Poesia
1 Pau | adornen, ~i en sos ulls, abrusats pel plor, s’hi veuen ~roges
2 Pau | altiva; ~encara estreny l’acer; ses negres trenes ~marcides
3 Pau | marcides fulles de llorer adornen, ~i en sos ulls, abrusats
4 Pastor| comenci a llevar. ~Ab l’afany d’aquest intent, ~per poder-li
5 Pastor| pler li pensa dar; ~vol agafà’ un gafarró ~i donar-lo
6 Pau | A on van los fills que agonejant la deixen? ~A on va l’ensenya
7 Pau | Que et torni la suor de l’agonia ~i lo fred de la mort si
8 Pau | la nit endola, ~los corbs aguaiten, i la tomba espera. ~Ni
9 Pau | brolla el plor de sos ulls... Ai, trista Pàtria! ~Que et
10 Pastor| pare, el gafarró vell, ~aigua al bec i grans li du, ~que
11 Pau | de Pau te parlarà en los aires ~la veu del Geni que lliberta
12 Pau | morta la madona; el braç aixeca, ~obre sos dolços ulls,
13 Pastor| envesca un roure, creient ~que aixís té l’aucell segur. ~A dalt
14 Pau | sols, ni l’esperança ~d’alçar-les altre cop en nostra terra. ~
15 Pau | estremir quan sa bandera alçava. ~A on van los fills que
16 Pau | S’acosta... Toca ~ab ses ales, passant, les verdes fulles ~
17 Pau | lo camp devalla; ~oïu son aleteig... S’acosta... Toca ~ab
18 Fil | eren robos aquí ~i ho seran allà on se vulla, ~ posa-li
19 Pau | dat corona per sa testa altiva; ~encara estreny l’acer;
20 Pau | les branques de la vella alzina ~lo tacat esquinçall d’una
21 Pau | quan lo mistral rebassa les alzines. ~No digues que és la Pau
22 Pastor| i pastor ~eren dos pares amants, ~si l’un bo, l’altre mellor, ~
23 Pau | Parla de Pau llavors, i, qui amenaci, ~o temi, o dubti, en la
24 Fil | posa-l’hi. ~Al que et digui, amic o veí, ~per què els robos
25 Fil | ab qui es va casar ~sent amiga d’un cosí, ~que sovint hi
26 Pau | veu, ni un sospir! En l’ampla plana ~ni un fill que plori
27 Pau | desitjà enfonsar-te ~sots l’anatema de la lliure Europa. ~Encara
28 Pau | dit que tes mirades ~com ans relluen per lo goig enceses? ~
29 Pastor| amor pur ~i, volant dret aon era ell, ~va fer quant pot
30 Pastor| voldria veure ab ell ~lliure aprop i al bosc segú’. ~Al mateix
31 Fil | FIL A L’AGULLA ~ ~An aquell que et vulga di’ ~que anem
32 Pastor| a llevar. ~Ab l’afany d’aquest intent, ~per poder-li l’
33 Pastor| no hi ha al món dol com aquet. ~Per quan estigui milló’ ~
34 Fil | irregularitats, ~quan eren robos aquí ~i ho seran allà on se vulla, ~
35 Pau | cors volguda, ~la morta és ara, que la nit endola, ~los
36 Pastor| com esmaltat. ~Just a l’arbre es va sentir ~enganxat a
37 Pau | A on van les armes que argentades lluen ~il·luminades per
38 Pau | fa moure? ~A on van les armes que argentades lluen ~il·
39 Pau | cimbrejant llorer, i les arrenca. ~Cap a la morta va; mes,
40 Pau | clavades als merlets les nues astes ~que enarbolaren les banderes
41 Pau | morta, ~ni un so llunyà de l’atabal de guerra ~per la madona
42 Pastor| sol, ~va voler un trist atzar ~que, del mas en una part, ~
43 Pau | sentís la remor dolça de l’aura ~quan lo mistral rebassa
44 Pau | rella en tes planures ~les bales soterrades i los ossos ~
45 Pau | astes ~que enarbolaren les banderes negres. ~Trenca-les ab esforç,
46 Pau | lo solitari camp de la batalla. ~La fosfòrica llum d’un
47 Pastor| aucell ~per lliurà’ un fill ben segur. ~Tot en va. Prompte
48 Pastor| perill ~que els duia el blasfemar seu, ~deien ab son cor senzill: ~«
49 Pastor| dos pares amants, ~si l’un bo, l’altre mellor, ~expressant
50 Fil | hi. ~Al que et diga que bon fi ~no pot portar lo devot ~
51 Pau | cura; ~quan lo perdó de la bondat no sigui ~negra esperança
52 Pastor| ab ell ~lliure aprop i al bosc segú’. ~Al mateix temps,
53 Fil | justícia es sol torçar ~si una bossa sent sonar ~o una groga
54 Pau | No és morta la madona; el braç aixeca, ~obre sos dolços
55 Pau | s’emporta; ~penja en les branques de la vella alzina ~lo tacat
56 Pastor| va sentir ~enganxat a un branquilló, ~ja no va poder fugir ~
57 Pau | soterrades i los ossos ~dels braus soldats, que per a sempre
58 Pastor| segú’. ~Al mateix temps, un bressol ~una mare està gronxant, ~
59 Pastor| sortit ~deixant-lo en son bressolet, ~i a pastorar va ab neguit, ~
60 Pau | la remor de palmes, ~la brillant claredat que el cel reflecta, ~
61 Pau | suspirat; llençant sa queixa ~brolla el plor de sos ulls... Ai,
62 Pau | raig de lluna ~damunt lo bronze d’un canó reflecta, ~i,
63 Pastor| aucell, ~i al punt s’hi trobà caçat; ~era un gafarró novell ~
64 Fil | jove i volent lluí’, ~du cadena i cucurulla, ~ posa-li
65 Pau | de recobrar-la un jorn. Calla i espera. ~Quan no es pinti
66 Pau | cerquen l’eternal justícia? ~Calles? Escoltes? Eixa veu, eix
67 Pau | lluna ~damunt lo bronze d’un canó reflecta, ~i, ensems que
68 Pau | de goig, la salva dels canons de guerra; ~d’amor, lo càntic
69 Pau | molsa de les roques ~més cantelludes ab la sang vessada; ~quan
70 Pau | canons de guerra; ~d’amor, lo càntic de tos fills; de glòria, ~
71 Pastor| un ab plor i l’altre ab cants, ~sense véurer lo perill ~
72 Pastor| de pare cegat. ~Matí de casa ha sortit ~deixant-lo en
73 Fil | donar ~al vell ab qui es va casar ~sent amiga d’un cosí, ~
74 Pau | degui ~càurer lo ferro que castiga i cura; ~quan lo perdó de
75 Fil | lluí’ ~per certa gent de casulla, ~ posa-li fil a l’agulla, ~
76 Pau | i de pietat quan degui ~càurer lo ferro que castiga i cura; ~
77 Pastor| la passió ~d’amor de pare cegat. ~Matí de casa ha sortit ~
78 Pau | cors de mares ~surten i cerquen l’eternal justícia? ~Calles?
79 Pau | mort si a plorar tornes! ~Cerques tos fills ab delirant mirada ~
80 Fil | trumfà’, gastà’ i lluí’ ~per certa gent de casulla, ~ posa-li
81 Pau | entre les roques lo llorer cimbreja. ~S’ou al lluny lo timbal;
82 Pau | les verdes fulles ~del cimbrejant llorer, i les arrenca. ~
83 Pastor| II ~Han passat cinc jorns o sis ~des que el
84 Pau | mirada ~i els crides ab ton clam? Olvides, trista, ~que ha
85 Pau | de palmes, ~la brillant claredat que el cel reflecta, ~la
86 Pau | i, ensems que trista sa claror escampa, ~mostra ferida
87 Pau | i a l’horitzó s’obiren ~clavades als merlets les nues astes ~
88 Pau | presa. ~Potser ses ungles al clavar ab ràbia ~dant a los vents
89 Pastor| donar-lo a l’infantó ~quan se comenci a llevar. ~Ab l’afany d’
90 Pastor| cridà’ i delir ~que donava compassió. ~Lo pobre gafarró vell ~
91 Pastor| gafarró vell, ~panteixant i condolgut, ~plorava, ab son cor d’
92 Pau | Olvides, trista, ~que ha de confondrer de ton dol la queixa ~ab
93 Pau | trista Pàtria? ~Potser lo corb, que pren volada i xiscla, ~
94 Pau | que la nit endola, ~los corbs aguaiten, i la tomba espera. ~
95 Pau | torçat lo ferro, ~li ha dat corona per sa testa altiva; ~encara
96 Fil | va casar ~sent amiga d’un cosí, ~que sovint hi va a fer
97 Pastor| fent, ~i envesca un roure, creient ~que aixís té l’aucell segur. ~
98 Fil | posa-l’hi. ~Creu-me: an al que et vinga a di’ ~
99 Pau | esvara, ~«No és morta!», crida, i a l’espai se’n torna. ~
100 Pau | ab delirant mirada ~i els crides ab ton clam? Olvides, trista, ~
101 Pau | dol la queixa ~ab fondos crits que de mils cors de mares ~
102 Pau | negra esperança de més crua guerra ~per lo vençut que
103 Pau | Guerra, ~parla de Pau, i la crudel vergonya ~potser no tanqui
104 Fil | volent lluí’, ~du cadena i cucurulla, ~ posa-li fil a l’agulla, ~
105 Pau | càurer lo ferro que castiga i cura; ~quan lo perdó de la bondat
106 Pau | deturi, siga ~com sacríleg damnat, i mai més senti ~la Pau,
107 Pau | ungles al clavar ab ràbia ~dant a los vents de sa victòria
108 Pastor| un gran pler li pensa dar; ~vol agafà’ un gafarró ~
109 Pau | LA PAU ~ ~Lo darrer glop de fum lo vent s’emporta; ~
110 Pau | torçat lo ferro, ~li ha dat corona per sa testa altiva; ~
111 Pau | d’amor i de pietat quan degui ~càurer lo ferro que castiga
112 Pastor| duia el blasfemar seu, ~deien ab son cor senzill: ~«Per
113 Pastor| Matí de casa ha sortit ~deixant-lo en son bressolet, ~i a pastorar
114 Pastor| fugir ~i es posà a cridà’ i delir ~que donava compassió. ~
115 Pau | tornes! ~Cerques tos fills ab delirant mirada ~i els crides ab
116 Pastor| passat cinc jorns o sis ~des que el gafarró fou pres, ~
117 Pastor| de dol, ~veu plorant i ab desconsol ~que el seu fill està finant. ~
118 Pau | guerra ~per lo vençut que desitjà enfonsar-te ~sots l’anatema
119 Pastor| fill de son amor, ~que va despedí’, ab dolor, ~lo gafarró
120 Pau | les riuades duen ~morts destrossats, i a l’horitzó s’obiren ~
121 Pau | qui enrere torni, qui es deturi, siga ~com sacríleg damnat,
122 Pastor| son cor senzill: ~«Per què Déu m’ha mort lo fill?» ~«Per
123 Pau | Entre foscor, dret a lo camp devalla; ~oïu son aleteig... S’acosta...
124 Fil | bon fi ~no pot portar lo devot ~que fa Sanctus tant com
125 Pau | madona que an el món un dia ~feia estremir quan sa bandera
126 Pau | Llibertat, i dir-li ~que és digna d’ella ta nissaga heroica. ~
127 Fil | posa-l’hi. ~Al que et digui, amic o veí, ~per què els
128 Pastor| pedrís ~malaltet i enyoradís ~dins sa gàbia jau malmès. ~Son
129 Fil | al que és espatutxí ~per dir que la religió, ~més que
130 Pau | cridà’ a la Llibertat, i dir-li ~que és digna d’ella ta
131 Pau | de sa victòria l’himne, ~dirà qui ha mort a la gentil
132 Pau | cel reflecta, ~la llum de ditxa que lo món recobra, ~què
133 Pau | el braç aixeca, ~obre sos dolços ulls, deixen sos llavis ~
134 Fil | per què el sí ~una jove va donar ~al vell ab qui es va casar ~
135 Pastor| vol agafà’ un gafarró ~i donar-lo a l’infantó ~quan se comenci
136 Pastor| posà a cridà’ i delir ~que donava compassió. ~Lo pobre gafarró
137 Pastor| que aucell i pastor ~eren dos pares amants, ~si l’un bo,
138 Pau | qui amenaci, ~o temi, o dubti, en la florida via ~que
139 Pau | fumegen ruines, les riuades duen ~morts destrossats, i a
140 Pastor| véurer lo perill ~que els duia el blasfemar seu, ~deien
141 Pastor| per poder-li l’aucell dur ~una gàbia li va fent, ~
142 Pau | Calles? Escoltes? Eixa veu, eix himne ~que lluny ressona,
143 Pau | justícia? ~Calles? Escoltes? Eixa veu, eix himne ~que lluny
144 Pau | i dir-li ~que és digna d’ella ta nissaga heroica. ~Parla
145 Pau | glòria, ~lo món i el cel, embadalits mirant-ho. ~Parla de Pau
146 Pau | en les primeres ombres s’embolcalla ~lo regiment que surt de
147 Fil | per què els robos dels empleats ~són irregularitats, ~quan
148 Pau | darrer glop de fum lo vent s’emporta; ~penja en les branques
149 Pau | merlets les nues astes ~que enarbolaren les banderes negres. ~Trenca-les
150 Pau | ans relluen per lo goig enceses? ~Què són i què t’han dit?
151 Pau | morta és ara, que la nit endola, ~los corbs aguaiten, i
152 Pastor| novell ~que la Mort s’havia endut. ~I com que aucell i pastor ~
153 Pastor| tarde, cap al tard, ~quan s’enfonsa al mar lo sol, ~va voler
154 Pau | per lo vençut que desitjà enfonsar-te ~sots l’anatema de la lliure
155 Pastor| a l’arbre es va sentir ~enganxat a un branquilló, ~ja no
156 Pau | Llibertat segueixin; ~qui enrere torni, qui es deturi, siga ~
157 Pau | d’un canó reflecta, ~i, ensems que trista sa claror escampa, ~
158 Pau | agonejant la deixen? ~A on va l’ensenya que lo vent fa moure? ~A
159 Pastor| una gàbia li va fent, ~i envesca un roure, creient ~que aixís
160 Pastor| segur. ~A dalt del roure envescat ~va volar al punt l’aucell, ~
161 Pastor| sobre el pedrís ~malaltet i enyoradís ~dins sa gàbia jau malmès. ~
162 Pau | en lo fons de la vall, erm i trist resta ~lo solitari
163 Fil | fi ~tot se perd i tot s’esbulla, ~ posa-li fil a l’agulla, ~
164 Pau | ensems que trista sa claror escampa, ~mostra ferida al mig del
165 Pau | eternal justícia? ~Calles? Escoltes? Eixa veu, eix himne ~que
166 Pau | acosta, ~i, son bec esmolant, escull sa presa. ~Potser ses ungles
167 Pau | banderes negres. ~Trenca-les ab esforç, fins que no resti ~ni memòria
168 Pau | Fóra més trista ~i més esglaiadora la tempesta ~si es sentís
169 Pastor| gafarró novell ~pintadet com esmaltat. ~Just a l’arbre es va sentir ~
170 Pau | camp s’acosta, ~i, son bec esmolant, escull sa presa. ~Potser
171 Pau | és morta!», crida, i a l’espai se’n torna. ~No és morta
172 Fil | posa-l’hi. ~An al que és espatutxí ~per dir que la religió, ~
173 Pau | va; mes, de cop, xiscla, ~esporuguit retrocedeix, s’esvara, ~«
174 Pau | plor, s’hi veuen ~roges espurnes de la llum de glòria. ~Mes
175 Pau | la vella alzina ~lo tacat esquinçall d’una bandera, ~i en les
176 Pastor| dol com aquet. ~Per quan estigui milló’ ~un gran pler li
177 Pastor| nin, un infantó ~que ell l’estima ab la passió ~d’amor de
178 Pastor| malaltó ~un fill seu molt estimat: ~és un nin, un infantó ~
179 Pastor| Lo pobre gafarró vell ~l’estimava ab amor pur ~i, volant dret
180 Pau | sa testa altiva; ~encara estreny l’acer; ses negres trenes ~
181 Pau | esporuguit retrocedeix, s’esvara, ~«No és morta!», crida,
182 Pau | mares ~surten i cerquen l’eternal justícia? ~Calles? Escoltes?
183 Pau | sots l’anatema de la lliure Europa. ~Encara és hora de plorar;
184 Pastor| un bo, l’altre mellor, ~expressant son viu dolor, ~l’un ab
185 Fil | han ~per la pàtria sols ho fan, ~mentre es veu que pe’l
186 Pastor| era ell, ~va fer quant pot fe’ un aucell ~per lliurà’
187 Pau | madona que an el món un dia ~feia estremir quan sa bandera
188 Pastor| aucell dur ~una gàbia li va fent, ~i envesca un roure, creient ~
189 Pau | claror escampa, ~mostra ferida al mig del cor la dolça, ~
190 Fil | més que un fre, sol se’ un filó ~de trumfà’, gastà’ i lluí’ ~
191 Pastor| desconsol ~que el seu fill està finant. ~I mentre el nin va morint, ~
192 Pau | per a sempre jauen; ~quan fini l’odi en tots los cors,
193 Pau | Trenca-les ab esforç, fins que no resti ~ni memòria
194 Pau | o temi, o dubti, en la florida via ~que lo Progrés i Llibertat
195 Pau | de ton dol la queixa ~ab fondos crits que de mils cors de
196 Pau | nit s’acosta, ~i, en lo fons de la vall, erm i trist
197 Pau | No digues que és la Pau. Fóra més trista ~i més esglaiadora
198 Pau | la gentil madona. ~Entre foscor, dret a lo camp devalla; ~
199 Pau | camp de la batalla. ~La fosfòrica llum d’un raig de lluna ~
200 Pastor| sis ~des que el gafarró fou pres, ~i d’un mas sobre
201 Fil | la religió, ~més que un fre, sol se’ un filó ~de trumfà’,
202 Pau | la suor de l’agonia ~i lo fred de la mort si a plorar tornes! ~
203 Pastor| branquilló, ~ja no va poder fugir ~i es posà a cridà’ i delir ~
204 Fil | lluí’ ~del procès damunt la fulla, ~ posa-li fil a l’agulla, ~
205 Pau | PAU ~ ~Lo darrer glop de fum lo vent s’emporta; ~penja
206 Pau | hora de plorar; encara ~fumegen ruines, les riuades duen ~
207 Pastor| ab son cor d’aucell, ~al gafarronet novell ~que la Mort s’havia
208 Pastor| LO PASTOR I ELS GAFARRONS ~ ~
209 Fil | se’ un filó ~de trumfà’, gastà’ i lluí’ ~per certa gent
210 Pau | en los aires ~la veu del Geni que lliberta als pobles; ~
211 Pau | prepotenta i lliure, ~de genolls en la terra de la Pàtria, ~
212 Fil | gastà’ i lluí’ ~per certa gent de casulla, ~ posa-li
213 Pau | dirà qui ha mort a la gentil madona. ~Entre foscor, dret
214 Pau | LA PAU ~ ~Lo darrer glop de fum lo vent s’emporta; ~
215 Pau | que tota et fa estremir de goja? ~No digues que és la Pau.
216 Pastor| quan estigui milló’ ~un gran pler li pensa dar; ~vol
217 Pastor| gafarró vell, ~aigua al bec i grans li du, ~que també és pare
218 Fil | bossa sent sonar ~o una groga veu lluí’ ~del procès damunt
219 Pastor| un bressol ~una mare està gronxant, ~i el pastor, ple el cor
220 Pastor| gafarronet novell ~que la Mort s’havia endut. ~I com que aucell
221 Pau | digna d’ella ta nissaga heroica. ~Parla d’amor i de pietat
222 Pastor| mort lo fill?» ~«Per què l’home ha mort lo meu?» ~
223 Pau | lliure Europa. ~Encara és hora de plorar; encara ~fumegen
224 Pau | morts destrossats, i a l’horitzó s’obiren ~clavades als merlets
225 Pastor| piulant. ~ II ~Han passat cinc jorns o
226 Pau | armes que argentades lluen ~il·luminades per la roja posta ~
227 Pastor| llevar. ~Ab l’afany d’aquest intent, ~per poder-li l’aucell
228 Fil | robos dels empleats ~són irregularitats, ~quan eren robos aquí ~
229 Pastor| enyoradís ~dins sa gàbia jau malmès. ~Son pare, el gafarró
230 Pau | soldats, que per a sempre jauen; ~quan fini l’odi en tots
231 Pau | mai més senti ~la Pau, la joia ni l’amor de Pàtria. ~ ~ ~
232 Pau | esperança ~de recobrar-la un jorn. Calla i espera. ~Quan no
233 Pastor| II ~Han passat cinc jorns o sis ~des que el gafarró
234 Pastor| pintadet com esmaltat. ~Just a l’arbre es va sentir ~
235 Pau | Mostrant rosada, perlejant com llàgrimes, ~entre les roques lo llorer
236 Pau | No és morta; ha suspirat; llençant sa queixa ~brolla el plor
237 Pastor| infantó ~quan se comenci a llevar. ~Ab l’afany d’aquest intent, ~
238 Pau | aires ~la veu del Geni que lliberta als pobles; ~de goig, la
239 Pastor| quant pot fe’ un aucell ~per lliurà’ un fill ben segur. ~Tot
240 Pau | les armes que argentades lluen ~il·luminades per la roja
241 Pau | fosfòrica llum d’un raig de lluna ~damunt lo bronze d’un canó
242 Pau | la mare morta, ~ni un so llunyà de l’atabal de guerra ~per
243 Pau | que argentades lluen ~il·luminades per la roja posta ~del sol
244 Pastor| cor senzill: ~«Per què Déu m’ha mort lo fill?» ~«Per
245 Pau | com sacríleg damnat, i mai més senti ~la Pau, la joia
246 Pastor| un mas sobre el pedrís ~malaltet i enyoradís ~dins sa gàbia
247 Pastor| I ~Lo pastor té malaltó ~un fill seu molt estimat: ~
248 Pastor| enyoradís ~dins sa gàbia jau malmès. ~Son pare, el gafarró vell, ~
249 Pastor| tard, ~quan s’enfonsa al mar lo sol, ~va voler un trist
250 Pau | acer; ses negres trenes ~marcides fulles de llorer adornen, ~
251 Pau | crits que de mils cors de mares ~surten i cerquen l’eternal
252 Pastor| aprop i al bosc segú’. ~Al mateix temps, un bressol ~una mare
253 Pastor| d’amor de pare cegat. ~Matí de casa ha sortit ~deixant-lo
254 Pastor| amants, ~si l’un bo, l’altre mellor, ~expressant son viu dolor, ~
255 Pau | esforç, fins que no resti ~ni memòria tan sols, ni l’esperança ~
256 Pastor| pastor plorés son dol, ~mentres lo gafarró vell, ~panteixant
257 Pau | horitzó s’obiren ~clavades als merlets les nues astes ~que enarbolaren
258 Pastor| Per què l’home ha mort lo meu?» ~
259 Pau | escampa, ~mostra ferida al mig del cor la dolça, ~la santa
260 Pastor| aquet. ~Per quan estigui milló’ ~un gran pler li pensa
261 Pau | ab fondos crits que de mils cors de mares ~surten i
262 Pau | Cerques tos fills ab delirant mirada ~i els crides ab ton clam?
263 Pau | i què t’han dit que tes mirades ~com ans relluen per lo
264 Pau | món i el cel, embadalits mirant-ho. ~Parla de Pau llavors,
265 Pau | dolça de l’aura ~quan lo mistral rebassa les alzines. ~No
266 Pau | espera. ~Quan no es pinti la molsa de les roques ~més cantelludes
267 Pastor| té malaltó ~un fill seu molt estimat: ~és un nin, un
268 Pastor| va morint, ~panteixant se mor l’aucell, ~i el pastor ho
269 Pastor| finant. ~I mentre el nin va morint, ~panteixant se mor l’aucell, ~
270 Pastor| pastor ho veu sufrint, ~com morir son fill, patint, ~veu també
271 Pau | ruines, les riuades duen ~morts destrossats, i a l’horitzó
272 Pau | trista sa claror escampa, ~mostra ferida al mig del cor la
273 Pau | que surt de la planura. ~Mostrant rosada, perlejant com llàgrimes, ~
274 Pau | l’ensenya que lo vent fa moure? ~A on van les armes que
275 Pau | i què t’han dit? Per què murmures ~un nom que tota et fa estremir
276 Pau | crida, i a l’espai se’n torna. ~No és morta la madona;
277 Pau | perdó de la bondat no sigui ~negra esperança de més crua guerra ~
278 Pastor| bressolet, ~i a pastorar va ab neguit, ~que, si és mort son fill
279 Pau | que és digna d’ella ta nissaga heroica. ~Parla d’amor i
280 Pau | d’alçar-les altre cop en nostra terra. ~Llavors, de Pau
281 Pau | deixen sos llavis ~que passi novament l’alè de vida. No és morta;
282 Pau | clavades als merlets les nues astes ~que enarbolaren les
283 Pau | destrossats, i a l’horitzó s’obiren ~clavades als merlets les
284 Pau | madona; el braç aixeca, ~obre sos dolços ulls, deixen
285 Pau | sempre jauen; ~quan fini l’odi en tots los cors, i olvidi ~
286 Pau | dret a lo camp devalla; ~oïu son aleteig... S’acosta...
287 Pau | els crides ab ton clam? Olvides, trista, ~que ha de confondrer
288 Pau | odi en tots los cors, i olvidi ~ton poble, treballant,
289 Pau | bandera, ~i en les primeres ombres s’embolcalla ~lo regiment
290 Pau | les bales soterrades i los ossos ~dels braus soldats, que
291 Pau | roques lo llorer cimbreja. ~S’ou al lluny lo timbal; la nit
292 Pau | lluny ressona, la remor de palmes, ~la brillant claredat que
293 Pastor| aucell i pastor ~eren dos pares amants, ~si l’un bo, l’altre
294 Pau | terra. ~Llavors, de Pau te parlarà en los aires ~la veu del
295 Pastor| atzar ~que, del mas en una part, ~lo pastor plorés son dol, ~
296 Pau | acosta... Toca ~ab ses ales, passant, les verdes fulles ~del
297 Pastor| II ~Han passat cinc jorns o sis ~des que
298 Pau | deixen sos llavis ~que passi novament l’alè de vida.
299 Pastor| que ell l’estima ab la passió ~d’amor de pare cegat. ~
300 Pastor| deixant-lo en son bressolet, ~i a pastorar va ab neguit, ~que, si és
301 Pastor| sufrint, ~com morir son fill, patint, ~veu també el gafarró vell. ~
302 Fil | fan, ~mentre es veu que pe’l seu fi ~tot se perd i
303 Pastor| pres, ~i d’un mas sobre el pedrís ~malaltet i enyoradís ~dins
304 Pau | fum lo vent s’emporta; ~penja en les branques de la vella
305 Pastor| milló’ ~un gran pler li pensa dar; ~vol agafà’ un gafarró ~
306 Fil | que pe’l seu fi ~tot se perd i tot s’esbulla, ~ posa-li
307 Pau | castiga i cura; ~quan lo perdó de la bondat no sigui ~negra
308 Pastor| cants, ~sense véurer lo perill ~que els duia el blasfemar
309 Pau | planura. ~Mostrant rosada, perlejant com llàgrimes, ~entre les
310 Pastor| que, si és mort son fill petit, ~no hi ha al món dol com
311 Pastor| era un gafarró novell ~pintadet com esmaltat. ~Just a l’
312 Pau | Calla i espera. ~Quan no es pinti la molsa de les roques ~
313 Pastor| dolor, ~lo gafarró vell, piulant. ~ II ~
314 Pau | ni un sospir! En l’ampla plana ~ni un fill que plori per
315 Pau | regiment que surt de la planura. ~Mostrant rosada, perlejant
316 Pau | no trobi la rella en tes planures ~les bales soterrades i
317 Pastor| gronxant, ~i el pastor, ple el cor de dol, ~veu plorant
318 Pastor| estigui milló’ ~un gran pler li pensa dar; ~vol agafà’
319 Pastor| ple el cor de dol, ~veu plorant i ab desconsol ~que el seu
320 Pastor| panteixant i condolgut, ~plorava, ab son cor d’aucell, ~al
321 Pastor| en una part, ~lo pastor plorés son dol, ~mentres lo gafarró
322 Pau | ampla plana ~ni un fill que plori per la mare morta, ~ni un
323 Pau | los cors, i olvidi ~ton poble, treballant, lo nom de Guerra, ~
324 Pastor| que donava compassió. ~Lo pobre gafarró vell ~l’estimava
325 Pastor| un branquilló, ~ja no va poder fugir ~i es posà a cridà’
326 Pastor| afany d’aquest intent, ~per poder-li l’aucell dur ~una gàbia
327 Fil | diga que el tragí ~de tants polítics com hi han ~per la pàtria
328 Fil | diga que bon fi ~no pot portar lo devot ~que fa Sanctus
329 Pastor| no va poder fugir ~i es posà a cridà’ i delir ~que donava
330 Pau | il·luminades per la roja posta ~del sol de glòria de la
331 Pau | Pàtria? ~Potser lo corb, que pren volada i xiscla, ~ho sap
332 Pastor| dalt del roure pujant, ~prengué al fill de son amor, ~que
333 Pau | llavis. ~Parla de Pau quan, prepotenta i lliure, ~de genolls en
334 Pastor| des que el gafarró fou pres, ~i d’un mas sobre el pedrís ~
335 Pau | bec esmolant, escull sa presa. ~Potser ses ungles al clavar
336 Pau | d’una bandera, ~i en les primeres ombres s’embolcalla ~lo
337 Fil | una groga veu lluí’ ~del procès damunt la fulla, ~ posa-li
338 Pau | en la florida via ~que lo Progrés i Llibertat segueixin; ~
339 Pastor| fill ben segur. ~Tot en va. Prompte el pastor, ~a dalt del roure
340 Pau | la terra de la Pàtria, ~pugues cridà’ a la Llibertat, i
341 Pastor| pastor, ~a dalt del roure pujant, ~prengué al fill de son
342 Pastor| vell ~l’estimava ab amor pur ~i, volant dret aon era
343 Pau | sang vessada li ha tacat la púrpura; ~pel cop, sense pietat,
344 Pastor| dret aon era ell, ~va fer quant pot fe’ un aucell ~per lliurà’
345 Fil | hi. ~Al que et diga per quin fi ~la justícia es sol torçar ~
346 Pau | ses ungles al clavar ab ràbia ~dant a los vents de sa
347 Pau | La fosfòrica llum d’un raig de lluna ~damunt lo bronze
348 Pau | i xiscla, ~ho sap quan, ran de terra, al camp s’acosta, ~
349 Pau | l’aura ~quan lo mistral rebassa les alzines. ~No digues
350 Pau | llum de ditxa que lo món recobra, ~què són i què t’han dit
351 Pau | la Pau ni l’esperança ~de recobrar-la un jorn. Calla i espera. ~
352 Pau | ombres s’embolcalla ~lo regiment que surt de la planura. ~
353 Pau | la Pàtria de los pobles reina, ~la santa verge de los
354 Fil | espatutxí ~per dir que la religió, ~més que un fre, sol se’
355 Pau | vessada; ~quan no trobi la rella en tes planures ~les bales
356 Pau | que tes mirades ~com ans relluen per lo goig enceses? ~Què
357 Pau | veu, eix himne ~que lluny ressona, la remor de palmes, ~la
358 Pau | de la vall, erm i trist resta ~lo solitari camp de la
359 Pau | Trenca-les ab esforç, fins que no resti ~ni memòria tan sols, ni
360 Pau | cop, xiscla, ~esporuguit retrocedeix, s’esvara, ~«No és morta!»,
361 Pau | encara ~fumegen ruines, les riuades duen ~morts destrossats,
362 Pau | abrusats pel plor, s’hi veuen ~roges espurnes de la llum de glòria. ~
363 Pau | lluen ~il·luminades per la roja posta ~del sol de glòria
364 Pau | de la planura. ~Mostrant rosada, perlejant com llàgrimes, ~
365 Pau | plorar; encara ~fumegen ruines, les riuades duen ~morts
366 Pau | qui es deturi, siga ~com sacríleg damnat, i mai més senti ~
367 Pau | als pobles; ~de goig, la salva dels canons de guerra; ~
368 Fil | portar lo devot ~que fa Sanctus tant com pot ~i, sent jove
369 Pau | pren volada i xiscla, ~ho sap quan, ran de terra, al camp
370 Pau | potser no tanqui ab son segell tos llavis. ~Parla de Pau
371 Pastor| lliure aprop i al bosc segú’. ~Al mateix temps, un bressol ~
372 Pau | que lo Progrés i Llibertat segueixin; ~qui enrere torni, qui
373 Pau | braus soldats, que per a sempre jauen; ~quan fini l’odi
374 Pau | dolça, ~la santa Pàtria, sens alè de vida. ~La sang vessada
375 Pau | sacríleg damnat, i mai més senti ~la Pau, la joia ni l’amor
376 Pastor| esmaltat. ~Just a l’arbre es va sentir ~enganxat a un branquilló, ~
377 Pau | esglaiadora la tempesta ~si es sentís la remor dolça de l’aura ~
378 Pastor| blasfemar seu, ~deien ab son cor senzill: ~«Per què Déu m’ha mort
379 Fil | quan eren robos aquí ~i ho seran allà on se vulla, ~
380 Fil | Al que et diga per què el sí ~una jove va donar ~al vell
381 Pau | enrere torni, qui es deturi, siga ~com sacríleg damnat, i
382 Pau | lo perdó de la bondat no sigui ~negra esperança de més
383 Pastor| Han passat cinc jorns o sis ~des que el gafarró fou
384 Pau | per la mare morta, ~ni un so llunyà de l’atabal de guerra ~
385 Pastor| gafarró fou pres, ~i d’un mas sobre el pedrís ~malaltet i enyoradís ~
386 Pau | i los ossos ~dels braus soldats, que per a sempre jauen; ~
387 Pau | vall, erm i trist resta ~lo solitari camp de la batalla. ~La
388 Fil | torçar ~si una bossa sent sonar ~o una groga veu lluí’ ~
389 Pastor| cegat. ~Matí de casa ha sortit ~deixant-lo en son bressolet, ~
390 Pau | espera. ~Ni una veu, ni un sospir! En l’ampla plana ~ni un
391 Pau | tes planures ~les bales soterrades i los ossos ~dels braus
392 Pau | que desitjà enfonsar-te ~sots l’anatema de la lliure Europa. ~
393 Fil | sent amiga d’un cosí, ~que sovint hi va a fer bulla, ~
394 Pastor| aucell, ~i el pastor ho veu sufrint, ~com morir son fill, patint, ~
395 Pau | Pàtria! ~Que et torni la suor de l’agonia ~i lo fred de
396 Pau | embolcalla ~lo regiment que surt de la planura. ~Mostrant
397 Pau | que de mils cors de mares ~surten i cerquen l’eternal justícia? ~
398 Pau | de vida. No és morta; ha suspirat; llençant sa queixa ~brolla
399 Pau | dir-li ~que és digna d’ella ta nissaga heroica. ~Parla
400 Pau | que no resti ~ni memòria tan sols, ni l’esperança ~d’
401 Pau | crudel vergonya ~potser no tanqui ab son segell tos llavis. ~
402 Fil | lo devot ~que fa Sanctus tant com pot ~i, sent jove i
403 Fil | et diga que el tragí ~de tants polítics com hi han ~per
404 Pastor| vell. ~I una tarde, cap al tard, ~quan s’enfonsa al mar
405 Pastor| el gafarró vell. ~I una tarde, cap al tard, ~quan s’enfonsa
406 Pau | terra. ~Llavors, de Pau te parlarà en los aires ~la
407 Pau | llavors, i, qui amenaci, ~o temi, o dubti, en la florida
408 Pau | trista ~i més esglaiadora la tempesta ~si es sentís la remor dolça
409 Pastor| al bosc segú’. ~Al mateix temps, un bressol ~una mare està
410 Pau | li ha dat corona per sa testa altiva; ~encara estreny
411 Pau | cimbreja. ~S’ou al lluny lo timbal; la nit s’acosta, ~i, en
412 Pau | son aleteig... S’acosta... Toca ~ab ses ales, passant, les
413 Pau | los corbs aguaiten, i la tomba espera. ~Ni una veu, ni
414 Fil | quin fi ~la justícia es sol torçar ~si una bossa sent sonar ~
415 Pau | pel cop, sense pietat, torçat lo ferro, ~li ha dat corona
416 Pau | crida, i a l’espai se’n torna. ~No és morta la madona;
417 Pau | fred de la mort si a plorar tornes! ~Cerques tos fills ab delirant
418 Pau | què murmures ~un nom que tota et fa estremir de goja? ~
419 Pau | jauen; ~quan fini l’odi en tots los cors, i olvidi ~ton
420 Fil | Al que et diga que el tragí ~de tants polítics com hi
421 Pau | cors, i olvidi ~ton poble, treballant, lo nom de Guerra, ~parla
422 Pau | enarbolaren les banderes negres. ~Trenca-les ab esforç, fins que no resti ~
423 Pau | estreny l’acer; ses negres trenes ~marcides fulles de llorer
424 Pastor| aucell, ~i al punt s’hi trobà caçat; ~era un gafarró novell ~
425 Pau | la sang vessada; ~quan no trobi la rella en tes planures ~
426 Fil | fre, sol se’ un filó ~de trumfà’, gastà’ i lluí’ ~per certa
427 Pau | escull sa presa. ~Potser ses ungles al clavar ab ràbia ~dant
428 Pau | acosta, ~i, en lo fons de la vall, erm i trist resta ~lo solitari
429 Fil | Al que et digui, amic o veí, ~per què els robos dels
430 Pau | penja en les branques de la vella alzina ~lo tacat esquinçall
431 Pau | més crua guerra ~per lo vençut que desitjà enfonsar-te ~
432 Pau | clavar ab ràbia ~dant a los vents de sa victòria l’himne, ~
433 Pau | ab ses ales, passant, les verdes fulles ~del cimbrejant llorer,
434 Pau | pobles reina, ~la santa verge de los cors volguda, ~la
435 Pau | parla de Pau, i la crudel vergonya ~potser no tanqui ab son
436 Pau | abrusats pel plor, s’hi veuen ~roges espurnes de la llum
437 Pastor| un aucell, ~i el voldria veure ab ell ~lliure aprop i al
438 Pastor| l’altre ab cants, ~sense véurer lo perill ~que els duia
439 Pau | o dubti, en la florida via ~que lo Progrés i Llibertat
440 Pau | dant a los vents de sa victòria l’himne, ~dirà qui ha mort
441 Fil | Creu-me: an al que et vinga a di’ ~que anem de mal en
442 Pastor| mellor, ~expressant son viu dolor, ~l’un ab plor i l’
443 Pastor| gran pler li pensa dar; ~vol agafà’ un gafarró ~i donar-lo
444 Pau | Potser lo corb, que pren volada i xiscla, ~ho sap quan,
445 Pastor| estimava ab amor pur ~i, volant dret aon era ell, ~va fer
446 Pastor| dalt del roure envescat ~va volar al punt l’aucell, ~i al
447 Pastor| és pare un aucell, ~i el voldria veure ab ell ~lliure aprop
448 Fil | com pot ~i, sent jove i volent lluí’, ~du cadena i cucurulla, ~
449 Pastor| enfonsa al mar lo sol, ~va voler un trist atzar ~que, del
450 Pau | santa verge de los cors volguda, ~la morta és ara, que la
451 Fil | AGULLA ~ ~An aquell que et vulga di’ ~que anem de mal en
452 Fil | aquí ~i ho seran allà on se vulla, ~ posa-li fil a l’agulla, ~
|