots los dies ~i que el nostre secret no el sap
43 Irene  |         que el nostre secret no el sap ningú! ~  ~1901~ ~