Poesia
1 Fil | que anem de mal en pitjor ~i que ja arriba a fer por ~
2 Fil | vení’ ~de misèria, dols i bulla, ~ posa-li fil
3 Fil | quan eren robos aquí ~i ho seran allà on se vulla, ~
4 Fil | filó ~de trumfà’, gastà’ i lluí’ ~per certa gent de
5 Fil | fa Sanctus tant com pot ~i, sent jove i volent lluí’, ~
6 Fil | tant com pot ~i, sent jove i volent lluí’, ~du cadena
7 Fil | volent lluí’, ~du cadena i cucurulla, ~ posa-li
8 Fil | pe’l seu fi ~tot se perd i tot s’esbulla, ~ posa-li
9 Fil | que anem de mal en pitjor ~i que ja arriba a fer por ~
10 Fil | vení’ ~de misèria, dols i bulla, ~ posa-li fil
11 Pau | esquinçall d’una bandera, ~i en les primeres ombres s’
12 Pau | timbal; la nit s’acosta, ~i, en lo fons de la vall,
13 Pau | lo fons de la vall, erm i trist resta ~lo solitari
14 Pau | bronze d’un canó reflecta, ~i, ensems que trista sa claror
15 Pau | fulles de llorer adornen, ~i en sos ulls, abrusats pel
16 Pau | endola, ~los corbs aguaiten, i la tomba espera. ~Ni una
17 Pau | lo corb, que pren volada i xiscla, ~ho sap quan, ran
18 Pau | terra, al camp s’acosta, ~i, son bec esmolant, escull
19 Pau | del cimbrejant llorer, i les arrenca. ~Cap a la morta
20 Pau | No és morta!», crida, i a l’espai se’n torna. ~No
21 Pau | torni la suor de l’agonia ~i lo fred de la mort si a
22 Pau | fills ab delirant mirada ~i els crides ab ton clam?
23 Pau | mils cors de mares ~surten i cerquen l’eternal justícia? ~
24 Pau | lo món recobra, ~què són i què t’han dit que tes mirades ~
25 Pau | lo goig enceses? ~Què són i què t’han dit? Per què murmures ~
26 Pau | la Pau. Fóra més trista ~i més esglaiadora la tempesta ~
27 Pau | recobrar-la un jorn. Calla i espera. ~Quan no es pinti
28 Pau | planures ~les bales soterrades i los ossos ~dels braus soldats,
29 Pau | l’odi en tots los cors, i olvidi ~ton poble, treballant,
30 Pau | de Guerra, ~parla de Pau, i la crudel vergonya ~potser
31 Pau | de Pau quan, prepotenta i lliure, ~de genolls en la
32 Pau | pugues cridà’ a la Llibertat, i dir-li ~que és digna d’ella
33 Pau | nissaga heroica. ~Parla d’amor i de pietat quan degui ~càurer
34 Pau | càurer lo ferro que castiga i cura; ~quan lo perdó de
35 Pau | duen ~morts destrossats, i a l’horitzó s’obiren ~clavades
36 Pau | fills; de glòria, ~lo món i el cel, embadalits mirant-ho. ~
37 Pau | Parla de Pau llavors, i, qui amenaci, ~o temi, o
38 Pau | florida via ~que lo Progrés i Llibertat segueixin; ~qui
39 Pau | siga ~com sacríleg damnat, i mai més senti ~la Pau, la
40 Pastor| LO PASTOR I ELS GAFARRONS ~ ~
41 Pastor| I ~Lo pastor té malaltó ~un
42 Pastor| deixant-lo en son bressolet, ~i a pastorar va ab neguit, ~
43 Pastor| vol agafà’ un gafarró ~i donar-lo a l’infantó ~quan
44 Pastor| una gàbia li va fent, ~i envesca un roure, creient ~
45 Pastor| volar al punt l’aucell, ~i al punt s’hi trobà caçat; ~
46 Pastor| ja no va poder fugir ~i es posà a cridà’ i delir ~
47 Pastor| fugir ~i es posà a cridà’ i delir ~que donava compassió. ~
48 Pastor| l’estimava ab amor pur ~i, volant dret aon era ell, ~
49 Pastor| que el gafarró fou pres, ~i d’un mas sobre el pedrís ~
50 Pastor| sobre el pedrís ~malaltet i enyoradís ~dins sa gàbia
51 Pastor| gafarró vell, ~aigua al bec i grans li du, ~que també
52 Pastor| també és pare un aucell, ~i el voldria veure ab ell ~
53 Pastor| veure ab ell ~lliure aprop i al bosc segú’. ~Al mateix
54 Pastor| una mare està gronxant, ~i el pastor, ple el cor de
55 Pastor| cor de dol, ~veu plorant i ab desconsol ~que el seu
56 Pastor| el seu fill està finant. ~I mentre el nin va morint, ~
57 Pastor| panteixant se mor l’aucell, ~i el pastor ho veu sufrint, ~
58 Pastor| també el gafarró vell. ~I una tarde, cap al tard, ~
59 Pastor| gafarró vell, ~panteixant i condolgut, ~plorava, ab
60 Pastor| la Mort s’havia endut. ~I com que aucell i pastor ~
61 Pastor| endut. ~I com que aucell i pastor ~eren dos pares amants, ~
62 Pastor| viu dolor, ~l’un ab plor i l’altre ab cants, ~sense
|