Poesia

 1 Fil   |         Al que et diga per què el sí ~una jove va donar ~al
 2 Fil   |        hi. ~Al que et diga que el tragí ~de tants polítics
 3 Pau   |   guerra ~per la madona que an el món un dia ~feia estremir
 4 Pau   |         No és morta la madona; el braç aixeca, ~obre sos dolços
 5 Pau   |     llençant sa queixa ~brolla el plor de sos ulls... Ai,
 6 Pau   |       la brillant claredat que el cel reflecta, ~la llum de
 7 Pau   |    fills; de glòria, ~lo món i el cel, embadalits mirant-ho. ~
 8 Pastor|     segur. ~Tot en va. Prompte el pastor, ~a dalt del roure
 9 Pastor|      cinc jorns o sis ~des que el gafarró fou pres, ~i d’un
10 Pastor|        pres, ~i d’un mas sobre el pedrís ~malaltet i enyoradís ~
11 Pastor|   gàbia jau malmès. ~Son pare, el gafarró vell, ~aigua al
12 Pastor|    també és pare un aucell, ~i el voldria veure ab ell ~lliure
13 Pastor|     una mare està gronxant, ~i el pastor, ple el cor de dol, ~
14 Pastor|    gronxant, ~i el pastor, ple el cor de dol, ~veu plorant
15 Pastor|    plorant i ab desconsol ~que el seu fill està finant. ~I
16 Pastor|    fill està finant. ~I mentre el nin va morint, ~panteixant
17 Pastor| panteixant se mor l’aucell, ~i el pastor ho veu sufrint, ~
18 Pastor|       fill, patint, ~veu també el gafarró vell. ~I una tarde,
19 Pastor|        lo perill ~que els duia el blasfemar seu, ~deien ab