Poesia

 1 ComteG|      empare ~i et donga més sort que a mi!— ~Se senten fortes
 2 ComteG| Benvingut, mon paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~ell li
 3 ComteG|          cregues, germana meva, ~que també m’ho jurà a mi!— ~.   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . ~
 4 Confes|          Cansat d’aquest bullici que fins la fe soterra, ~fugint
 5 Confes|        per mig de roques del món que em fa la guerra, ~obiro
 6 Confes|   valenta, pels llaços agafada, ~que amb sos lligams batega,
 7 Confes|        negres jorns per branques que mai donaran fruit; ~mon
 8 Confes|         com serp de fang nodrida que pel fang s’arrossega, ~pel
 9 Confes|       nit eterna? Quelcom me diu que sí.  Senyor, si só un vell
10 Confes|       per la ventada, ~no vullau que m’estellen. Tingau pietat
11 Confes|          Encara guspireja lo foc que hi vau encendre ~dins d’
12 Confes|        pogué prendre  del tot lo que em donàreu: me queda encara
13 Confes|         i lleuger d’eixes culpes que avui me perdoneu, ~tot nu
14 Confes|     aqueixa vall d’angúnies, feu que voltat me miri ~de feres