Poesia

 1 Barraca|                  LA BARRACA ~  ~Com la gavina de la mar blavosa ~
 2 Barraca| tranquil·la platja fa son niu, ~com lo nevat colom que el vol
 3 Barraca|        del cel lo finestral; ~i com la mare cova a la niuada, ~
 4 Barraca|          en les nits d’albades, com ningú; ~el que, per a defensa
 5 Barraca|      que veuen no és més gran; ~com los aucells que moren on
 6 CanAm  |         lo vull a trossos fet, ~com mes esperances mortes. ~
 7 ValBar | volgudes! València! Barcelona! ~Com llavi humil vos besa los
 8 ValBar |       los pensaments s’envolen, com au que al niu va dreta, ~              
 9 ValBar |        antics laletans. ~Forts, com los faigs i els roures nascuts
10 ValBar |  batallar venien, ~valerós l’un com l’altre, i ab igual pas,
11 ValBar |      les mans fraternes juntes, com convé a les bessones, ~i
12 Cant   |        arpa, callem ja. ~Callem com calla en la joiosa festa, ~
13 Cant   |       apareix, lo cant festiu; ~com calla, quan esclata la tempesta,           
14 Cant   |        celebrat, ~romandràs tu, com profitós eixemple ~         
15 Cant   |           Mon cant alçaré a tu, com a tothora, ~en trista soledat
16 Cant   |        el triomfant rossinyol. ~Com te canten iguals lo núvol
17 Cant   |        or i pórpora ha vestit; ~com te canten iguals lo jorn
18 Cant   |     canya és que s’ha trencat. ~Com al vindre l’hivern les oronetes, ~
19 Cant   |      esperances a altres mons; ~com boires matinals, volen desfetes ~         
20 Cant   |                            III ~Com sagrat hoste que a ma casa
21 Irene  |  amorosa encara tots los dies, ~com benèfica fada, a mon capçal; ~
22 Irene  |   capçal; ~véns amorosa encara, com solies, ~i em desperta ton
23 Irene  |         i tot mon ser. ~Te veig com fores, però més hermosa: ~
24 Irene  |        rulls, ~brilla ton front com alba lluminosa, ~i claritat