CANÇONETA AMOROSA
 

Per què em miren tos ulls blaus,
si no em vols, dolça xiqueta?
Si em negues del cor les claus,
per què em miren tos ulls blaus?
Ja que en mon amor no et plaus,
deixa’m tu l’ànima quieta.
Per què em miren tos ulls blaus,
si no em vols, dolça xiqueta?

Quan te mire embadalit,
què em diu ton joiós mig riure?
Per què batega mon pit
quan te mire embadalit?
Si amor per mi no has sentit,
no m’enganyes, deixa’m viure.
Quan te mire embadalit,
què em diu ton joiós mig riure?

Quan de ton amor tinc set,
canteret sens aigua em portes...?
Res val eixe canteret
quan de ton amor tinc set.
Més lo vull a trossos fet,
com mes esperances mortes.
Quan de ton amor tinc set,
cànter sense aigua no em portes.

Mes ai!, no, no m’atengau,
ulls de cel, llavis de rosa.
Ja que he de ser vostre esclau,
llavis i ulls, no m’atengau.
Vostre dolç mentir me plau,
si no em doneu altra cosa.
Mentiu i no m’atengau,
ulls de cel, llavis de rosa.