Poesia

 1 ComteG|                              LO COMTE GARÍ    ~Les dues
 2 ComteG|      part enfora del jardí: ~lo comte truca a la reixa ~
 3 ComteG|     me prendreu per esposa,  lo meu bon comte Garí? ~—Quan
 4 ComteG|     angúnia ~retruny per tot lo jardí:  —No el cregues,
 5 Confes|     les platges de la mort: ~lo desterrat desitja tornar-se’
 6 Confes| horitzó sens fi. ~Mes sempre lo cos, sòpit pel baf de les
 7 Confes|      pols los ulls me cega, ~lo fum de les tenebres lo meu
 8 Confes|       lo fum de les tenebres lo meu respir ofega ~i em cremen
 9 Confes|  sento. De cruel melancolia ~lo glop va aclaparant-me: la
10 Confes|     de mi! ~Encara guspireja lo foc que hi vau encendre ~
11 Confes|   dins d’eixa caixa d’ossos; lo món no em pogué prendre
12 Confes|    em pogué prendre  del tot lo que em donàreu: me queda
13 Confes|   humil vos el porto: cobert lo front de cendra,  davant