Poesia

 1 ComteG|           a la reixa ~amb la creu de l’espasí. ~—Déu te guard,
 2 ComteG|           dues monges  al convent de Sant Martí. ~  ~ ~
 3 Confes|          soterra, ~fugint per mig de roques del món que em fa
 4 Confes|           amb alegria les platges de la mort: ~lo desterrat desitja
 5 Confes|      sempre lo cos, sòpit pel baf de les orgies, ~pesant son
 6 Confes|       vida és corcat arbre nodrit de saba impura, ~amb negres
 7 Confes|          mon cor, sepulcre buit. ~De mi mateix despresa, la pols
 8 Confes|         los ulls me cega, ~lo fum de les tenebres lo meu respir
 9 Confes|       flames del pecat; ~com serp de fang nodrida que pel fang
10 Confes| arrossegat! ~I defallir me sento. De cruel melancolia ~lo glop
11 Confes|         ànima mia ~se tornen nits de fosca los dies plens de
12 Confes|           de fosca los dies plens de llum. ~I això ha de durar
13 Confes|         plens de llum. ~I això ha de durar sempre? Després de
14 Confes|          de durar sempre? Després de l’hivernada ~vindrà la primavera?
15 Confes|           estellen. Tingau pietat de mi! ~Encara guspireja lo
16 Confes|         el porto: cobert lo front de cendra,  davant Vós m’agenollo.
17 Confes|         avui me perdoneu, ~tot nu de peus i testa jo pujaré el
18 Confes|      testa jo pujaré el calvari, ~de genollons per terra jo hi
19 Confes|           feu que voltat me miri ~de feres i d’abismes: la fe
20 Confes|         obriu los braços a l’hora de la mort.~