Poesia

 1 Fil   |        que ja arriba a fer por ~lo trasbals que es veu vení’ ~
 2 Fil   |       que bon fi ~no pot portar lo devot ~que fa Sanctus tant
 3 Fil   |        que ja arriba a fer por ~lo trasbals que es veu vení’ ~
 4 Pau   |                      LA PAU ~  ~Lo darrer glop de fum lo vent
 5 Pau   |           Lo darrer glop de fum lo vent s’emporta; ~penja en
 6 Pau   |    branques de la vella alzina ~lo tacat esquinçall d’una bandera, ~
 7 Pau   |   primeres ombres s’embolcalla ~lo regiment que surt de la
 8 Pau   |    llàgrimes, ~entre les roques lo llorer cimbreja. ~S’ou al
 9 Pau   |        cimbreja. ~S’ou al lluny lo timbal; la nit s’acosta, ~
10 Pau   |         la nit s’acosta, ~i, en lo fons de la vall, erm i trist
11 Pau   |        vall, erm i trist resta ~lo solitari camp de la batalla. ~
12 Pau   |        un raig de lluna ~damunt lo bronze d’un canó reflecta, ~
13 Pau   |       cop, sense pietat, torçat lo ferro, ~li ha dat corona
14 Pau   |           A on va l’ensenya que lo vent fa moure? ~A on van
15 Pau   |       la trista Pàtria? ~Potser lo corb, que pren volada i
16 Pau   |   madona. ~Entre foscor, dret a lo camp devalla; ~oïu son aleteig...
17 Pau   |    torni la suor de l’agonia ~i lo fred de la mort si a plorar
18 Pau   | reflecta, ~la llum de ditxa que lo món recobra, ~què són i
19 Pau   |    mirades ~com ans relluen per lo goig enceses? ~Què són i
20 Pau   |     remor dolça de l’aura ~quan lo mistral rebassa les alzines. ~
21 Pau   |          ton poble, treballant, lo nom de Guerra, ~parla de
22 Pau   |       pietat quan degui ~càurer lo ferro que castiga i cura; ~
23 Pau   |       que castiga i cura; ~quan lo perdó de la bondat no sigui ~
24 Pau   |         de més crua guerra ~per lo vençut que desitjà enfonsar-te ~
25 Pau   |      canons de guerra; ~d’amor, lo càntic de tos fills; de
26 Pau   |       de tos fills; de glòria, ~lo món i el cel, embadalits
27 Pau   |          en la florida via ~que lo Progrés i Llibertat segueixin; ~
28 Pastor|                                 LO PASTOR I ELS GAFARRONS ~  ~                   
29 Pastor|                              I ~Lo pastor té malaltó ~un fill
30 Pastor|          que donava compassió. ~Lo pobre gafarró vell ~l’estimava
31 Pastor|         va despedí’, ab dolor, ~lo gafarró vell, piulant. ~                   
32 Pastor|           quan s’enfonsa al mar lo sol, ~va voler un trist
33 Pastor|      que, del mas en una part, ~lo pastor plorés son dol, ~
34 Pastor|        plorés son dol, ~mentres lo gafarró vell, ~panteixant
35 Pastor|         ab cants, ~sense véurer lo perill ~que els duia el
36 Pastor|           Per què Déu m’ha mort lo fill?» ~«Per què l’home
37 Pastor|          Per què l’home ha mort lo meu?» ~