1864-nau | naus-vullg
Poesia
501 ValBar | port tornen les vostres naus lleugeres ~i per a que net
502 Cant | te canten iguals lo núvol negre ~i el que el sol d’or i
503 CanAm | vols, dolça xiqueta? ~Si em negues del cor les claus, ~per
504 ValBar | naus lleugeres ~i per a que net caiga lo gra en les vostres
505 Cant | fosca, mor lo dia; ~vent de neu los meus ossos traspassà. ~
506 Barraca| platja fa son niu, ~com lo nevat colom que el vol reposa ~
507 Cant | submís vaig; ~no fuigc, no, ni provoque la tempesta: ~
508 Barraca| la sonora citra, en les nits d’albades, com ningú; ~el
509 Barraca| i com la mare cova a la niuada, ~les amoroses ales estenent, ~
510 ValBar | ses dures mamelles vos va nodrir la serra ~
511 ValBar | la Ciutat sultana, ~los noms, per a memòria de l’esdevenidor; ~
512 Barraca| Modest bressol ~del que nos dóna el pa laboriós poble, ~
513 ValBar | germans, ~rius brolla, per nosaltres, de llet i mel la terra, ~
514 ValBar | Llobregat i el Túria, ~i mostrà nostra llengua a tots los pobles
515 Irene | vivies? ~Visc jo la vida nova que vius tu? ~Només sé que
516 ValBar | unides també les glòries noves ~ d’un pervindre
517 Barraca| la joia guanya, que a la nóvia du; ~el que fa refilar a
518 Barraca| donzella, ~encorbant lo braç nu, porta a la font; i plena
519 Cant | Com te canten iguals lo núvol negre ~i el que el sol d’
520 Cant | hoste que a ma casa envies, ~obrint-li bé les portes del meu cor, ~
521 ValBar | vents feren captius; ~i ocupats nostres pares en més tranquil·
522 Cant | home per a sofrir! ~Per a ofegar los mentidors deliris ~del
523 Cant | on mos precs i sospirs no oixca ningú, ~lo cor nafrat per
524 ValBar | los uns i els altres, i oixcau lo que vos diga ~de les
525 Barraca| en l’almàssera extrau l’oli més fi, ~i ab incansable
526 Barraca| arbre verd en lo brancatge ombriu, ~blanca, polida, somrisent,
527 ValBar | en los vergers ombrius. ~Mes, aixís que les hores
528 Cant | Quan l’entusiasme ardent omplí mes venes, ~a tots los vents
529 ValBar | besa los peus la mateixa ona, ~portant-vos les memòries
530 Barraca| dins penetren, en la dolça onada ~ de l’aire i de
531 ValBar | Fills dels boscs i les ones, hòmens de pit de ferro, ~
532 Cant | Senyor! Senyor! Mon ànima oprimida ~de ta mà, que la prova,
533 Cant | Com al vindre l’hivern les oronetes, ~fugen mes esperances a
534 Cant | dia; ~vent de neu los meus ossos traspassà. ~Fugí el temps
535 Barraca| mira l’esposa i calla, ou a lo lluny ~llarga cançó
536 Barraca| estenent, ~pobre trespol de palla ben lligada la
537 Barraca| la parra, tota plena ~de pàmpols d’esmeralda i raïms d’or; ~
538 Barraca| ardida i jubilosa; ~guarda al pare pensiu, que es cansa ja; ~
539 ValBar | captius; ~i ocupats nostres pares en més tranquil·les lluites, ~
540 Irene | sense dir-me res m'estàs parlant; ~tot lo que vols, ho llixc
541 ValBar | que encara guarda l’antic parlar; ~i demprés, junts armant-vos
542 Barraca| verdor: ~corre sobre ells la parra, tota plena ~de pàmpols
543 ValBar | com l’altre, i ab igual pas, sortien ~de l’hort i la
544 ValBar | enveja; ~cascun segle que passe, més ditxoses vos veja, ~
545 Cant | bàcul fort que sostingué mos passos, ~ canya és que
546 Cant | vent-me tan castigat. ~Lo patiment mon esperit exalta, ~i una
547 ValBar | gloriosos done també iguals paumes: ~los fills enyoradissos
548 Cant | jorn alegre ~ i la paurosa nit. ~Senyor! Senyor! Mon
549 Barraca| constant, ~sobre el camp pedregat o ple d’espigues, ~sobre
550 Cant | en tes cordes, banyades pels meus plors; ~no sonaran
551 Barraca| el flairós perfum ~a dins penetren, en la dolça onada ~
552 Cant | lo noble cabdill l’espasa penja, ~lo timó el mariner, lliure
553 Cant | plorant jo et penjaré. ~Tal lo noble cabdill l’
554 Barraca| jubilosa; ~guarda al pare pensiu, que es cansa ja; ~guarda
555 Irene | tos ulls. ~Te veig sempre pensívola i callada, ~i sense dir-me
556 Barraca| coliseus, ~tu, pobre niu perdut enmig dels arbres, ~
557 Barraca| flors despreses i el flairós perfum ~a dins penetren, en la
558 Irene | ramell poses ~que ma cambra perfuma i tot mon ser. ~Te veig
559 Barraca| humida gola, ~i, perquè tinga perfumat dosser, ~la garlanda de
560 ValBar | noves ~ d’un pervindre millor. ~Dels vells palaus
561 Cant | que la prova, sentí el pes: ~jo beneïxc i bese ma ferida; ~
562 Barraca| guarda-los de la fam i de la pesta, ~del foc dels hòmens i
563 ValBar | de sant Jordi seguien les petjades ~ entre núvols
564 ValBar | llavi humil vos besa los peus la mateixa ona, ~portant-vos
565 Barraca| guarda d’un mal vent. ~Quatre pilars, més blancs que l’assutzena, ~
566 ValBar | crema ~en les brusentes planes lo sol de la verema; ~los
567 Barraca| de l’arbre que plantà! ~Guarda-los de la pluja
568 ValBar | ferro, ~los que en llunyanes platges no us mireu en desterro, ~
569 Barraca| blavosa ~que en la tranquil·la platja fa son niu, ~com lo nevat
570 CanAm | Vostre dolç mentir me plau, ~si no em doneu altra cosa. ~
571 CanAm | Ja que en mon amor no et plaus, ~deixa’m tu l’ànima quieta. ~
572 ValBar | lluites, ~colliren a mans plenes les ensucrades fruites ~
573 Cant | canta igual la tórtora quan plora ~ que el triomfant
574 Barraca| plantà! ~Guarda-los de la pluja i la tempesta ~per a que
575 ValBar | vostra corona: ~les dos podeu ser reines, València i Barcelona: ~
576 ValBar | de ferro! Ausiàs, nostre poeta! ~Glòria que l’una a l’altra
577 Barraca| brancatge ombriu, ~blanca, polida, somrisent, bledana, ~casal
578 ValBar | entre núvols de pols. ~I quan les que els havien
579 Barraca| una a una, i en brillant pomell ~que la mateixa Flora envejaria ~
580 Barraca| cristal·lina ~corrent entre pomells de lliris blaus, ~sorolla
581 Barraca| jònec valent juguen sens por; ~guarda a la verge que
582 Cant | i el que el sol d’or i pórpora ha vestit; ~com te canten
583 ValBar | trident. ~Déu, per a que al port tornen les vostres naus
584 ValBar | los peus la mateixa ona, ~portant-vos les memòries de temps bells
585 Cant | em falta ~ per a portar ma creu! ~ ~1884~ ~
586 ValBar | perquè viva la pàtria porteu sempre en lo pit; ~poble
587 Barraca| assutzena, ~formen davant un pòrtic de verdor: ~corre sobre
588 Barraca| als infants que baix de la porxada ~ab lo jònec valent juguen
589 Irene | en què escric lo ramell poses ~que ma cambra perfuma i
590 Barraca| desfullant. ~A un costat obri el pou la humida gola, ~i, perquè
591 Cant | ombra i el misteri, ~on mos precs i sospirs no oixca ningú, ~
592 Cant | llavi assedegat: ~víctima predilecta me figure ~ vent-me
593 Barraca| ample taronger, ~mormorejant pregàries beneïdes, ~la mare agrunsa
594 Cant | per a tronar la tempestat prenyada, ~ l’home per a
595 Irene | És il·lusió enganyosa ta presència? ~És verdader miracle de
596 Barraca| festius l’albada matinal, ~al primer raig del sol obri la porta ~
597 ValBar | avui jo vinc a dir-los en profètiques trobes ~que gojaran unides
598 Cant | celebrat, ~romandràs tu, com profitós eixemple ~ d’amor
599 Cant | oprimida ~de ta mà, que la prova, sentí el pes: ~jo beneïxc
600 Irene | Te torna al món divina Providència? ~Te dóna el ser mon seny
601 Cant | vaig; ~no fuigc, no, ni provoque la tempesta: ~
602 ValBar | per a bé dels reialmes prudents i sàvies regles ~menysprear
603 Cant | però, ai!, no puc ja més! ~Vora el camí, dubtós,
604 ValBar | el mateix vent. ~Sigau, puix, sempre unides, de cent
605 Barraca| doblar lo suat front; ~lo pulcre canteret que la donzella, ~
606 ValBar | les garbes d’or; ~los que, puntejant destres la cítara moresca, ~
607 Barraca| enfonsa ab valent puny. ~Barraca valenciana! Santa
608 Irene | mirada, ~i tot és dolç i pur, tot és bo i sant. ~Te torna
609 Cant | los meus dies ~ purificant dolor. ~Son càlzer amargant
610 Barraca| obri la porta ~i als aires purs del cel lo finestral; ~i
611 Barraca| la guarda d’un mal vent. ~Quatre pilars, més blancs que l’
612 ValBar | les arraïls de l’arbre ~a qui en les branques pengen càndids
613 CanAm | plaus, ~deixa’m tu l’ànima quieta. ~Per què em miren tos ulls
614 Barraca| de pàmpols d’esmeralda i raïms d’or; ~a son ombra, lo pa
615 Irene | la taula en què escric lo ramell poses ~que ma cambra perfuma
616 Cant | portes del meu cor, ~vullc rebre al que ompli ja tots los
617 Barraca| que dorguen sens dubtós recel; ~guarda-los de la fam i
618 ValBar | exemples al món nostres records; ~quan verds llorers brotaven
619 Barraca| la nóvia du; ~el que fa refilar a la sonora citra, en les
620 Barraca| llauradora ab aspecte de regina, ~plena ensems de modèstia
621 ValBar | reialmes prudents i sàvies regles ~menysprear maquinaven reis
622 ValBar | antics segles ~per a bé dels reialmes prudents i sàvies regles ~
623 ValBar | corona: ~les dos podeu ser reines, València i Barcelona: ~
624 ValBar | regles ~menysprear maquinaven reis mal aconsellats, ~coberts
625 Cant | la fe, ~dels meus amors relíquia consagrada, ~ plorant
626 Cant | baix los arcs del temple, ~rendida al peu dels Déus que has
627 Barraca| ombra, lo pa de cada dia ~repartix a sos fills lo Treball sant, ~
628 Cant | deixa’m que apure; ~no el retires del llavi assedegat: ~víctima
629 Barraca| crit de guerra, ~ retrona el caragol. ~En tu nasqueren
630 Barraca| dolça calor, són forts i rics: ~guarde-los bé ton ombra,
631 ValBar | perquè, sent tots germans, ~rius brolla, per nosaltres, de
632 ValBar | separar-nos, buscàreu l’aspra roca, ~i els altres acampàrem
633 ValBar | March a tots los cors. ~Roger, nostre hom de ferro! Ausiàs,
634 Barraca| de pensaments roïns. ~I sobre ses victòries
635 Barraca| cabells rulls; ~la que la roja fraura, al rompre el dia, ~
636 Cant | Déus que has celebrat, ~romandràs tu, com profitós eixemple ~
637 ValBar | grans Jurats. ~I així units romanen d’una i altra germana, ~
638 Barraca| la que la roja fraura, al rompre el dia, ~cull una a una,
639 Irene | hort i culls les millors roses, ~tremolosa de goig i de
640 Cant | que el triomfant rossinyol. ~Com te canten iguals lo
641 Barraca| insecte filador; ~la que als rossos capells, cantant, arranca ~
642 ValBar | Forts, com los faigs i els roures nascuts en ta muntanya, ~
643 ValBar | glavi trencat que el temps rovella ~fent, oh ciutats glorioses!,
644 Barraca| estenga eternament ta Creu sagrada ~ los braços protectors! ~ ~
645 Cant | III ~Com sagrat hoste que a ma casa envies, ~
646 Cant | cor nafrat per arpa i per salteri, ~ mon cor alçaré
647 ValBar | VALÈNCIA I BARCELONA ~ ~Salut, ciutats volgudes! València!
648 Barraca| cabanya, fent-la un temple, ~santificant los gojos i dolors, ~obri
649 ValBar | dels reialmes prudents i sàvies regles ~menysprear maquinaven
650 ValBar | cent pobles enveja; ~cascun segle que passe, més ditxoses
651 ValBar | havien dictat los antics segles ~per a bé dels reialmes
652 ValBar | del cavall de sant Jordi seguien les petjades ~
653 Barraca| corrent fonda canal; ~el que sembra el bon gra i el arbre talla, ~
654 ValBar | nostre distint geni; perquè, sent tots germans, ~rius brolla,
655 ValBar | convé a les bessones, ~i sentades a l’ombra que tu a les dos
656 Cant | de ta mà, que la prova, sentí el pes: ~jo beneïxc i bese
657 Cant | d’amor i llealtat. ~No sentiràs ja més mos dits febrosos ~
658 CanAm | Si amor per mi no has sentit, ~no m’enganyes, deixa’m
659 ValBar | mateixa soca; ~els uns, en separar-nos, buscàreu l’aspra roca, ~
660 ValBar | els Jaumes ~ serem sempre germans. ~Un mateix
661 Barraca| malignes, ~de les llengües de serp dels mals veïns; ~guarda-los
662 ValBar | mamelles vos va nodrir la serra ~ dels antics
663 Cant | l’aucell dintre el seu niu. ~De ciprer funerari
664 ValBar | envia el mateix vent. ~Sigau, puix, sempre unides, de
665 Cant | felicitats del cel! ~Al decret sobirà baixe la testa, ~i a on
666 Barraca| company ben digne d’ella, ~sobri, sufrit, lleuger, fort i
667 ValBar | tinguérem en la mateixa soca; ~els uns, en separar-nos,
668 Cant | l’home per a sofrir! ~Per a ofegar los mentidors
669 Cant | com a tothora, ~en trista soledat plorant son dol, ~te canta
670 Irene | véns amorosa encara, com solies, ~i em desperta ton bes
671 ValBar | la terra, ~ solqueu la immensa mar. ~Enjamai
672 Cant | vents mon ànima llancí: ~vui sols tinc penes, i les meues
673 Barraca| ombriu, ~blanca, polida, somrisent, bledana, ~casal d’humils
674 Barraca| alegria; ~a sa dolça calor, són forts i rics: ~guarde-los
675 Cant | banyades pels meus plors; ~no sonaran a ton compàs gojosos ~
676 Barraca| el que fa refilar a la sonora citra, en les nits d’albades,
677 Barraca| pomells de lliris blaus, ~sorolla dolçament la mar veïna, ~
678 Cant | lusions. ~Jo sé que esta és ma sort, i l’he acceptada: ~has
679 ValBar | l’altre, i ab igual pas, sortien ~de l’hort i la muntanya
680 Cant | misteri, ~on mos precs i sospirs no oixca ningú, ~lo cor
681 Cant | anuvolat; ~lo bàcul fort que sostingué mos passos, ~ canya
682 Irene | Morta te creuen tots i soterrada, ~i encara vius i alenes
683 Barraca| que a terra fan doblar lo suat front; ~lo pulcre canteret
684 Barraca| mouen els arbres ventijols suaus; ~i si el fillet dormit
685 Cant | i a on ta destra m’envie submís vaig; ~no fuigc, no, ni
686 Barraca| cantant, arranca ~ la subtil fibra d’or. ~En tu naixqué,
687 Barraca| ben digne d’ella, ~sobri, sufrit, lleuger, fort i lleal, ~
688 ValBar | Ciutat comtessa i la Ciutat sultana, ~los noms, per a memòria
689 Cant | plorant jo et penjaré. ~Tal lo noble cabdill l’espasa
690 Barraca| sembra el bon gra i el arbre talla, ~i en l’almàssera extrau
691 Cant | figure ~ vent-me tan castigat. ~Lo patiment mon
692 Barraca| per la franca porta, mai tancada, ~les flors despreses i
693 Barraca| lo corral, baix l’ample taronger, ~mormorejant pregàries
694 ValBar | fresca ~ dels tarongers en flor: ~vingau los uns
695 Cant | ardir, per a tronar la tempestat prenyada, ~ l’home
696 Barraca| veïns; ~guarda-los bé de temptacions indignes, ~ de
697 Cant | de fel; ~per a comprar ab terrenals martiris ~ felicitats
698 Cant | Al decret sobirà baixe la testa, ~i a on ta destra m’envie
699 Barraca| humida gola, ~i, perquè tinga perfumat dosser, ~la garlanda
700 ValBar | germans. ~Un mateix cau tinguérem en la mateixa soca; ~els
701 Barraca| aniuen, ~en tu bressol i tomba trobaran. ~Ton lluminós
702 Irene | pur, tot és bo i sant. ~Te torna al món divina Providència? ~
703 Irene | però més hermosa: ~s'han tornat raig de sol tos cabells
704 ValBar | Déu, per a que al port tornen les vostres naus lleugeres ~
705 Cant | dol, ~te canta igual la tórtora quan plora ~ que
706 Barraca| corre sobre ells la parra, tota plena ~de pàmpols d’esmeralda
707 Cant | cant alçaré a tu, com a tothora, ~en trista soledat plorant
708 Barraca| defensa de la terra, ~lo vell trabuc despenja del trespol ~quan
709 Cant | vent de neu los meus ossos traspassà. ~Fugí el temps del plaer
710 Barraca| sobre el goig breu i el treballar constant, ~sobre el camp
711 Barraca| garlanda de flors, que al vent tremola, ~estén sobre el brocal
712 Irene | culls les millors roses, ~tremolosa de goig i de plaer, ~i en
713 ValBar | ceptre lo mateix que el trident. ~Déu, per a que al port
714 Barraca| marbres, ~més que los arcs triomfals i els coliseus, ~tu, pobre
715 Cant | plora ~ que el triomfant rossinyol. ~Com te canten
716 Cant | a tu, com a tothora, ~en trista soledat plorant son dol, ~
717 ValBar | i la grandor antiga ~lo Trobador, que encara guarda l’antic
718 Barraca| en tu bressol i tomba trobaran. ~Ton lluminós fogar és
719 ValBar | a dir-los en profètiques trobes ~que gojaran unides també
720 Cant | brillar i ardir, per a tronar la tempestat prenyada, ~
721 CanAm | tinc set. ~Més lo vull a trossos fet, ~com mes esperances
722 Barraca| follejant balla ~ en lo trull ple de vi; ~el que, enflocant
723 ValBar | brotaven lo Llobregat i el Túria, ~i mostrà nostra llengua
724 ValBar | nostres grans Jurats. ~I així units romanen d’una i altra germana, ~
725 ValBar | Glòria que l’una a l’altra s’unix, i que completa ~lo nostre
726 ValBar | en llunyanes platges no us mireu en desterro, ~perquè
727 Cant | ta destra m’envie submís vaig; ~no fuigc, no, ni provoque
728 CanAm | aigua em portes...? ~Res val eixe canteret ~quan de ton
729 Barraca| dels arbres, ~ valdràs sempre als ulls meus! ~En
730 ValBar | coberts ab la gramalla, valents, lleials i dignes, ~«Contrafur!»,
731 ValBar | hores de batallar venien, ~valerós l’un com l’altre, i ab igual
732 Barraca| Alegria ~ les flors van desfullant. ~A un costat
733 Cant | I ~Cau lo sol, ve la fosca, mor lo dia; ~vent
734 Barraca| sorolla dolçament la mar veïna, ~mouen els arbres ventijols
735 Barraca| llengües de serp dels mals veïns; ~guarda-los bé de temptacions
736 ValBar | passe, més ditxoses vos veja, ~i creixcau en fortuna
737 ValBar | banya, ~tos fills en amples veles els vents feren captius; ~
738 Barraca| cansa ja; ~guarda al pobre vellet, que al peu reposa ~
739 ValBar | pervindre millor. ~Dels vells palaus caigueren per terra
740 Cant | entusiasme ardent omplí mes venes, ~a tots los vents mon ànima
741 ValBar | que les hores de batallar venien, ~valerós l’un com l’altre,
742 Cant | predilecta me figure ~ vent-me tan castigat. ~Lo patiment
743 Barraca| veïna, ~mouen els arbres ventijols suaus; ~i si el fillet dormit
744 Barraca| el vol reposa ~de l’arbre verd en lo brancatge ombriu, ~
745 Irene | enganyosa ta presència? ~És verdader miracle de l'amor? ~Vius
746 Barraca| formen davant un pòrtic de verdor: ~corre sobre ells la parra,
747 ValBar | món nostres records; ~quan verds llorers brotaven lo Llobregat
748 ValBar | brusentes planes lo sol de la verema; ~los que feu de la terra
749 ValBar | fruites ~ en los vergers ombrius. ~Mes, aixís que
750 Cant | el sol d’or i pórpora ha vestit; ~com te canten iguals lo
751 Barraca| les gustoses ~ vetlades de l’estiu. ~Allà dins,
752 Barraca| per a ells, lo món que veuen no és més gran; ~com los
753 Barraca| en lo trull ple de vi; ~el que, enflocant son
754 Cant | retires del llavi assedegat: ~víctima predilecta me figure ~
755 Barraca| pensaments roïns. ~I sobre ses victòries i fatigues, ~sobre el goig
756 ValBar | esdevenidor; ~i avui jo vinc a dir-los en profètiques
757 Cant | que s’ha trencat. ~Com al vindre l’hivern les oronetes, ~
758 ValBar | dels tarongers en flor: ~vingau los uns i els altres, i
759 Barraca| bledana, ~casal d’humils virtuts i honrats amors, ~l’alegre
760 Irene | la vida que ans vivies? ~Visc jo la vida nova que vius
761 Barraca| tu nasqueren i ditxosos viuen: ~per a ells, lo món que
762 CanAm | no m’enganyes, deixa’m viure. ~Quan te mire embadalit, ~
763 ValBar | mireu en desterro, ~perquè viva la pàtria porteu sempre
764 Irene | Vius encara la vida que ans vivies? ~Visc jo la vida nova que
765 Barraca| com lo nevat colom que el vol reposa ~de l’arbre verd
766 Barraca| que, enflocant son haca voladora, ~la joia guanya, que a
767 Cant | gojosos ~ mos himnes voladors. ~Quan l’entusiasme ardent
768 Cant | mons; ~com boires matinals, volen desfetes ~ totes
769 ValBar | BARCELONA ~ ~Salut, ciutats volgudes! València! Barcelona! ~Com
770 Cant | però, ai!, no puc ja més! ~Vora el camí, dubtós, alce els
771 ValBar | Enjamai disputeu-vos, germans, vostra corona: ~les dos podeu ser
772 Cant | vents mon ànima llancí: ~vui sols tinc penes, i les meues
773 CanAm | ton amor tinc set. ~Més lo vull a trossos fet, ~com mes
774 Cant | les portes del meu cor, ~vullc rebre al que ompli ja tots
775 Cant | tempesta: ~ caiga quan vullga el raig. ~ ~ ~
|