Poesia
1 Barraca| flors. ~Baix la figuera, on los aucells de l’horta ~canten
2 Barraca| un temple, ~santificant los gojos i dolors, ~obri eterna
3 Barraca| jaspis i de marbres, ~més que los arcs triomfals i els coliseus, ~
4 Barraca| el foc de l’Aràbia du en los ulls; ~la que clava ab agulles
5 Barraca| d’esmeraldes ~ los negres cabells rulls; ~la
6 Barraca| veuen no és més gran; ~com los aucells que moren on aniuen, ~
7 Barraca| dia, ~ de tots los enemics! ~Guarda als infants
8 Barraca| Creu sagrada ~ los braços protectors! ~ ~1883 ~ ~
9 ValBar | Com llavi humil vos besa los peus la mateixa ona, ~portant-vos
10 ValBar | done també iguals paumes: ~los fills enyoradissos dels
11 ValBar | nostres mans l’estreta, ~los pensaments s’envolen, com
12 ValBar | al vell tronc llemosí. ~Los pensaments s’envolen als
13 ValBar | mostrà nostra llengua a tots los pobles Llúria ~
14 ValBar | i March a tots los cors. ~Roger, nostre hom
15 ValBar | antics laletans. ~Forts, com los faigs i els roures nascuts
16 ValBar | fruites ~ en los vergers ombrius. ~Mes, aixís
17 ValBar | les que els havien dictat los antics segles ~per a bé
18 ValBar | comtessa i la Ciutat sultana, ~los noms, per a memòria de l’
19 ValBar | els murs de marbre, ~i en los durs blocs s’estenen les
20 ValBar | hòmens de pit de ferro, ~los que en llunyanes platges
21 ValBar | planes lo sol de la verema; ~los que feu de la terra brotar
22 ValBar | brotar les garbes d’or; ~los que, puntejant destres la
23 ValBar | tarongers en flor: ~vingau los uns i els altres, i oixcau
24 Cant | mor lo dia; ~vent de neu los meus ossos traspassà. ~Fugí
25 Cant | rulls. ~Callada i muda, baix los arcs del temple, ~rendida
26 Cant | omplí mes venes, ~a tots los vents mon ànima llancí: ~
27 Cant | a sofrir! ~Per a ofegar los mentidors deliris ~del seny
28 Cant | rebre al que ompli ja tots los meus dies ~ purificant
29 Irene | Véns amorosa encara tots los dies, ~com benèfica fada,
30 Irene | sé que et contemple tots los dies ~i que el nostre secret
|