Poesia
1 Fil | A L’AGULLA ~ ~An aquell que et vulga di’ ~que anem de
2 Fil | aquell que et vulga di’ ~que anem de mal en pitjor ~i
3 Fil | anem de mal en pitjor ~i que ja arriba a fer por ~lo
4 Fil | arriba a fer por ~lo trasbals que es veu vení’ ~de misèria,
5 Fil | posa-l’hi. ~Al que et digui, amic o veí, ~per
6 Fil | posa-l’hi. ~An al que és espatutxí ~per dir que
7 Fil | que és espatutxí ~per dir que la religió, ~més que un
8 Fil | dir que la religió, ~més que un fre, sol se’ un filó ~
9 Fil | posa-l’hi. ~Al que et diga per quin fi ~la
10 Fil | posa-l’hi. ~Al que et diga per què el sí ~una
11 Fil | sent amiga d’un cosí, ~que sovint hi va a fer bulla, ~
12 Fil | posa-l’hi. ~Al que et diga que bon fi ~no pot
13 Fil | posa-l’hi. ~Al que et diga que bon fi ~no pot portar lo
14 Fil | no pot portar lo devot ~que fa Sanctus tant com pot ~
15 Fil | posa-l’hi. ~Al que et diga que el tragí ~de
16 Fil | posa-l’hi. ~Al que et diga que el tragí ~de tants polítics
17 Fil | sols ho fan, ~mentre es veu que pe’l seu fi ~tot se perd
18 Fil | posa-l’hi. ~Creu-me: an al que et vinga a di’ ~que anem
19 Fil | an al que et vinga a di’ ~que anem de mal en pitjor ~i
20 Fil | anem de mal en pitjor ~i que ja arriba a fer por ~lo
21 Fil | arriba a fer por ~lo trasbals que es veu vení’ ~de misèria,
22 Pau | embolcalla ~lo regiment que surt de la planura. ~Mostrant
23 Pau | canó reflecta, ~i, ensems que trista sa claror escampa, ~
24 Pau | volguda, ~la morta és ara, que la nit endola, ~los corbs
25 Pau | ampla plana ~ni un fill que plori per la mare morta, ~
26 Pau | de guerra ~per la madona que an el món un dia ~feia estremir
27 Pau | alçava. ~A on van los fills que agonejant la deixen? ~A
28 Pau | deixen? ~A on va l’ensenya que lo vent fa moure? ~A on
29 Pau | moure? ~A on van les armes que argentades lluen ~il·luminades
30 Pau | Pàtria? ~Potser lo corb, que pren volada i xiscla, ~ho
31 Pau | ulls, deixen sos llavis ~que passi novament l’alè de
32 Pau | ulls... Ai, trista Pàtria! ~Que et torni la suor de l’agonia ~
33 Pau | clam? Olvides, trista, ~que ha de confondrer de ton
34 Pau | queixa ~ab fondos crits que de mils cors de mares ~surten
35 Pau | Escoltes? Eixa veu, eix himne ~que lluny ressona, la remor
36 Pau | palmes, ~la brillant claredat que el cel reflecta, ~la llum
37 Pau | reflecta, ~la llum de ditxa que lo món recobra, ~què són
38 Pau | què són i què t’han dit que tes mirades ~com ans relluen
39 Pau | Per què murmures ~un nom que tota et fa estremir de goja? ~
40 Pau | estremir de goja? ~No digues que és la Pau. Fóra més trista ~
41 Pau | les alzines. ~No digues que és la Pau ni l’esperança ~
42 Pau | ossos ~dels braus soldats, que per a sempre jauen; ~quan
43 Pau | la Llibertat, i dir-li ~que és digna d’ella ta nissaga
44 Pau | quan degui ~càurer lo ferro que castiga i cura; ~quan lo
45 Pau | crua guerra ~per lo vençut que desitjà enfonsar-te ~sots
46 Pau | merlets les nues astes ~que enarbolaren les banderes
47 Pau | Trenca-les ab esforç, fins que no resti ~ni memòria tan
48 Pau | los aires ~la veu del Geni que lliberta als pobles; ~de
49 Pau | dubti, en la florida via ~que lo Progrés i Llibertat segueixin; ~
50 Pastor| és un nin, un infantó ~que ell l’estima ab la passió ~
51 Pastor| pastorar va ab neguit, ~que, si és mort son fill petit, ~
52 Pastor| envesca un roure, creient ~que aixís té l’aucell segur. ~
53 Pastor| es posà a cridà’ i delir ~que donava compassió. ~Lo pobre
54 Pastor| prengué al fill de son amor, ~que va despedí’, ab dolor, ~
55 Pastor| passat cinc jorns o sis ~des que el gafarró fou pres, ~i
56 Pastor| aigua al bec i grans li du, ~que també és pare un aucell, ~
57 Pastor| plorant i ab desconsol ~que el seu fill està finant. ~
58 Pastor| va voler un trist atzar ~que, del mas en una part, ~lo
59 Pastor| al gafarronet novell ~que la Mort s’havia endut. ~
60 Pastor| Mort s’havia endut. ~I com que aucell i pastor ~eren dos
61 Pastor| sense véurer lo perill ~que els duia el blasfemar seu, ~
|