Estrofa

 1 1|        caminer: què és aquest pi ~que han deixat caure al mig
 2 1|   llenyaters ~podien haver fet de que caigués ~              
 3 1|       dins la veïnada terra. ~—És que el pi és del marquès de
 4 2|                       I maldament que sia de sant Pere, ~per què
 5 2|        què aquí espera ~el senyor que se sec? Feu que el s’enduga ~
 6 2|         el senyor que se sec? Feu que el s’enduga ~un carro, que
 7 2|        que el s’enduga ~un carro, que aquí estorba de que puga ~              
 8 2|        carro, que aquí estorba de que puga ~               passar-ne
 9 2|       passar-ne cap persona. ~—És que el vol per fer bigues de
10 3|        aquestes cames, ~el perjuí que causàs fóra més poc, ~puix
11 3|        pas de carro, encara. ~—És que diuen que és mal tallar-les
12 3|            encara. ~—És que diuen que és mal tallar-les ara. ~—
13 3| tallar-les ara. ~—Ah!... Si diuen que és mal tallar-les ara...! ~
14 4|          Però primer és el públic que ningú, ~i ara pateix tothom
15 4|           amor d’u, ~i no és just que el pecat del llenyater, ~
16 4|      pecat del llenyater, ~d’aquí que arrib la lluna de Gener, ~              
17 4|         pag qui res no n’és. ~—És que així li convé al senyor
18 4|            fe’t comptes, caminer, que no he dit res! ~~~