Poesia

 1 ComteG|       jardí: ~lo comte truca a la reixa ~amb la creu de l’
 2 ComteG|    comte truca a la reixa ~amb la creu de l’espasí. ~—Déu
 3 ComteG|     Benvingut, mon paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~
 4 ComteG|             Ell se n’ha anat a la guerra, ~ningú n’ha sabut
 5 ComteG|      guerra, ~ningú n’ha sabut la fi. ~Per ell preguen dues
 6 Confes|        aquest bullici que fins la fe soterra, ~fugint per
 7 Confes|       roques del món que em fa la guerra, ~obiro amb alegria
 8 Confes|     amb alegria les platges de la mort: ~lo desterrat desitja
 9 Confes|       tornar-se’n a sa terra; ~la nau, mig feta trossos, vol
10 Confes|  impotents, ~mon seny, sec per la febra, només escup follies, ~
11 Confes|         De mi mateix despresa, la pols los ulls me cega, ~
12 Confes|      lo glop va aclaparant-me: la càndida alegria ~a mon impur
13 Confes|        desvaneix com fum; ~per la dissort batuda, davant l’
14 Confes| Després de l’hivernada ~vindrà la primavera? Veuré la matinada ~
15 Confes|     vindrà la primavera? Veuré la matinada ~d’aqueixa nit
16 Confes|      un vell arbre vinclat per la ventada, ~no vullau que
17 Confes|    miri ~de feres i d’abismes: la fe ja em farà fort. ~Cantant
18 Confes|      ja em farà fort. ~Cantant la vostra glòria jo passaré
19 Confes|   obriu los braços a l’hora de la mort.~