1864-nau | naus-vullg
Poesia
1 ValBar | gloriós tronc llemosí! ~1864~
2 Barraca| los braços protectors! ~ ~1883 ~ ~
3 Cant | per a portar ma creu! ~ ~1884~ ~
4 Irene | secret no el sap ningú! ~ ~1901~ ~
5 Barraca| sobre la taula buida o abundant, ~sobre el ball de la boda
6 ValBar | aspra roca, ~i els altres acampàrem en lo flairós jardí; ~mes,
7 Cant | esta és ma sort, i l’he acceptada: ~has fet lo sol per a brillar
8 ValBar | menysprear maquinaven reis mal aconsellats, ~coberts ab la gramalla,
9 ValBar | mateix coratge, les hosts agermanades, ~del cavall de sant Jordi
10 Barraca| pregàries beneïdes, ~la mare agrunsa a son infant darrer; ~i
11 Barraca| los ulls; ~la que clava ab agulles d’esmeraldes ~
12 Barraca| dolça onada ~ de l’aire i de la llum. ~Pengen del
13 Barraca| sol obri la porta ~i als aires purs del cel lo finestral; ~
14 Barraca| majestat: ~la d’ajustat gipó i airoses faldes; ~la que el foc de
15 Barraca| llum. ~Pengen del mur l’aixada i la corbella que a terra
16 ValBar | alegres, ~del sant treball aixeques l’encens en núvols negres ~
17 ValBar | nostres grans Jurats. ~I així units romanen d’una i altra
18 ValBar | los vergers ombrius. ~Mes, aixís que les hores de batallar
19 Barraca| modèstia i majestat: ~la d’ajustat gipó i airoses faldes; ~
20 Irene | rulls, ~brilla ton front com alba lluminosa, ~i claritat major
21 Barraca| horta ~canten festius l’albada matinal, ~al primer raig
22 Barraca| sonora citra, en les nits d’albades, com ningú; ~el que, per
23 Cant | Vora el camí, dubtós, alce els meus braços ~i veig
24 ValBar | totes hores, cants entonant alegres, ~del sant treball aixeques
25 Irene | soterrada, ~i encara vius i alenes per a mi. ~Véns amorosa
26 Barraca| la niuada, ~les amoroses ales estenent, ~pobre trespol
27 Barraca| estiu. ~Allà dins, entre alfàbegues florides, ~en lo corral,
28 Barraca| desfulla la frondosa branca, ~aliment de l’insecte filador; ~la
29 Barraca| vetlades de l’estiu. ~Allà dins, entre alfàbegues florides, ~
30 Barraca| el arbre talla, ~i en l’almàssera extrau l’oli més fi, ~i
31 Cant | funerari coronada, ~en l’altar de la pàtria i de la fe, ~
32 Cant | mentidors deliris ~del seny altiu en llàgrimes de fel; ~per
33 ValBar | venien, ~valerós l’un com l’altre, i ab igual pas, sortien ~
34 Barraca| valenciana ~ s’amaga entre les flors. ~Baix la
35 Cant | purificant dolor. ~Son càlzer amargant deixa’m que apure; ~no el
36 Barraca| mare cova a la niuada, ~les amoroses ales estenent, ~pobre trespol
37 Barraca| florides, ~en lo corral, baix l’ample taronger, ~mormorejant pregàries
38 ValBar | muralles banya, ~tos fills en amples veles els vents feren captius; ~
39 Irene | i em desperta ton bes angelical. ~Baixes a l'hort i culls
40 Barraca| los aucells que moren on aniuen, ~en tu bressol i tomba
41 Irene | Vius encara la vida que ans vivies? ~Visc jo la vida
42 ValBar | Trobador, que encara guarda l’antic parlar; ~i demprés, junts
43 ValBar | comunes glòries i la grandor antiga ~lo Trobador, que encara
44 Cant | i veig lo cel tot fosc i anuvolat; ~lo bàcul fort que sostingué
45 Cant | joiosa festa, ~quan la mort apareix, lo cant festiu; ~com calla,
46 Cant | càlzer amargant deixa’m que apure; ~no el retires del llavi
47 Barraca| faldes; ~la que el foc de l’Aràbia du en los ulls; ~la que
48 Cant | voladors. ~Quan l’entusiasme ardent omplí mes venes, ~a tots
49 Barraca| cor; ~guarda a la mare, ardida i jubilosa; ~guarda al pare
50 Cant | fet lo sol per a brillar i ardir, per a tronar la tempestat
51 ValBar | parlar; ~i demprés, junts armant-vos en la més santa guerra, ~
52 ValBar | durs blocs s’estenen les arraïls de l’arbre ~a qui en les
53 Barraca| rossos capells, cantant, arranca ~ la subtil fibra
54 Barraca| embelesat, ~llauradora ab aspecte de regina, ~plena ensems
55 ValBar | separar-nos, buscàreu l’aspra roca, ~i els altres acampàrem
56 Barraca| fort i lleal, ~el que en l’aspre guaret clava la rella ~i
57 Cant | no el retires del llavi assedegat: ~víctima predilecta me
58 Barraca| pilars, més blancs que l’assutzena, ~formen davant un pòrtic
59 ValBar | pensaments s’envolen, com au que al niu va dreta, ~
60 Cant | la tempesta, l’aucell dintre el seu niu. ~De ciprer
61 ValBar | Roger, nostre hom de ferro! Ausiàs, nostre poeta! ~Glòria que
62 ValBar | memòria de l’esdevenidor; ~i avui jo vinc a dir-los en profètiques
63 Cant | tot fosc i anuvolat; ~lo bàcul fort que sostingué mos passos, ~
64 Cant | del cel! ~Al decret sobirà baixe la testa, ~i a on ta destra
65 Irene | desperta ton bes angelical. ~Baixes a l'hort i culls les millors
66 Barraca| buida o abundant, ~sobre el ball de la boda desitjada, ~sobre
67 Barraca| incansable peu follejant balla ~ en lo trull ple
68 ValBar | feu l’eixam de fadrines ballar a l’ombra fresca ~
69 ValBar | Barcelona, que tes muralles banya, ~tos fills en amples veles
70 Cant | febrosos ~en tes cordes, banyades pels meus plors; ~no sonaran
71 Barraca| sobre el fúnebre llit banyat en plors, ~estenga eternament
72 Barraca| honrats amors, ~l’alegre barraqueta valenciana ~ s’
73 ValBar | aixís que les hores de batallar venien, ~valerós l’un com
74 CanAm | joiós mig riure? ~Per què batega mon pit ~quan te mire embadalit? ~
75 ValBar | portant-vos les memòries de temps bells i llunyans. ~Jo a vostres
76 Irene | No sap ningú, ma filla benamada, ~lo secret nostre, que
77 Irene | encara tots los dies, ~com benèfica fada, a mon capçal; ~véns
78 Barraca| mormorejant pregàries beneïdes, ~la mare agrunsa a son
79 Cant | prova, sentí el pes: ~jo beneïxc i bese ma ferida; ~
80 ValBar | fills enyoradissos dels Berenguers i els Jaumes ~
81 Irene | solies, ~i em desperta ton bes angelical. ~Baixes a l'hort
82 ValBar | Barcelona! ~Com llavi humil vos besa los peus la mateixa ona, ~
83 Cant | sentí el pes: ~jo beneïxc i bese ma ferida; ~ però,
84 ValBar | juntes, com convé a les bessones, ~i sentades a l’ombra que
85 Barraca| en lo brancatge ombriu, ~blanca, polida, somrisent, bledana, ~
86 Barraca| vent. ~Quatre pilars, més blancs que l’assutzena, ~formen
87 Barraca| Com la gavina de la mar blavosa ~que en la tranquil·la platja
88 Barraca| blanca, polida, somrisent, bledana, ~casal d’humils virtuts
89 ValBar | de marbre, ~i en los durs blocs s’estenen les arraïls de
90 Irene | tot és dolç i pur, tot és bo i sant. ~Te torna al món
91 Barraca| abundant, ~sobre el ball de la boda desitjada, ~sobre el fúnebre
92 Cant | esperances a altres mons; ~com boires matinals, volen desfetes ~
93 Barraca| canal; ~el que sembra el bon gra i el arbre talla, ~i
94 ValBar | timó de la nau. ~Fills dels boscs i les ones, hòmens de pit
95 Barraca| donzella, ~encorbant lo braç nu, porta a la font; i
96 Barraca| que desfulla la frondosa branca, ~aliment de l’insecte filador; ~
97 Barraca| reposa ~de l’arbre verd en lo brancatge ombriu, ~blanca, polida,
98 ValBar | de l’arbre ~a qui en les branques pengen càndids fruits de
99 Barraca| fatigues, ~sobre el goig breu i el treballar constant, ~
100 Irene | sol tos cabells rulls, ~brilla ton front com alba lluminosa, ~
101 Barraca| dia, ~cull una a una, i en brillant pomell ~que la mateixa Flora
102 Cant | acceptada: ~has fet lo sol per a brillar i ardir, per a tronar la
103 Barraca| tremola, ~estén sobre el brocal un gesmiler; ~i per la franca
104 ValBar | sent tots germans, ~rius brolla, per nosaltres, de llet
105 Barraca| poble, ~curtit pel vent i bronzejat pel sol! ~Més que els palaus
106 ValBar | los que feu de la terra brotar les garbes d’or; ~los que,
107 ValBar | records; ~quan verds llorers brotaven lo Llobregat i el Túria, ~
108 ValBar | front vos crema ~en les brusentes planes lo sol de la verema; ~
109 Barraca| espigues, ~sobre la taula buida o abundant, ~sobre el ball
110 ValBar | els uns, en separar-nos, buscàreu l’aspra roca, ~i els altres
111 Barraca| darrer; ~i al cim de la cabanya, fent-la un temple, ~santificant
112 Cant | et penjaré. ~Tal lo noble cabdill l’espasa penja, ~lo timó
113 Barraca| a son ombra, lo pa de cada dia ~repartix a sos fills
114 ValBar | millor. ~Dels vells palaus caigueren per terra els murs de marbre, ~
115 Barraca| sa alegria; ~a sa dolça calor, són forts i rics: ~guarde-los
116 Cant | purificant dolor. ~Son càlzer amargant deixa’m que apure; ~
117 Irene | lo ramell poses ~que ma cambra perfuma i tot mon ser. ~
118 Cant | no puc ja més! ~Vora el camí, dubtós, alce els meus braços ~
119 Barraca| treballar constant, ~sobre el camp pedregat o ple d’espigues, ~
120 Barraca| En tu naixqué l’hermosa campesina ~que tot lo món contempla
121 Barraca| a l’aigua corrent fonda canal; ~el que sembra el bon gra
122 CanAm | CANÇONETA AMOROSA ~ ~Per què em miren
123 ValBar | qui en les branques pengen càndids fruits de la pau; ~colliu-los,
124 Barraca| guarda al pare pensiu, que es cansa ja; ~guarda al pobre vellet,
125 Cant | soledat plorant son dol, ~te canta igual la tórtora quan plora ~
126 Barraca| que als rossos capells, cantant, arranca ~ la subtil
127 CanAm | Quan de ton amor tinc set, ~cànter sense aigua no em portes. ~
128 ValBar | poble que a totes hores, cants entonant alegres, ~del sant
129 Cant | sostingué mos passos, ~ canya és que s’ha trencat. ~Com
130 Irene | com benèfica fada, a mon capçal; ~véns amorosa encara, com
131 Barraca| filador; ~la que als rossos capells, cantant, arranca ~
132 ValBar | amples veles els vents feren captius; ~i ocupats nostres pares
133 Barraca| guerra, ~ retrona el caragol. ~En tu nasqueren i ditxosos
134 Cant | Com sagrat hoste que a ma casa envies, ~obrint-li bé les
135 Barraca| polida, somrisent, bledana, ~casal d’humils virtuts i honrats
136 ValBar | de cent pobles enveja; ~cascun segle que passe, més ditxoses
137 Cant | figure ~ vent-me tan castigat. ~Lo patiment mon esperit
138 ValBar | hosts agermanades, ~del cavall de sant Jordi seguien les
139 Cant | al peu dels Déus que has celebrat, ~romandràs tu, com profitós
140 ValBar | puix, sempre unides, de cent pobles enveja; ~cascun segle
141 ValBar | Barcelona: ~la corbella és un ceptre lo mateix que el trident. ~
142 Barraca| son infant darrer; ~i al cim de la cabanya, fent-la un
143 Cant | aucell dintre el seu niu. ~De ciprer funerari coronada, ~en l’
144 ValBar | que, puntejant destres la cítara moresca, ~feu l’eixam de
145 Barraca| fa refilar a la sonora citra, en les nits d’albades,
146 Irene | front com alba lluminosa, ~i claritat major ompli tos ulls. ~Te
147 CanAm | Si em negues del cor les claus, ~per què em miren tos ulls
148 Barraca| el gesmil, la rosa i el clavell; ~la que desfulla la frondosa
149 Cant | verge que fuig del món, la clenxa ~ dels cabells
150 ValBar | maquinaven reis mal aconsellats, ~coberts ab la gramalla, valents,
151 Barraca| los arcs triomfals i els coliseus, ~tu, pobre niu perdut enmig
152 ValBar | més tranquil·les lluites, ~colliren a mans plenes les ensucrades
153 ValBar | càndids fruits de la pau; ~colliu-los, d’eixe glavi trencat que
154 Barraca| fa son niu, ~com lo nevat colom que el vol reposa ~de l’
155 Barraca| fibra d’or. ~En tu naixqué, company ben digne d’ella, ~sobri,
156 Cant | plors; ~no sonaran a ton compàs gojosos ~ mos himnes
157 ValBar | a l’altra s’unix, i que completa ~lo nostre distint geni;
158 Cant | llàgrimes de fel; ~per a comprar ab terrenals martiris ~
159 ValBar | altra germana, ~de la Ciutat comtessa i la Ciutat sultana, ~los
160 ValBar | lo que vos diga ~de les comunes glòries i la grandor antiga ~
161 Cant | dels meus amors relíquia consagrada, ~ plorant jo et
162 ValBar | Contrafur!», els cridaven tos Consellers insignes ~
163 Barraca| goig breu i el treballar constant, ~sobre el camp pedregat
164 Barraca| campesina ~que tot lo món contempla embelesat, ~llauradora ab
165 Irene | vius tu? ~Només sé que et contemple tots los dies ~i que el
166 ValBar | valents, lleials i dignes, ~«Contrafur!», els cridaven tos Consellers
167 ValBar | mans fraternes juntes, com convé a les bessones, ~i sentades
168 ValBar | estols; ~i ab lo mateix coratge, les hosts agermanades, ~
169 Cant | mos dits febrosos ~en tes cordes, banyades pels meus plors; ~
170 ValBar | disputeu-vos, germans, vostra corona: ~les dos podeu ser reines,
171 Cant | niu. ~De ciprer funerari coronada, ~en l’altar de la pàtria
172 Barraca| alfàbegues florides, ~en lo corral, baix l’ample taronger, ~
173 Barraca| davant un pòrtic de verdor: ~corre sobre ells la parra, tota
174 CanAm | plau, ~si no em doneu altra cosa. ~Mentiu i no m’atengau, ~
175 Barraca| flors van desfullant. ~A un costat obri el pou la humida gola, ~
176 Barraca| finestral; ~i com la mare cova a la niuada, ~les amoroses
177 ValBar | més ditxoses vos veja, ~i creixcau en fortuna i en glòria sense
178 ValBar | vosaltres, als que lo front vos crema ~en les brusentes planes
179 Irene | lo cor guardí. ~Morta te creuen tots i soterrada, ~i encara
180 ValBar | dignes, ~«Contrafur!», els cridaven tos Consellers insignes ~
181 Barraca| Tot riu entorn: va l’aigua cristal·lina ~corrent entre pomells
182 Barraca| quan per l’horta, donant lo crit de guerra, ~ retrona
183 Barraca| fraura, al rompre el dia, ~cull una a una, i en brillant
184 Irene | angelical. ~Baixes a l'hort i culls les millors roses, ~tremolosa
185 Barraca| dóna el pa laboriós poble, ~curtit pel vent i bronzejat pel
186 ValBar | en què la glòria, ~en les daurades fulles de la immortal història, ~
187 Barraca| que l’assutzena, ~formen davant un pòrtic de verdor: ~corre
188 Cant | felicitats del cel! ~Al decret sobirà baixe la testa, ~
189 Barraca| com ningú; ~el que, per a defensa de la terra, ~lo vell trabuc
190 Cant | Per a ofegar los mentidors deliris ~del seny altiu en llàgrimes
191 Cant | exalta, ~i una gràcia només demane, oh Déu: ~dóna’m, dóna’m
192 ValBar | guarda l’antic parlar; ~i demprés, junts armant-vos en la
193 Cant | com boires matinals, volen desfetes ~ totes mes il·
194 Barraca| rosa i el clavell; ~la que desfulla la frondosa branca, ~aliment
195 Barraca| les flors van desfullant. ~A un costat obri el pou
196 ValBar | en la més santa guerra, ~desgarreu les fecondes entranyes de
197 Barraca| sobre el ball de la boda desitjada, ~sobre el fúnebre llit
198 Barraca| la terra, ~lo vell trabuc despenja del trespol ~quan per l’
199 Irene | encara, com solies, ~i em desperta ton bes angelical. ~Baixes
200 Barraca| mai tancada, ~les flors despreses i el flairós perfum ~a dins
201 ValBar | llunyanes platges no us mireu en desterro, ~perquè viva la pàtria
202 Cant | baixe la testa, ~i a on ta destra m’envie submís vaig; ~no
203 ValBar | or; ~los que, puntejant destres la cítara moresca, ~feu
204 Cant | temple, ~rendida al peu dels Déus que has celebrat, ~romandràs
205 ValBar | quan les que els havien dictat los antics segles ~per a
206 ValBar | altres, i oixcau lo que vos diga ~de les comunes glòries
207 ValBar | gramalla, valents, lleials i dignes, ~«Contrafur!», els cridaven
208 Cant | tempesta, l’aucell dintre el seu niu. ~De ciprer funerari
209 ValBar | esdevenidor; ~i avui jo vinc a dir-los en profètiques trobes ~que
210 Irene | pensívola i callada, ~i sense dir-me res m'estàs parlant; ~tot
211 ValBar | la immensa mar. ~Enjamai disputeu-vos, germans, vostra corona: ~
212 ValBar | que completa ~lo nostre distint geni; perquè, sent tots
213 Cant | No sentiràs ja més mos dits febrosos ~en tes cordes,
214 ValBar | cascun segle que passe, més ditxoses vos veja, ~i creixcau en
215 Barraca| caragol. ~En tu nasqueren i ditxosos viuen: ~per a ells, lo món
216 Irene | i sant. ~Te torna al món divina Providència? ~Te dóna el
217 Barraca| corbella que a terra fan doblar lo suat front; ~lo pulcre
218 Cant | trista soledat plorant son dol, ~te canta igual la tórtora
219 Barraca| de lliris blaus, ~sorolla dolçament la mar veïna, ~mouen els
220 Cant | dies ~ purificant dolor. ~Son càlzer amargant deixa’
221 Barraca| santificant los gojos i dolors, ~obri eterna la Creu, per
222 Barraca| trespol ~quan per l’horta, donant lo crit de guerra, ~
223 ValBar | de la immortal història, ~donava per exemples al món nostres
224 ValBar | vostres fronts gloriosos done també iguals paumes: ~los
225 ValBar | ombra que tu a les dos els dónes, ~ gloriós
226 CanAm | mentir me plau, ~si no em doneu altra cosa. ~Mentiu i no
227 Barraca| lo pulcre canteret que la donzella, ~encorbant lo braç nu,
228 Barraca| i la tempesta ~per a que dorguen sens dubtós recel; ~guarda-los
229 Barraca| ventijols suaus; ~i si el fillet dormit a la mamella ~mira l’esposa
230 Barraca| i, perquè tinga perfumat dosser, ~la garlanda de flors,
231 ValBar | envolen, com au que al niu va dreta, ~ al vell
232 ValBar | mel la terra, ~i en ses dures mamelles vos va nodrir la
233 ValBar | murs de marbre, ~i en los durs blocs s’estenen les arraïls
234 ValBar | la cítara moresca, ~feu l’eixam de fadrines ballar a l’ombra
235 Cant | romandràs tu, com profitós eixemple ~ d’amor i llealtat. ~
236 Barraca| naixqué, company ben digne d’ella, ~sobri, sufrit, lleuger,
237 Barraca| que tot lo món contempla embelesat, ~llauradora ab aspecte
238 ValBar | sant treball aixeques l’encens en núvols negres ~
239 Barraca| canteret que la donzella, ~encorbant lo braç nu, porta a la font;
240 Barraca| de tots los enemics! ~Guarda als infants que
241 Barraca| trull ple de vi; ~el que, enflocant son haca voladora, ~la joia
242 Barraca| que la rella ~ enfonsa ab valent puny. ~Barraca
243 CanAm | mi no has sentit, ~no m’enganyes, deixa’m viure. ~Quan te
244 Irene | ensomiador? ~És il·lusió enganyosa ta presència? ~És verdader
245 ValBar | solqueu la immensa mar. ~Enjamai disputeu-vos, germans, vostra
246 Barraca| coliseus, ~tu, pobre niu perdut enmig dels arbres, ~
247 Irene | Te dóna el ser mon seny ensomiador? ~És il·lusió enganyosa
248 ValBar | colliren a mans plenes les ensucrades fruites ~
249 ValBar | que a totes hores, cants entonant alegres, ~del sant treball
250 Barraca| braços protectors! ~Tot riu entorn: va l’aigua cristal·lina ~
251 ValBar | desgarreu les fecondes entranyes de la terra, ~
252 Cant | himnes voladors. ~Quan l’entusiasme ardent omplí mes venes, ~
253 ValBar | sempre unides, de cent pobles enveja; ~cascun segle que passe,
254 Barraca| pomell ~que la mateixa Flora envejaria ~junta el gesmil, la rosa
255 ValBar | vostres eres, ~ envia el mateix vent. ~Sigau,
256 Cant | testa, ~i a on ta destra m’envie submís vaig; ~no fuigc,
257 Cant | sagrat hoste que a ma casa envies, ~obrint-li bé les portes
258 ValBar | iguals paumes: ~los fills enyoradissos dels Berenguers i els Jaumes ~
259 ValBar | caiga lo gra en les vostres eres, ~ envia el
260 Barraca| guarda al pare pensiu, que es cansa ja; ~guarda al pobre
261 Cant | festiu; ~com calla, quan esclata la tempesta,
262 CanAm | Ja que he de ser vostre esclau, ~llavis i ulls, no m’atengau. ~
263 Barraca| valenciana! Santa i noble ~escola del Treball! Modest bressol ~
264 Barraca| verge que en la nit callada ~escolta la cançó que li ompli el
265 Irene | plaer, ~i en la taula en què escric lo ramell poses ~que ma
266 Cant | timó el mariner, lliure d’esculls, ~i la verge que fuig del
267 ValBar | noms, per a memòria de l’esdevenidor; ~i avui jo vinc a dir-los
268 Barraca| tota plena ~de pàmpols d’esmeralda i raïms d’or; ~a son ombra,
269 Barraca| la que clava ab agulles d’esmeraldes ~ los negres cabells
270 Cant | Tal lo noble cabdill l’espasa penja, ~lo timó el mariner,
271 Cant | castigat. ~Lo patiment mon esperit exalta, ~i una gràcia només
272 Barraca| cel. ~Guarda-los bé dels esperits malignes, ~de les llengües
273 Barraca| el camp pedregat o ple d’espigues, ~sobre la taula buida o
274 Barraca| dormit a la mamella ~mira l’esposa i calla, ou a lo lluny ~
275 Cant | mes il·lusions. ~Jo sé que esta és ma sort, i l’he acceptada: ~
276 Irene | callada, ~i sense dir-me res m'estàs parlant; ~tot lo que vols,
277 Barraca| flors, que al vent tremola, ~estén sobre el brocal un gesmiler; ~
278 ValBar | i en los durs blocs s’estenen les arraïls de l’arbre ~
279 Barraca| niuada, ~les amoroses ales estenent, ~pobre trespol de palla
280 Barraca| fúnebre llit banyat en plors, ~estenga eternament ta Creu sagrada ~
281 Barraca| vetlades de l’estiu. ~Allà dins, entre alfàbegues
282 ValBar | muntanya dos guerrejants estols; ~i ab lo mateix coratge,
283 ValBar | junta de nostres mans l’estreta, ~los pensaments s’envolen,
284 Barraca| los gojos i dolors, ~obri eterna la Creu, per digne exemple, ~
285 Barraca| banyat en plors, ~estenga eternament ta Creu sagrada ~
286 Cant | Lo patiment mon esperit exalta, ~i una gràcia només demane,
287 Barraca| eterna la Creu, per digne exemple, ~ sos braços protectors! ~
288 ValBar | immortal història, ~donava per exemples al món nostres records; ~
289 Barraca| talla, ~i en l’almàssera extrau l’oli més fi, ~i ab incansable
290 Irene | los dies, ~com benèfica fada, a mon capçal; ~véns amorosa
291 ValBar | moresca, ~feu l’eixam de fadrines ballar a l’ombra fresca ~
292 ValBar | laletans. ~Forts, com los faigs i els roures nascuts en
293 Barraca| d’ajustat gipó i airoses faldes; ~la que el foc de l’Aràbia
294 Cant | dóna’m la força que ja em falta ~ per a portar
295 Barraca| recel; ~guarda-los de la fam i de la pesta, ~del foc
296 Barraca| la corbella que a terra fan doblar lo suat front; ~lo
297 Barraca| I sobre ses victòries i fatigues, ~sobre el goig breu i el
298 Cant | altar de la pàtria i de la fe, ~dels meus amors relíquia
299 Cant | sentiràs ja més mos dits febrosos ~en tes cordes, banyades
300 ValBar | santa guerra, ~desgarreu les fecondes entranyes de la terra, ~
301 Cant | seny altiu en llàgrimes de fel; ~per a comprar ab terrenals
302 Cant | terrenals martiris ~ felicitats del cel! ~Al decret sobirà
303 ValBar | trencat que el temps rovella ~fent, oh ciutats glorioses!,
304 Barraca| i al cim de la cabanya, fent-la un temple, ~santificant
305 ValBar | en amples veles els vents feren captius; ~i ocupats nostres
306 Cant | pes: ~jo beneïxc i bese ma ferida; ~ però, ai!, no
307 Cant | Callem com calla en la joiosa festa, ~quan la mort apareix,
308 Cant | la mort apareix, lo cant festiu; ~com calla, quan esclata
309 Barraca| aucells de l’horta ~canten festius l’albada matinal, ~al primer
310 Barraca| arranca ~ la subtil fibra d’or. ~En tu naixqué, company
311 Barraca| entre les flors. ~Baix la figuera, on los aucells de l’horta ~
312 Cant | víctima predilecta me figure ~ vent-me tan castigat. ~
313 Barraca| branca, ~aliment de l’insecte filador; ~la que als rossos capells,
314 Barraca| ventijols suaus; ~i si el fillet dormit a la mamella ~mira
315 Barraca| als aires purs del cel lo finestral; ~i com la mare cova a la
316 ValBar | dels tarongers en flor: ~vingau los uns i els altres,
317 Barraca| brillant pomell ~que la mateixa Flora envejaria ~junta el gesmil,
318 Barraca| Allà dins, entre alfàbegues florides, ~en lo corral, baix l’ample
319 Barraca| trobaran. ~Ton lluminós fogar és sa alegria; ~a sa dolça
320 Barraca| fi, ~i ab incansable peu follejant balla ~ en lo trull
321 Barraca| i obri a l’aigua corrent fonda canal; ~el que sembra el
322 Barraca| encorbant lo braç nu, porta a la font; i plena d’harmonies misterioses, ~
323 Cant | Déu: ~dóna’m, dóna’m la força que ja em falta ~
324 ValBar | ciutats glorioses!, tu del forcat la rella, ~
325 Irene | tot mon ser. ~Te veig com fores, però més hermosa: ~s'han
326 Barraca| blancs que l’assutzena, ~formen davant un pòrtic de verdor: ~
327 ValBar | vos veja, ~i creixcau en fortuna i en glòria sense fi; ~les
328 Cant | braços ~i veig lo cel tot fosc i anuvolat; ~lo bàcul fort
329 Cant | I ~Cau lo sol, ve la fosca, mor lo dia; ~vent de neu
330 Barraca| brocal un gesmiler; ~i per la franca porta, mai tancada, ~les
331 ValBar | glòria sense fi; ~les mans fraternes juntes, com convé a les
332 Barraca| cabells rulls; ~la que la roja fraura, al rompre el dia, ~cull
333 ValBar | fadrines ballar a l’ombra fresca ~ dels tarongers
334 Barraca| clavell; ~la que desfulla la frondosa branca, ~aliment de l’insecte
335 ValBar | llunyans. ~Jo a vostres fronts gloriosos done també iguals
336 ValBar | mans plenes les ensucrades fruites ~ en los vergers
337 ValBar | branques pengen càndids fruits de la pau; ~colliu-los,
338 Cant | l’hivern les oronetes, ~fugen mes esperances a altres
339 Cant | los meus ossos traspassà. ~Fugí el temps del plaer i l’alegria: ~
340 Cant | esculls, ~i la verge que fuig del món, la clenxa ~
341 Cant | m’envie submís vaig; ~no fuigc, no, ni provoque la tempesta: ~
342 ValBar | glòria, ~en les daurades fulles de la immortal història, ~
343 Barraca| boda desitjada, ~sobre el fúnebre llit banyat en plors, ~estenga
344 Cant | dintre el seu niu. ~De ciprer funerari coronada, ~en l’altar de
345 ValBar | feu de la terra brotar les garbes d’or; ~los que, puntejant
346 Barraca| tinga perfumat dosser, ~la garlanda de flors, que al vent tremola, ~
347 Barraca| LA BARRACA ~ ~Com la gavina de la mar blavosa ~que en
348 Barraca| la guitarra, que ensems gemega i riu ~a la llum de la lluna,
349 ValBar | completa ~lo nostre distint geni; perquè, sent tots germans, ~
350 ValBar | units romanen d’una i altra germana, ~de la Ciutat comtessa
351 Barraca| Flora envejaria ~junta el gesmil, la rosa i el clavell; ~
352 Barraca| estén sobre el brocal un gesmiler; ~i per la franca porta,
353 Barraca| majestat: ~la d’ajustat gipó i airoses faldes; ~la que
354 ValBar | pau; ~colliu-los, d’eixe glavi trencat que el temps rovella ~
355 ValBar | els dónes, ~ gloriós tronc llemosí! ~1864~
356 ValBar | rovella ~fent, oh ciutats glorioses!, tu del forcat la rella, ~
357 ValBar | llunyans. ~Jo a vostres fronts gloriosos done també iguals paumes: ~
358 ValBar | profètiques trobes ~que gojaran unides també les glòries
359 Barraca| temple, ~santificant los gojos i dolors, ~obri eterna la
360 Cant | no sonaran a ton compàs gojosos ~ mos himnes voladors. ~
361 Barraca| costat obri el pou la humida gola, ~i, perquè tinga perfumat
362 Cant | mon esperit exalta, ~i una gràcia només demane, oh Déu: ~dóna’
363 ValBar | aconsellats, ~coberts ab la gramalla, valents, lleials i dignes, ~«
364 Barraca| món que veuen no és més gran; ~com los aucells que moren
365 ValBar | les comunes glòries i la grandor antiga ~lo Trobador, que
366 ValBar | i nostres grans Jurats. ~I així units romanen
367 Barraca| haca voladora, ~la joia guanya, que a la nóvia du; ~el
368 Cant | meues penes ~ les guarde per a mi! ~ ~ ~
369 Barraca| calor, són forts i rics: ~guarde-los bé ton ombra, nit i dia, ~
370 Irene | secret nostre, que en lo cor guardí. ~Morta te creuen tots i
371 Barraca| lleal, ~el que en l’aspre guaret clava la rella ~i obri a
372 ValBar | l’hort i la muntanya dos guerrejants estols; ~i ab lo mateix
373 Barraca| harmonies misterioses, ~la guitarra, que ensems gemega i riu ~
374 Barraca| llum de la lluna, en les gustoses ~ vetlades de l’
375 Barraca| el que, enflocant son haca voladora, ~la joia guanya,
376 Irene | fores, però més hermosa: ~s'han tornat raig de sol tos cabells
377 Barraca| porta a la font; i plena d’harmonies misterioses, ~la guitarra,
378 ValBar | pols. ~I quan les que els havien dictat los antics segles ~
379 Cant | compàs gojosos ~ mos himnes voladors. ~Quan l’entusiasme
380 ValBar | daurades fulles de la immortal història, ~donava per exemples al
381 Cant | trencat. ~Com al vindre l’hivern les oronetes, ~fugen mes
382 Irene | parlant; ~tot lo que vols, ho llixc en ta mirada, ~i tot
383 ValBar | los cors. ~Roger, nostre hom de ferro! Ausiàs, nostre
384 Barraca| casal d’humils virtuts i honrats amors, ~l’alegre barraqueta
385 Cant | III ~Com sagrat hoste que a ma casa envies, ~obrint-li
386 ValBar | ab lo mateix coratge, les hosts agermanades, ~del cavall
387 Barraca| un costat obri el pou la humida gola, ~i, perquè tinga perfumat
388 ValBar | València! Barcelona! ~Com llavi humil vos besa los peus la mateixa
389 Barraca| somrisent, bledana, ~casal d’humils virtuts i honrats amors, ~
390 Cant | II ~Senyor! Senyor! En l’ombra
391 Cant | III ~Com sagrat hoste que a
392 ValBar | solqueu la immensa mar. ~Enjamai disputeu-vos,
393 ValBar | les daurades fulles de la immortal història, ~donava per exemples
394 Barraca| extrau l’oli més fi, ~i ab incansable peu follejant balla ~
395 Barraca| guarda-los bé de temptacions indignes, ~ de pensaments
396 Barraca| la mare agrunsa a son infant darrer; ~i al cim de la
397 Barraca| los enemics! ~Guarda als infants que baix de la porxada ~
398 Barraca| frondosa branca, ~aliment de l’insecte filador; ~la que als rossos
399 ValBar | cridaven tos Consellers insignes ~ i nostres
400 Irene | MA FILLA IRENE ~No sap ningú, ma filla
401 ValBar | acampàrem en lo flairós jardí; ~mes, sempre que els cors
402 Barraca| Més que els palaus de jaspis i de marbres, ~més que los
403 ValBar | enyoradissos dels Berenguers i els Jaumes ~ serem sempre
404 Barraca| enflocant son haca voladora, ~la joia guanya, que a la nóvia du; ~
405 Cant | Callem com calla en la joiosa festa, ~quan la mort apareix,
406 Barraca| baix de la porxada ~ab lo jònec valent juguen sens por; ~
407 ValBar | agermanades, ~del cavall de sant Jordi seguien les petjades ~
408 Cant | com te canten iguals lo jorn alegre ~ i la paurosa
409 Barraca| guarda a la mare, ardida i jubilosa; ~guarda al pare pensiu,
410 Barraca| porxada ~ab lo jònec valent juguen sens por; ~guarda a la verge
411 ValBar | fi; ~les mans fraternes juntes, com convé a les bessones, ~
412 ValBar | antic parlar; ~i demprés, junts armant-vos en la més santa
413 ValBar | i nostres grans Jurats. ~I així units romanen d’
414 Barraca| del que nos dóna el pa laboriós poble, ~curtit pel vent
415 ValBar | dels antics laletans. ~Forts, com los faigs i
416 Barraca| callada ~escolta la cançó que li ompli el cor; ~guarda a
417 Barraca| entorn: va l’aigua cristal·lina ~corrent entre pomells de
418 Cant | deliris ~del seny altiu en llàgrimes de fel; ~per a comprar ab
419 Barraca| del foc dels hòmens i del llamp del cel. ~Guarda-los bé
420 Cant | tots los vents mon ànima llancí: ~vui sols tinc penes, i
421 Barraca| i calla, ou a lo lluny ~llarga cançó de l’home, que la
422 Barraca| món contempla embelesat, ~llauradora ab aspecte de regina, ~plena
423 Barraca| sufrit, lleuger, fort i lleal, ~el que en l’aspre guaret
424 Cant | eixemple ~ d’amor i llealtat. ~No sentiràs ja més mos
425 ValBar | ab la gramalla, valents, lleials i dignes, ~«Contrafur!»,
426 ValBar | Túria, ~i mostrà nostra llengua a tots los pobles Llúria ~
427 Barraca| esperits malignes, ~de les llengües de serp dels mals veïns; ~
428 ValBar | brolla, per nosaltres, de llet i mel la terra, ~i en ses
429 Barraca| d’ella, ~sobri, sufrit, lleuger, fort i lleal, ~el que en
430 ValBar | tornen les vostres naus lleugeres ~i per a que net caiga lo
431 Barraca| pobre trespol de palla ben lligada la guarda d’un
432 Barraca| corrent entre pomells de lliris blaus, ~sorolla dolçament
433 Barraca| desitjada, ~sobre el fúnebre llit banyat en plors, ~estenga
434 Cant | penja, ~lo timó el mariner, lliure d’esculls, ~i la verge que
435 Irene | parlant; ~tot lo que vols, ho llixc en ta mirada, ~i tot és
436 ValBar | verds llorers brotaven lo Llobregat i el Túria, ~i mostrà nostra
437 ValBar | nostres records; ~quan verds llorers brotaven lo Llobregat i
438 ValBar | pares en més tranquil·les lluites, ~colliren a mans plenes
439 Barraca| bressol i tomba trobaran. ~Ton lluminós fogar és sa alegria; ~a
440 Irene | brilla ton front com alba lluminosa, ~i claritat major ompli
441 Barraca| gemega i riu ~a la llum de la lluna, en les gustoses ~
442 Barraca| esposa i calla, ou a lo lluny ~llarga cançó de l’home,
443 ValBar | pit de ferro, ~los que en llunyanes platges no us mireu en desterro, ~
444 ValBar | memòries de temps bells i llunyans. ~Jo a vostres fronts gloriosos
445 ValBar | llengua a tots los pobles Llúria ~ i March
446 Irene | seny ensomiador? ~És il·lusió enganyosa ta presència? ~
447 Cant | totes mes il·lusions. ~Jo sé que esta és ma sort,
448 Cant | Mon ànima oprimida ~de ta mà, que la prova, sentí el
449 Barraca| i per la franca porta, mai tancada, ~les flors despreses
450 Barraca| plena ensems de modèstia i majestat: ~la d’ajustat gipó i airoses
451 Irene | alba lluminosa, ~i claritat major ompli tos ulls. ~Te veig
452 Barraca| Guarda-los bé dels esperits malignes, ~de les llengües de serp
453 Barraca| les llengües de serp dels mals veïns; ~guarda-los bé de
454 Barraca| si el fillet dormit a la mamella ~mira l’esposa i calla,
455 ValBar | la terra, ~i en ses dures mamelles vos va nodrir la serra ~
456 ValBar | sàvies regles ~menysprear maquinaven reis mal aconsellats, ~coberts
457 ValBar | caigueren per terra els murs de marbre, ~i en los durs blocs s’
458 Barraca| els palaus de jaspis i de marbres, ~més que los arcs triomfals
459 ValBar | Llúria ~ i March a tots los cors. ~Roger,
460 Cant | espasa penja, ~lo timó el mariner, lliure d’esculls, ~i la
461 Cant | per a comprar ab terrenals martiris ~ felicitats del
462 Barraca| canten festius l’albada matinal, ~al primer raig del sol
463 Cant | altres mons; ~com boires matinals, volen desfetes ~
464 ValBar | per nosaltres, de llet i mel la terra, ~i en ses dures
465 ValBar | sultana, ~los noms, per a memòria de l’esdevenidor; ~i avui
466 ValBar | mateixa ona, ~portant-vos les memòries de temps bells i llunyans. ~
467 Cant | sofrir! ~Per a ofegar los mentidors deliris ~del seny altiu
468 CanAm | m’atengau. ~Vostre dolç mentir me plau, ~si no em doneu
469 CanAm | no em doneu altra cosa. ~Mentiu i no m’atengau, ~ulls de
470 ValBar | prudents i sàvies regles ~menysprear maquinaven reis mal aconsellats, ~
471 Cant | obrint-li bé les portes del meu cor, ~vullc rebre al que
472 Cant | vui sols tinc penes, i les meues penes ~ les guarde
473 ValBar | d’un pervindre millor. ~Dels vells palaus caigueren
474 Irene | Baixes a l'hort i culls les millors roses, ~tremolosa de goig
475 Barraca| fillet dormit a la mamella ~mira l’esposa i calla, ou a lo
476 Irene | presència? ~És verdader miracle de l'amor? ~Vius encara
477 Irene | que vols, ho llixc en ta mirada, ~i tot és dolç i pur, tot
478 ValBar | llunyanes platges no us mireu en desterro, ~perquè viva
479 Cant | Senyor! En l’ombra i el misteri, ~on mos precs i sospirs
480 Barraca| font; i plena d’harmonies misterioses, ~la guitarra, que ensems
481 Barraca| noble ~escola del Treball! Modest bressol ~del que nos dóna
482 Barraca| regina, ~plena ensems de modèstia i majestat: ~la d’ajustat
483 Cant | mes esperances a altres mons; ~com boires matinals, volen
484 Cant | Cau lo sol, ve la fosca, mor lo dia; ~vent de neu los
485 Barraca| gran; ~com los aucells que moren on aniuen, ~en tu bressol
486 ValBar | puntejant destres la cítara moresca, ~feu l’eixam de fadrines
487 Barraca| baix l’ample taronger, ~mormorejant pregàries beneïdes, ~la
488 Cant | la joiosa festa, ~quan la mort apareix, lo cant festiu; ~
489 Irene | que en lo cor guardí. ~Morta te creuen tots i soterrada, ~
490 CanAm | fet, ~com mes esperances mortes. ~Quan de ton amor tinc
491 ValBar | Llobregat i el Túria, ~i mostrà nostra llengua a tots los
492 Barraca| dolçament la mar veïna, ~mouen els arbres ventijols suaus; ~
493 Cant | fins i rulls. ~Callada i muda, baix los arcs del temple, ~
494 Barraca| de la llum. ~Pengen del mur l’aixada i la corbella
495 ValBar | mar, Barcelona, que tes muralles banya, ~tos fills en amples
496 ValBar | caigueren per terra els murs de marbre, ~i en los durs
497 Cant | no oixca ningú, ~lo cor nafrat per arpa i per salteri, ~
498 ValBar | com los faigs i els roures nascuts en ta muntanya, ~de la mar,
499 Barraca| retrona el caragol. ~En tu nasqueren i ditxosos viuen: ~per a
500 ValBar | tu el timó de la nau. ~Fills dels boscs i les
|