Poesia
1 Patria | la dolça llei d’amor. ~1872 ~ ~
2 Mistral| escoltes, és veu d’una germana ~abans que tu naixcuda en lo mateix
3 Mistral| materna ~los vells jorns i s’acaba lo plor del nostre dol. ~
4 Mistral| altre costat, ~de part d’ací un reialme, de part d’allà
5 Mistral| acabe ses fulles una a una, ~aguaite a la finestra i a la llum
6 Patria | Montgó; ~de la que en l’aigua juga, de la que fon per
7 Mistral| bressol, ~ventada d’igual aire, daurada d’igual sol, ~que
8 Mistral| nit ~porta encara en los aires una veu llunyadana, ~que
9 Mistral| els dóna el tint rosat. ~Això sols, oh poeta!, nos queda
10 Patria | plora ~ l’alarb en lo desert. ~Fill sóc
11 Mistral| alé de les neus fredes, ~alba d’un jorn puríssim, estrela
12 Patria | junt a Montjuïc, que s’alça com una immensa prora ~
13 Patria | sortiren quan En Jaume alçà el penó de guerra, ~
14 Mistral| grats perfums i porta l’alé de les neus fredes, ~alba
15 Mistral| que escampa encara, per a alegrar lo cor, ~sobre les nostres
16 Mistral| i que, com tu, somnia l’alegre temps passat. ~ Ah!,
17 Mistral| avança, ~los ulls plens d’alegria, lo pit ple d’esperança, ~
18 Mistral| ací un reialme, de part d’allà un comtat. ~ Ah!, jo
19 Mistral| de la vida les desgràcies amargues ~i del gelat desembre en
20 Mistral| cançons i trobes del teu amorós llibre, ~ocell que, ple
21 Patria | i ab la murta els Amors. ~La Pàtria!... En corts
22 Mistral| oració tendra, bevent en l’ampla taula ~lo vi guardat dels
23 Patria | davant sos nobles ~i per les amples places cridà als estols
24 Mistral| guerra ~que de la nostra anaven a la llunyana terra: ~lo
25 Patria | i els rims de tos poetes anaves, Galatea, ~
26 Patria | glavis ~i ven a l’encant l’ànima sos sentiments per l’or, ~
27 Patria | maridatge ~de tres-cents anys les glòries avui sos fills
28 Mistral| breus temps la testa ~i aprés de nou ses branques munten
29 Patria | Bé prou que n’ensomien d’aquell llarg maridatge ~de tres-cents
30 Patria | i ab Jaume d’Aragó. ~Bé prou que n’ensomien
31 Patria | prec, custodis feels. ~Si l’arbre boscà aixeca fins al cel
32 Mistral| tramontana, que duu de les arbredes ~los grats perfums i porta
33 Mistral| noms, ~poblada d’antics arbres plantats per els vells homs, ~
34 Patria | antics segles, retruny l’ardenta veu ~que en lo Concili als
35 Patria | tendra ~i en les desertes ares, cobert lo front de cendra, ~
36 Patria | or del sol canviant-ne l’argent pur de les neus, ~l’escalf
37 Mistral| espasa en les mans fortes, ~d’Arlés i Barcelona trucaren a les
38 Mistral| pla per pla, on no brota arrel de gent estranya, ~ab nostra
39 Patria | és que enfonsa els arrels. ~Mai com avui que Espanya
40 Patria | meus avis, durs fills de l’aspra serra, ~sortiren quan En
41 Mistral| eterna flama ~i ve la nit i l’aspre vent de llebeig que brama, ~
42 Patria | branques ~on los aucells s’aturen i esclaten les flors blanques, ~
43 Patria | blau les branques ~on los aucells s’aturen i esclaten les
44 Patria | L’Amor!... L’ombra de N’Àusias a tan bell mot aixeca ~lo
45 Mistral| poble, veig que renaix i avança, ~los ulls plens d’alegria,
46 Mistral| parla com tu parles, que balla com tu balles, ~i que, com
47 Mistral| parles, que balla com tu balles, ~i que, com tu, somnia
48 Patria | ab les barres de sang. ~Mai com avui que
49 Patria | palaus i temples gòtics ~basties, i els rius fees, esclaus,
50 Patria | ombra de N’Àusias a tan bell mot aixeca ~lo front del
51 Patria | juga, de la que fon per bella ~dues voltes desposada ab
52 Patria | les hortes que avui són ta bellea, ~i els rims de tos poetes
53 Mistral| antics temps gloriosos les beneïdes ombres, ~així tu, Mistral,
54 Mistral| Quan de llegir acabe, oh benvolgut Felibre!, ~los plants, cançons
55 Patria | pertot fonts d’impuresa on beu lo poble a doll, ~mai com
56 Mistral| resant l’oració tendra, bevent en l’ampla taula ~lo vi
57 Mistral| palaus gòtics i esglésies bizantines ~que el bon record dels
58 Mistral| així com de les boires el blanc i cendrós vel ~sols un breu
59 Mistral| cel, ~i així com de les boires el blanc i cendrós vel ~
60 Mistral| esglésies bizantines ~que el bon record dels pares guarden
61 Patria | Fe i la Pàtria foren tres bones fades ~que els bressols
62 Patria | custodis feels. ~Si l’arbre boscà aixeca fins al cel blau
63 Mistral| aspre vent de llebeig que brama, ~així com mos ensomnis,
64 Mistral| plorant los seus esglais, ~brandant la forta espasa, cantant
65 Mistral| tu naixcuda en lo mateix bressol, ~ventada d’igual aire,
66 Patria | tres bones fades ~que els bressols dels meus pares varen trenar
67 Mistral| més grans roures sols per breus temps la testa ~i aprés
68 Patria | temps, de fresques roses brodat, son mantell verd, ~la coronada
69 Patria | el dubte glaça los cors i brollen ~pertot fonts d’impuresa
70 Mistral| muntanya ~i pla per pla, on no brota arrel de gent estranya, ~
71 Mistral| fills joiosos i alegres, brots de la noble raça ~que a
72 Patria | trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, ~sos
73 Mistral| rius de les neus, ~i la cançó en los llavis, l’espasa
74 Mistral| benvolgut Felibre!, ~los plants, cançons i trobes del teu amorós
75 Patria | roses, al món, trobador, canta ~ la
76 Mistral| com mos ensomnis, lo teu cantar s’enduu. ~ Ah!, ditxosos
77 Mistral| ombres, ~així tu, Mistral, cantes i al ressò de ton plant ~
78 Mistral| morts, diguera avui son càntic dolç, ~i que, per a escoltar-lo,
79 Mistral| llibre, ~ocell que, ple de càntics, ve de les Illes d’Or, ~
80 Patria | planes, ~per l’or del sol canviant-ne l’argent pur de les neus, ~
81 Patria | guaiten com dos gegants, captiva, ~d’un cap Penyagolosa,
82 Patria | com un «lliri entre cards». ~Jovent de Catalunya,
83 Mistral| CARTA A FREDERIC MISTRAL ~AB MOTIU
84 Mistral| naixen dins de la nostra casa ~fills joiosos i alegres,
85 Patria | eixes muntanyes, d’un dels casals que els roures ~volten en
86 Mistral| Illes d’Or, ~ona naixcuda en Casis, que en nostres platges
87 Patria | voltes desposada ab lo Cid de Castella ~ i ab
88 Patria | lais d’amor dels poetes catalans en los llavis ~
89 Patria | entre cards». ~Jovent de Catalunya, nous trobadors, del nostre ~
90 Patria | ares, cobert lo front de cendra, ~ dobla
91 Mistral| de les boires el blanc i cendrós vel ~sols un breu jorn amaga
92 Patria | nàuxer, ~l’espasa als lloms cenyida i per ceptre el trident, ~
93 Patria | dues voltes desposada ab lo Cid de Castella ~
94 Patria | gralles negres ~volen pels cims on feen sols en jorns més
95 Patria | sarraïns. ~I al davallar dels cingles vers les flairoses planes, ~
96 Patria | seny i ab mans fortes; ~per ço el punyal d’En Pere gravà
97 Patria | i en les desertes ares, cobert lo front de cendra, ~
98 Mistral| guarden en ses ruïnes, ~coberta de les tombes dels avis
99 Mistral| reialme, de part d’allà un comtat. ~ Ah!, jo també somnie
100 Patria | l’ardenta veu ~que en lo Concili als Papes, als Reis davant
101 Mistral| mar i el sol: ~la TERRA, conquistada, muntanya per muntanya ~
102 Patria | darrers; ~bé prou que ab mut coratge veem com les gralles negres ~
103 Patria | obira envergonyida ~trencats corona i ceptre, brut son mantell
104 Patria | brodat, son mantell verd, ~la coronada ab pàmpols i fruits que
105 Patria | qui l’olivera planta ~i, coronat de roses, al món, trobador,
106 Patria | avui que el dubte glaça los cors i brollen ~pertot fonts
107 Patria | Amors. ~La Pàtria!... En corts o en lluites, ab sang o
108 Patria | antiga, ~sagrada llar, on crema lo foc de l’avior, ~com
109 Mistral| que ab les blanques veles creua d’un vol la mar; ~quan de
110 Patria | i en los escuts les creus. ~Jo, que una breu estona
111 Patria | i per les amples places cridà als estols dels pobles: ~ «
112 Patria | avior sigau-ne, jo us prec, custodis feels. ~Si l’arbre boscà
113 Patria | el punyal d’En Pere gravà dalt de ses portes: ~ «
114 Patria | les glòries avui sos fills darrers; ~bé prou que ab mut coratge
115 Mistral| ventada d’igual aire, daurada d’igual sol, ~que de la
116 Patria | esglai dels sarraïns. ~I al davallar dels cingles vers les flairoses
117 Patria | contra el dret real, ~bé els defensà València, ab clar seny i
118 Mistral| i a la llum de la lluna ~deixe que vole lliure, somniant,
119 Mistral| exemple a l’esperit i al cor ~deprenent de memòria les teues Illes
120 Mistral| desgràcies amargues ~i del gelat desembre en les vetlades llargues ~
121 Patria | l’alarb en lo desert. ~Fill sóc de la que guaiten
122 Patria | oració tendra ~i en les desertes ares, cobert lo front de
123 Mistral| oblidem de la vida les desgràcies amargues ~i del gelat desembre
124 Patria | fon per bella ~dues voltes desposada ab lo Cid de Castella ~
125 Patria | Honra i temor a Déu!» ~L’Amor!... L’ombra de
126 Mistral| altre dels negres Pirineus ~devallà com devallen los grans rius
127 Mistral| negres Pirineus ~devallà com devallen los grans rius de les neus, ~
128 Mistral| paraula ~dels trobadors dient-nos ses penes o el seu goig. ~
129 Mistral| pols ~dels segles morts, diguera avui son càntic dolç, ~i
130 Mistral| saber que encara naixen dins de la nostra casa ~fills
131 Mistral| cantar s’enduu. ~ Ah!, ditxosos nosaltres, quan escoltant-te
132 Patria | vostre, ~los tres mots per divisa encara ab orgull porte ~
133 Patria | cendra, ~ dobla el cap i el genoll. ~Mai
134 Mistral| acaba lo plor del nostre dol. ~ Encara avui nos queda
135 Mistral| diguera avui son càntic dolç, ~i que, per a escoltar-lo,
136 Patria | la dolça llei d’amor. ~1872 ~ ~
137 Mistral| de la llar antiga sap les dolces rondalles, ~que parla com
138 Mistral| forta espasa, cantant los dolços lais, ~resant l’oració tendra,
139 Patria | impuresa on beu lo poble a doll, ~mai com avui n’és digne
140 Patria | qui fou la dona entre els dols de la vida ~
141 Patria | ferida ~ell, per qui fou la dona entre els dols de la vida ~
142 Mistral| vetlades llargues ~podem donar exemple a l’esperit i al
143 Patria | pàmpols i fruits que la llum dora, ~la que la seda fila, la
144 Patria | sóc de la que guaiten com dos gegants, captiva, ~d’un
145 Patria | terra, los furs contra el dret real, ~bé els defensà València,
146 Mistral| nou ses branques munten dretes al cel, ~i així com de les
147 Patria | sang. ~Mai com avui que el dubte glaça los cors i brollen ~
148 Patria | escalf sant de la pàtria duien al cor mos avis, ~los lais
149 Patria | segles fa, els meus avis, durs fills de l’aspra serra, ~
150 Mistral| fresc de tramontana, que duu de les arbredes ~los grats
151 Patria | FIDES, AMOR ~ ~D’un plec d’eixes muntanyes, d’un dels casals
152 Patria | trobes de sa immortal ferida ~ell, per qui fou la dona entre
153 Patria | soldats d’En Jaume, nét d’ells i germà vostre, ~los tres
154 Mistral| una veu llunyadana, ~que em diu: ~ —
155 Patria | els rius fees, esclaus, empresonar ~per a regar les hortes
156 Patria | ferests glavis ~i ven a l’encant l’ànima sos sentiments per
157 Mistral| els nostres fruits saona, endolça els raïms negres ~i de les
158 Mistral| ensomnis, lo teu cantar s’enduu. ~ Ah!, ditxosos nosaltres,
159 Patria | és que enfonsa els arrels. ~Mai com avui
160 Mistral| al seu Tíber tornara ~i enmig de les ruïnes, sentat sobre
161 Patria | d’Aragó. ~Bé prou que n’ensomien d’aquell llarg maridatge ~
162 Mistral| que brama, ~així com mos ensomnis, lo teu cantar s’enduu. ~
163 Patria | com avui que Espanya obira envergonyida ~trencats corona i ceptre,
164 Mistral| Nos quedes tu! Tu a soles eres la pàtria encara, ~com si
165 Patria | fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, ~
166 Patria | argent pur de les neus, ~l’escalf sant de la pàtria duien
167 Patria | on los aucells s’aturen i esclaten les flors blanques, ~
168 Patria | basties, i els rius fees, esclaus, empresonar ~per a regar
169 Mistral| ditxosos nosaltres, quan escoltant-te a tu ~oblidem de la vida
170 Mistral| càntic dolç, ~i que, per a escoltar-lo, ixqueren dels escombres ~
171 Mistral| Esta que escoltes, és veu d’una germana ~abans
172 Mistral| escoltar-lo, ixqueren dels escombres ~dels antics temps gloriosos
173 Patria | i en los escuts les creus. ~Jo, que una
174 Patria | guerra, ~ esglai dels sarraïns. ~I al davallar
175 Mistral| gestes, plorant los seus esglais, ~brandant la forta espasa,
176 Mistral| ornada ab palaus gòtics i esglésies bizantines ~que el bon record
177 Patria | marbre, fixant los trists esguards, ~i plany de nou les trobes
178 Patria | Mai com avui que l’Odi esmola els ferests glavis ~i ven
179 Patria | arrels. ~Mai com avui que Espanya obira envergonyida ~trencats
180 Patria | llurs nius los esparvers. ~Llavors tu, oh Barcelona,
181 Mistral| d’alegria, lo pit ple d’esperança, ~cantant les seues gestes,
182 Mistral| sobre les nostres planes sos esplèndids raigs d’or, ~els nostres
183 Patria | amples places cridà als estols dels pobles: ~ «
184 Patria | creus. ~Jo, que una breu estona vinc a seure a esta antiga, ~
185 Mistral| on no brota arrel de gent estranya, ~ab nostra sang regada,
186 Patria | veu valenta, ~contra els estranys la terra, los furs contra
187 Mistral| alba d’un jorn puríssim, estrela d’un cel clar, ~nau que
188 Patria | ab los que serva llorers eterns la història, ~
189 Mistral| vetlades llargues ~podem donar exemple a l’esperit i al cor ~deprenent
190 Patria | Pirineus veïns, ~sis segles fa, els meus avis, durs fills
191 Patria | Pàtria foren tres bones fades ~que els bressols dels meus
192 Patria | ceptre, brut son mantell de fang, ~sos fills en lluita infame,
193 Patria | sigau-ne, jo us prec, custodis feels. ~Si l’arbre boscà aixeca
194 Patria | negres ~volen pels cims on feen sols en jorns més alegres ~
195 Patria | gòtics ~basties, i els rius fees, esclaus, empresonar ~per
196 Mistral| llegir acabe, oh benvolgut Felibre!, ~los plants, cançons i
197 Patria | avui que l’Odi esmola els ferests glavis ~i ven a l’encant
198 Patria | les trobes de sa immortal ferida ~ell, per qui fou la dona
199 Patria | PATRIA, FIDES, AMOR ~ ~D’un plec d’eixes
200 Patria | llum dora, ~la que la seda fila, la que remembra i plora ~
201 Mistral| una a una, ~aguaite a la finestra i a la llum de la lluna ~
202 Patria | Si l’arbre boscà aixeca fins al cel blau les branques ~
203 Patria | front del llit de marbre, fixant los trists esguards, ~i
204 Patria | davallar dels cingles vers les flairoses planes, ~per l’or del sol
205 Mistral| ponent amaga lo sol l’eterna flama ~i ve la nit i l’aspre vent
206 Patria | s’aturen i esclaten les flors blanques, ~
207 Patria | sagrada llar, on crema lo foc de l’avior, ~com els soldats
208 Patria | l’aigua juga, de la que fon per bella ~dues voltes desposada
209 Patria | los cors i brollen ~pertot fonts d’impuresa on beu lo poble
210 Patria | Amor, la Fe i la Pàtria foren tres bones fades ~que els
211 Mistral| seus esglais, ~brandant la forta espasa, cantant los dolços
212 Mistral| de les tombes dels avis forts i sants: ~la MAR que entre
213 Patria | immortal ferida ~ell, per qui fou la dona entre els dols de
214 Patria | La Fe!... De l’humil frare mestre Vicent encara, ~ressò
215 Mistral| CARTA A FREDERIC MISTRAL ~AB MOTIU DE LA
216 Mistral| porta l’alé de les neus fredes, ~alba d’un jorn puríssim,
217 Mistral| nostres platges mor, ~vent fresc de tramontana, que duu de
218 Patria | sol escampa ~tot temps, de fresques roses brodat, son mantell
219 Mistral| quan de llegir acabe ses fulles una a una, ~aguaite a la
220 Mistral| trucaren a les portes, ~fundant, de les muntanyes a l’un
221 Patria | els estranys la terra, los furs contra el dret real, ~bé
222 Patria | rims de tos poetes anaves, Galatea, ~ cantant
223 Mistral| alegres ~la llum, com a ses galtes els dóna el tint rosat. ~
224 Patria | els roures ~volten en les garrigues dels Pirineus veïns, ~sis
225 Patria | de la que guaiten com dos gegants, captiva, ~d’un cap Penyagolosa,
226 Mistral| desgràcies amargues ~i del gelat desembre en les vetlades
227 Patria | dobla el cap i el genoll. ~Mai com avui que l’Odi
228 Mistral| pla, on no brota arrel de gent estranya, ~ab nostra sang
229 Mistral| guardat dels pares, i ab la gentil paraula ~dels trobadors
230 Patria | d’En Jaume, nét d’ells i germà vostre, ~los tres mots per
231 Mistral| que escoltes, és veu d’una germana ~abans que tu naixcuda en
232 Mistral| esperança, ~cantant les seues gestes, plorant los seus esglais, ~
233 Patria | Mai com avui que el dubte glaça los cors i brollen ~pertot
234 Patria | l’Odi esmola els ferests glavis ~i ven a l’encant l’ànima
235 Patria | palmes del martiri i la glòria; ~La Pàtria, ab los que
236 Patria | de tres-cents anys les glòries avui sos fills darrers; ~
237 Mistral| escombres ~dels antics temps gloriosos les beneïdes ombres, ~així
238 Mistral| dient-nos ses penes o el seu goig. ~ I passa tot com passa
239 Patria | com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ~
240 Patria | mut coratge veem com les gralles negres ~volen pels cims
241 Mistral| el somnie i com a tu m’és grat ~saber que encara naixen
242 Mistral| duu de les arbredes ~los grats perfums i porta l’alé de
243 Patria | per ço el punyal d’En Pere gravà dalt de ses portes: ~ «
244 Mistral| que, així com la tempesta ~gronxa dels més grans roures sols
245 Patria | desert. ~Fill sóc de la que guaiten com dos gegants, captiva, ~
246 Mistral| ones mogudes dels llevants ~guarda lo solc encara dels grans
247 Mistral| en l’ampla taula ~lo vi guardat dels pares, i ab la gentil
248 Mistral| el bon record dels pares guarden en ses ruïnes, ~coberta
249 Mistral| vorem també com tornen de l’heredat materna ~los vells jorns
250 Mistral| veig davant. ~ No els hèroes, tot lo poble, veig que
251 Mistral| l’oblidada història los homes veig davant. ~ No els
252 Mistral| arbres plantats per els vells homs, ~ornada ab palaus gòtics
253 Patria | pobles: ~ «Honra i temor a Déu!» ~L’Amor!...
254 Patria | empresonar ~per a regar les hortes que avui són ta bellea, ~
255 Patria | lleal.» ~La Fe!... De l’humil frare mestre Vicent encara, ~
256 Patria | Montjuïc, que s’alça com una immensa prora ~
257 Patria | de nou les trobes de sa immortal ferida ~ell, per qui fou
258 Patria | brollen ~pertot fonts d’impuresa on beu lo poble a doll, ~
259 Patria | fang, ~sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i
260 Mistral| que, per a escoltar-lo, ixqueren dels escombres ~dels antics
261 Patria | i Amor. ~Fill sóc de la joiosa vila que al sol escampa ~
262 Mistral| de la nostra casa ~fills joiosos i alegres, brots de la noble
263 Patria | un «lliri entre cards». ~Jovent de Catalunya, nous trobadors,
264 Patria | Montgó; ~de la que en l’aigua juga, de la que fon per bella ~
265 Patria | del mar blau a la vora, ~junt a Montjuïc, que s’alça com
266 Patria | que n’ensomien d’aquell llarg maridatge ~de tres-cents
267 Mistral| desembre en les vetlades llargues ~podem donar exemple a l’
268 Patria | Dues voltes lleal.» ~La Fe!... De l’humil
269 Mistral| la nit i l’aspre vent de llebeig que brama, ~així com mos
270 Patria | la dolça llei d’amor. ~1872 ~ ~
271 Mistral| entre ses ones mogudes dels llevants ~guarda lo solc encara dels
272 Patria | com un «lliri entre cards». ~Jovent de
273 Patria | mot aixeca ~lo front del llit de marbre, fixant los trists
274 Mistral| la lluna ~deixe que vole lliure, somniant, mon esperit, ~
275 Patria | i nàuxer, ~l’espasa als lloms cenyida i per ceptre el
276 Patria | Pàtria, ab los que serva llorers eterns la història, ~
277 Patria | mantell de fang, ~sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada
278 Patria | Pàtria!... En corts o en lluites, ab sang o ab veu valenta, ~
279 Mistral| finestra i a la llum de la lluna ~deixe que vole lliure,
280 Mistral| encara en los aires una veu llunyadana, ~que em diu: ~ —
281 Mistral| de la nostra anaven a la llunyana terra: ~lo SOL, que escampa
282 Patria | alegres ~ llurs nius los esparvers. ~Llavors
283 Mistral| també el somnie i com a tu m’és grat ~saber que encara
284 Patria | aixeca ~lo front del llit de marbre, fixant los trists esguards, ~
285 Patria | ensomien d’aquell llarg maridatge ~de tres-cents anys les
286 Patria | ab les verdes palmes del martiri i la glòria; ~La Pàtria,
287 Mistral| abans que tu naixcuda en lo mateix bressol, ~ventada d’igual
288 Mistral| com tornen de l’heredat materna ~los vells jorns i s’acaba
289 Mistral| esperit i al cor ~deprenent de memòria les teues Illes d’Or. ~
290 Patria | lluita infame, i es veu menyspreada i sola, ~mai com avui n’
291 Patria | Fe!... De l’humil frare mestre Vicent encara, ~ressò dels
292 Mistral| la MAR que entre ses ones mogudes dels llevants ~guarda lo
293 Mistral| que vole lliure, somniant, mon esperit, ~i sembla que el
294 Patria | i, coronat de roses, al món, trobador, canta ~
295 Patria | Penyagolosa, de l’altre cap Montgó; ~de la que en l’aigua juga,
296 Patria | blau a la vora, ~junt a Montjuïc, que s’alça com una immensa
297 Mistral| que en nostres platges mor, ~vent fresc de tramontana,
298 Mistral| sobre la pols ~dels segles morts, diguera avui son càntic
299 Patria | ombra de N’Àusias a tan bell mot aixeca ~lo front del llit
300 Mistral| CARTA A FREDERIC MISTRAL ~AB MOTIU DE LA PUBLICACIÓ DE LO LLIBRE
301 Patria | germà vostre, ~los tres mots per divisa encara ab orgull
302 Mistral| aprés de nou ses branques munten dretes al cel, ~i així com
303 Patria | i ab la murta els Amors. ~La Pàtria!...
304 Patria | darrers; ~bé prou que ab mut coratge veem com les gralles
305 Mistral| és grat ~saber que encara naixen dins de la nostra casa ~
306 Mistral| estrela d’un cel clar, ~nau que ab les blanques veles
307 Patria | Barcelona, a un temps soldat i nàuxer, ~l’espasa als lloms cenyida
308 Patria | prora ~ navegant vers l’Orient. ~I llavors
309 Patria | els soldats d’En Jaume, nét d’ells i germà vostre, ~
310 Mistral| negres ~i de les nostres nines els dóna als ulls alegres ~
311 Patria | llurs nius los esparvers. ~Llavors
312 Mistral| joiosos i alegres, brots de la noble raça ~que a l’un costat
313 Patria | Papes, als Reis davant sos nobles ~i per les amples places
314 Mistral| regada, plena dels nostres noms, ~poblada d’antics arbres
315 Mistral| enduu. ~ Ah!, ditxosos nosaltres, quan escoltant-te a tu ~
316 Patria | Jovent de Catalunya, nous trobadors, del nostre ~sagrat
317 Mistral| tot com passa la llum del núvol roig ~quan en ponent amaga
318 Patria | Mai com avui que Espanya obira envergonyida ~trencats corona
319 Mistral| ressò de ton plant ~de l’oblidada història los homes veig
320 Mistral| quan escoltant-te a tu ~oblidem de la vida les desgràcies
321 Mistral| del teu amorós llibre, ~ocell que, ple de càntics, ve
322 Patria | genoll. ~Mai com avui que l’Odi esmola els ferests glavis ~
323 Patria | com avui n’és digne qui l’olivera planta ~i, coronat de roses,
324 Patria | temor a Déu!» ~L’Amor!... L’ombra de N’Àusias a tan bell mot
325 Mistral| temps gloriosos les beneïdes ombres, ~així tu, Mistral, cantes
326 Mistral| ve de les Illes d’Or, ~ona naixcuda en Casis, que en
327 Mistral| sants: ~la MAR que entre ses ones mogudes dels llevants ~guarda
328 Patria | mots per divisa encara ab orgull porte ~
329 Patria | navegant vers l’Orient. ~I llavors tu, oh València,
330 Mistral| plantats per els vells homs, ~ornada ab palaus gòtics i esglésies
331 Patria | llavors; ~la Fe, ab les verdes palmes del martiri i la glòria; ~
332 Patria | mantell verd, ~la coronada ab pàmpols i fruits que la llum dora, ~
333 Patria | veu ~que en lo Concili als Papes, als Reis davant sos nobles ~
334 Mistral| dels pares, i ab la gentil paraula ~dels trobadors dient-nos
335 Mistral| les dolces rondalles, ~que parla com tu parles, que balla
336 Mistral| rondalles, ~que parla com tu parles, que balla com tu balles, ~
337 Patria | PATRIA, FIDES, AMOR ~ ~D’un plec
338 Patria | les gralles negres ~volen pels cims on feen sols en jorns
339 Mistral| trobadors dient-nos ses penes o el seu goig. ~ I passa
340 Patria | sortiren quan En Jaume alçà el penó de guerra, ~
341 Patria | gegants, captiva, ~d’un cap Penyagolosa, de l’altre cap Montgó; ~
342 Patria | per ço el punyal d’En Pere gravà dalt de ses portes: ~ «
343 Mistral| les arbredes ~los grats perfums i porta l’alé de les neus
344 Patria | glaça los cors i brollen ~pertot fonts d’impuresa on beu
345 Mistral| ulls plens d’alegria, lo pit ple d’esperança, ~cantant
346 Patria | nobles ~i per les amples places cridà als estols dels pobles: ~ «
347 Mistral| cantes i al ressò de ton plant ~de l’oblidada història
348 Patria | n’és digne qui l’olivera planta ~i, coronat de roses, al
349 Mistral| poblada d’antics arbres plantats per els vells homs, ~ornada
350 Mistral| benvolgut Felibre!, ~los plants, cançons i trobes del teu
351 Patria | los trists esguards, ~i plany de nou les trobes de sa
352 Mistral| en Casis, que en nostres platges mor, ~vent fresc de tramontana,
353 Patria | PATRIA, FIDES, AMOR ~ ~D’un plec d’eixes muntanyes, d’un
354 Mistral| ab nostra sang regada, plena dels nostres noms, ~poblada
355 Mistral| renaix i avança, ~los ulls plens d’alegria, lo pit ple d’
356 Mistral| vells jorns i s’acaba lo plor del nostre dol. ~ Encara
357 Patria | fila, la que remembra i plora ~ l’alarb
358 Mistral| cantant les seues gestes, plorant los seus esglais, ~brandant
359 Mistral| plena dels nostres noms, ~poblada d’antics arbres plantats
360 Patria | places cridà als estols dels pobles: ~ «Honra
361 Mistral| en les vetlades llargues ~podem donar exemple a l’esperit
362 Mistral| tint rosat. ~Això sols, oh poeta!, nos queda del passat? ~
363 Mistral| ruïnes, sentat sobre la pols ~dels segles morts, diguera
364 Mistral| del núvol roig ~quan en ponent amaga lo sol l’eterna flama ~
365 Patria | divisa encara ab orgull porte ~ de
366 Patria | sagrat avior sigau-ne, jo us prec, custodis feels. ~Si l’arbre
367 Patria | cantant prop de la mar. ~L’Amor, la Fe
368 Patria | que s’alça com una immensa prora ~ navegant
369 Mistral| MISTRAL ~AB MOTIU DE LA PUBLICACIÓ DE LO LLIBRE LES ILLES D’
370 Patria | mans fortes; ~per ço el punyal d’En Pere gravà dalt de
371 Patria | sol canviant-ne l’argent pur de les neus, ~l’escalf sant
372 Mistral| fredes, ~alba d’un jorn puríssim, estrela d’un cel clar, ~
373 Mistral| queda del passat? ~ Nos quedes tu! Tu a soles eres la pàtria
374 Mistral| alegres, brots de la noble raça ~que a l’un costat i a l’
375 Mistral| nostres planes sos esplèndids raigs d’or, ~els nostres fruits
376 Mistral| fruits saona, endolça els raïms negres ~i de les nostres
377 Patria | los furs contra el dret real, ~bé els defensà València,
378 Mistral| esglésies bizantines ~que el bon record dels pares guarden en ses
379 Mistral| estranya, ~ab nostra sang regada, plena dels nostres noms, ~
380 Patria | esclaus, empresonar ~per a regar les hortes que avui són
381 Mistral| costat, ~de part d’ací un reialme, de part d’allà un comtat. ~
382 Patria | lo Concili als Papes, als Reis davant sos nobles ~i per
383 Patria | que la seda fila, la que remembra i plora ~
384 Mistral| i sembla que el silenci remorós de la nit ~porta encara
385 Mistral| tot lo poble, veig que renaix i avança, ~los ulls plens
386 Mistral| cantant los dolços lais, ~resant l’oració tendra, bevent
387 Patria | ressò dels antics segles, retruny l’ardenta veu ~que en lo
388 Patria | avui són ta bellea, ~i els rims de tos poetes anaves, Galatea, ~
389 Mistral| passa la llum del núvol roig ~quan en ponent amaga lo
390 Mistral| encara, ~com si Virgili a Roma o al seu Tíber tornara ~
391 Mistral| llar antiga sap les dolces rondalles, ~que parla com tu parles,
392 Mistral| galtes els dóna el tint rosat. ~Això sols, oh poeta!,
393 Patria | plany de nou les trobes de sa immortal ferida ~ell, per
394 Mistral| somnie i com a tu m’és grat ~saber que encara naixen dins de
395 Patria | a seure a esta antiga, ~sagrada llar, on crema lo foc de
396 Patria | nous trobadors, del nostre ~sagrat avior sigau-ne, jo us prec,
397 Patria | pur de les neus, ~l’escalf sant de la pàtria duien al cor
398 Mistral| tombes dels avis forts i sants: ~la MAR que entre ses ones
399 Mistral| or, ~els nostres fruits saona, endolça els raïms negres ~
400 Mistral| que de la llar antiga sap les dolces rondalles, ~que
401 Patria | esglai dels sarraïns. ~I al davallar dels cingles
402 Patria | la llum dora, ~la que la seda fila, la que remembra i
403 Mistral| somniant, mon esperit, ~i sembla que el silenci remorós de
404 Mistral| i enmig de les ruïnes, sentat sobre la pols ~dels segles
405 Patria | ven a l’encant l’ànima sos sentiments per l’or, ~mai com avui
406 Patria | defensà València, ab clar seny i ab mans fortes; ~per ço
407 Patria | avis, durs fills de l’aspra serra, ~sortiren quan En Jaume
408 Patria | La Pàtria, ab los que serva llorers eterns la història, ~
409 Mistral| esperança, ~cantant les seues gestes, plorant los seus
410 Patria | que una breu estona vinc a seure a esta antiga, ~sagrada
411 Mistral| seues gestes, plorant los seus esglais, ~brandant la forta
412 Patria | del nostre ~sagrat avior sigau-ne, jo us prec, custodis feels. ~
413 Mistral| esperit, ~i sembla que el silenci remorós de la nit ~porta
414 Patria | garrigues dels Pirineus veïns, ~sis segles fa, els meus avis,
415 Patria | i es veu menyspreada i sola, ~mai com avui n’és digne
416 Mistral| dels llevants ~guarda lo solc encara dels grans vaixells
417 Patria | oh Barcelona, a un temps soldat i nàuxer, ~l’espasa als
418 Patria | foc de l’avior, ~com els soldats d’En Jaume, nét d’ells i
419 Mistral| Nos quedes tu! Tu a soles eres la pàtria encara, ~
420 Mistral| balles, ~i que, com tu, somnia l’alegre temps passat. ~
421 Mistral| deixe que vole lliure, somniant, mon esperit, ~i sembla
422 Patria | regar les hortes que avui són ta bellea, ~i els rims de
423 Patria | fills de l’aspra serra, ~sortiren quan En Jaume alçà el penó
424 Patria | les hortes que avui són ta bellea, ~i els rims de tos
425 Patria | L’ombra de N’Àusias a tan bell mot aixeca ~lo front
426 Mistral| tendra, bevent en l’ampla taula ~lo vi guardat dels pares,
427 Patria | Honra i temor a Déu!» ~L’Amor!... L’ombra
428 Mistral| somnie que, així com la tempesta ~gronxa dels més grans roures
429 Patria | tu, oh València, palaus i temples gòtics ~basties, i els rius
430 Mistral| sols per breus temps la testa ~i aprés de nou ses branques
431 Mistral| deprenent de memòria les teues Illes d’Or. ~
432 Mistral| Virgili a Roma o al seu Tíber tornara ~i enmig de les
433 Mistral| a ses galtes els dóna el tint rosat. ~Això sols, oh poeta!,
434 Mistral| ruïnes, ~coberta de les tombes dels avis forts i sants: ~
435 Mistral| Mistral, cantes i al ressò de ton plant ~de l’oblidada història
436 Mistral| Virgili a Roma o al seu Tíber tornara ~i enmig de les ruïnes,
437 Mistral| eterna, ~vorem també com tornen de l’heredat materna ~los
438 Mistral| platges mor, ~vent fresc de tramontana, que duu de les arbredes ~
439 Patria | és digne qui el gonfanó tremola ~ ab
440 Patria | bressols dels meus pares varen trenar llavors; ~la Fe, ab les
441 Patria | Espanya obira envergonyida ~trencats corona i ceptre, brut son
442 Patria | aquell llarg maridatge ~de tres-cents anys les glòries avui sos
443 Patria | cenyida i per ceptre el trident, ~per tos vaixells vetlaves
444 Patria | llit de marbre, fixant los trists esguards, ~i plany de nou
445 Patria | coronat de roses, al món, trobador, canta ~
446 Mistral| fortes, ~d’Arlés i Barcelona trucaren a les portes, ~fundant,
447 Patria | sagrat avior sigau-ne, jo us prec, custodis feels. ~Si
448 Patria | lluites, ab sang o ab veu valenta, ~contra els estranys la
449 Patria | bressols dels meus pares varen trenar llavors; ~la Fe,
450 Patria | prou que ab mut coratge veem com les gralles negres ~
451 Patria | garrigues dels Pirineus veïns, ~sis segles fa, els meus
452 Mistral| boires el blanc i cendrós vel ~sols un breu jorn amaga
453 Mistral| nau que ab les blanques veles creua d’un vol la mar; ~
454 Patria | esmola els ferests glavis ~i ven a l’encant l’ànima sos sentiments
455 Mistral| naixcuda en lo mateix bressol, ~ventada d’igual aire, daurada d’
456 Patria | roses brodat, son mantell verd, ~la coronada ab pàmpols
457 Patria | llavors; ~la Fe, ab les verdes palmes del martiri i la
458 Mistral| del gelat desembre en les vetlades llargues ~podem donar exemple
459 Patria | trident, ~per tos vaixells vetlaves del mar blau a la vora, ~
460 Mistral| bevent en l’ampla taula ~lo vi guardat dels pares, i ab
461 Patria | De l’humil frare mestre Vicent encara, ~ressò dels antics
462 Patria | Fill sóc de la joiosa vila que al sol escampa ~tot
463 Patria | Jo, que una breu estona vinc a seure a esta antiga, ~
464 Mistral| la pàtria encara, ~com si Virgili a Roma o al seu Tíber tornara ~
465 Mistral| blanques veles creua d’un vol la mar; ~quan de llegir
466 Mistral| llum de la lluna ~deixe que vole lliure, somniant, mon esperit, ~
467 Patria | com les gralles negres ~volen pels cims on feen sols en
468 Patria | dels casals que els roures ~volten en les garrigues dels Pirineus
469 Patria | vetlaves del mar blau a la vora, ~junt a Montjuïc, que s’
470 Mistral| del sol la llum eterna, ~vorem també com tornen de l’heredat
471 Patria | Jaume, nét d’ells i germà vostre, ~los tres mots per divisa
|