Poesia

 1 Patria |      que els roures ~volten en les garrigues dels Pirineus
 2 Patria |     davallar dels cingles vers les flairoses planes, ~per l’
 3 Patria |    canviant-ne l’argent pur de les neus, ~l’escalf sant de
 4 Patria |                i en los escuts les creus. ~Jo, que una breu
 5 Patria |  maridatge ~de tres-cents anys les glòries avui sos fills darrers; ~
 6 Patria |        ab mut coratge veem com les gralles negres ~volen pels
 7 Patria |        empresonar ~per a regar les hortes que avui són ta bellea, ~
 8 Patria |     trenar llavors; ~la Fe, ab les verdes palmes del martiri
 9 Patria |       davant sos nobles ~i per les amples places cridà als
10 Patria |      esguards, ~i plany de nou les trobes de sa immortal ferida ~
11 Patria |        aixeca fins al cel blau les branques ~on los aucells
12 Patria |    aucells s’aturen i esclaten les flors blanques, ~                   
13 Patria |                             ab les barres de sang. ~Mai com
14 Patria |      diu l’oració tendra ~i en les desertes ares, cobert lo
15 Mistral|        PUBLICACIÓ DE LO LLIBRE LES ILLES D’OR~  ~     Quan
16 Mistral|     que, ple de càntics, ve de les Illes d’Or, ~ona naixcuda
17 Mistral|      de tramontana, que duu de les arbredes ~los grats perfums
18 Mistral|       perfums i porta l’alé de les neus fredes, ~alba d’un
19 Mistral|       un cel clar, ~nau que ab les blanques veles creua d’un
20 Mistral|      que de la llar antiga sap les dolces rondalles, ~que parla
21 Mistral|     devallen los grans rius de les neus, ~i la cançó en los
22 Mistral|        los llavis, l’espasa en les mans fortes, ~d’Arlés i
23 Mistral|   Arlés i Barcelona trucaren a les portes, ~fundant, de les
24 Mistral|       les portes, ~fundant, de les muntanyes a l’un i altre
25 Mistral|  dretes al cel, ~i així com de les boires el blanc i cendrós
26 Mistral|        ses ruïnes, ~coberta de les tombes dels avis forts i
27 Mistral|       a alegrar lo cor, ~sobre les nostres planes sos esplèndids
28 Mistral| endolça els raïms negres ~i de les nostres nines els dóna als
29 Mistral|      Tíber tornara ~i enmig de les ruïnes, sentat sobre la
30 Mistral|    dels antics temps gloriosos les beneïdes ombres, ~així tu,
31 Mistral|      ple d’esperança, ~cantant les seues gestes, plorant los
32 Mistral|       a tu ~oblidem de la vida les desgràcies amargues ~i del
33 Mistral|        i del gelat desembre en les vetlades llargues ~podem
34 Mistral|      cor ~deprenent de memòria les teues Illes d’Or. ~